El nou Govern que resulti dels pactes postelectorals té davant de si grans reptes econòmics per a Catalunya. L'aeroport, el finançament autonòmic, l'habitatge, disparat sobretot en el lloguer i en mig d'una regulació que ara per ara no fa efecte, la reindustrialització i la transició energètica amb Catalunya a la cua de renovables a Espanya són els principals desafiaments del nou Govern, sobre els quals els partits van debatre en ON ECONOMIA fa unes setmanes. Què proposen els partits?
El finançament autonòmic viu moments de negociació intensa i qui lideri la nova Generalitat serà clau per a la reformulació d'un finançament que aspira a una gestió més elevada dels propis impostos catalans. En aquest context, tant ERC com Junts plantegen un model de finançament que gestiona la totalitat dels recursos catalans, als quals se sumaria una quota de solidaritat cap a l'Estat i el pagament dels serveis que aquest presta a Catalunya.
El partit liderat per Carles Puigdemont planteja també una cancel·lació del deute que Catalunya té amb l'Estat, a compte de les inversions no executades per l'Estat a Catalunya. Esquerra diu que justament això és el que ha pactat amb l'Estat a través del FLA.
La negociació pel model de finançament està ja oberta i existeixen discrepàncies entre Govern i govern espanyol sobre si ha de ser o no un model "singular", com proposa Esquerra, o un cafè per a tothom equiparable a altres autonomies. Amb el model singular, la Generalitat ingressaria 52.000 milions, el doble dels 26.616 que va recaptar el 2023.
El PSC i els Comuns plantegen la creació, d'un Consorci Tributari que permeti repartir els impostos de manera paritària entre Estat i administració autonòmica, tal com recull l'Estatut d'Autornomia. El PP, finalment, reconeix que cal "millorar" el finançament, "però sense privilegis", segons va dir Santi Rodríguez en el debat electoral econòmic celebrat per ON ECONOMIA. Es mostra radicalment en contra del model similar al concert basc que plantegen Junts i Esquerra.
En matèria d'habitatge, Comuns, Esquerra i CUP són els partits defensors de la regulació dels preus del lloguer. El PSC, encara que el govern de Pedro Sánchez del PSOE ha estat qui ha impulsat aquesta regulació, no la defensa obertament. En off the record, el partit no està gaire a favor d'allargar per molt temps la regulació de lloguers pel seu efecte dissuasiu de la demanda i la seva gran aposta, en la qual coincideixen tots els partits, és la construcció d'habitatge social i assequible, a excepció de la CUP, que advoca per rehabilitar habitatges en desús i buides per a això.
Catalunya té només un 2% d'habitatge públic sobre el total, molt lluny del 15% de mitjana europea, i tan sols un 13% de l'habitatge construït a Catalunya en l'última dècada és d'aquest tipus. Segons un estudi de l'Institut Cerdà de finals de 2023, Catalunya acumula un dèficit de 186.000 habitatges de lloguer assequible. El president Pere Aragonés va prometre el mes de març passat 10.000 pisos de lloguer social en tres anys i Pedro Sánchez 20.000 en tot l'estat l'any passat, mentre que la número 2 del PSC, Alícia Romero, en la línia amb el candidat Salvador Illa, ha promès la construcció de 50.000 habitatges socials a Catalunya i 50.000 de més mobilitzades a partir de la recuperació d'habitatge buit i la rehabilitació d'habitatge.
Tots els partits preveuen una reindustrialització de Catalunya, seguint els passos que l'actual Govern d'Esquerra va fer en tancar de la mà de les empreses i del govern espanyol l'arribada de l'automobilística xinesa Chery als terrenys de la Zona Franca on abans va estar Nissan. La CUP i els Comuns proposen la creació d'una vicepresidència d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, però la primera s'oposa als macroprojectes que podrien accelerar la transició energètica.
Tant PSC, com Junts com Comuns i Ciutadans estan d'acord en modificar les normatives i permisos que alenteixen la transició energètica. Actualment, Catalunya tan sols genera el 14% de la seva electricitat amb renovables, quatre vegades menys que l'Espanya peninsular, que aporta un 57,6% del mix elèctric amb hidràulica, eòlica o fotovoltaica, aquestes dues últimes amb grans dificultats per prosperar per la resistència d'alguns actors del territori i la lentitud administrativa.
Quant a les grans infraestructures, el Hard Rock Cafè va suposar la retirada del suport dels Comuns als pressupostos, fita que va precipitar l'avenç electoral. Continua sent, al costat juntament amb la CUP, el principal partit en contra d'aquest projecte. Esquerra també diu estar en contra, però el seu Govern estava disposat a aprovar-ho i no acaba de ser clar en aquest punt. El PSC d'Illa no el defensa com com una mesura central, però aposta per construir-lo pels acords tancats en el passat i el PP també és a favor d'aquest parc lúdic.
El que sí que defensa el PSC és una ampliació de l'aeroport del Prat, amb una nova plataforma i l'ampliació de la pista d'aterratge al costat del mar per potenciar l'aeroport, encara que diu que s'ha de fer respectant el medi ambient, una contradicció segons els postulats de Comuns i la CUP. Esquerra proposa una ampliació de capacitat que no ha de reconfigurar les pistes i Junts prioritza disposar de les capacitats de gestió d'infraestructura, encara que també l'ampliació de l'aeroport i la creació del Quart Cinturó.
Respecte a la fiscalitat, tant PSC com especialment Comuns-Sumar defensen més impostos i recorden que la pressió fiscal és per sota de la mitjana europea. Mentre que Junts i PP es mostren partidaris de rebaixar-los. Juns posa èmfasi en eliminar l'impost de successions, el de patrimoni, deflactar l'IRPF i "impulsar un sotrac a l'impost de societats". El PP també demana que es redueixi l'IRPF per a les rendes inferiors als 45.000 euros. Per la seva part, la CUP es mostra partidària d'apujar els impostos "al 10% de les rendes i empreses més riques" i en aquesta mateixa línia s'encaminen els Comuns, ambdós, com Esquerra i PSC, favorables als impostos de patrimoni i successions.