Ser jove a Catalunya implica tenir uns salaris molt per sota de la resta de la població i trigar a emancipar-te més que a la majoria d'Europa. Només un 17% dels joves d'entre 18 i 29 anys s'havien emancipat a Catalunya l'any 2021, segons un extens informe publicat per Comissions Obreres (CC.OO) sota el títol Joves i emancipació a Catalunya i Europa. O sigui, un 83% dels menors de 30 viuen amb els seus pares en una generació marcada per la temporalitat, l'atur i els baixos salaris. L'estudi s'ha elaborat amb les darreres dades anuals disponibles, de l'any 2021. Tot i que l'any passat tendia a millorar (la taxa arribava al 18,9% al tercer trimestre), encara no hi ha la mitjana anual del darrer any i, en qualsevol cas, està per sota de les xifres dels darrers 22 anys, els analitzats per l'informe del sindicat. 

L'any 2000, la taxa d'emancipació era del 20,2% i en el seu millor moment, l'any 2007, era del 32,6%. Paral·lelament, l'estudi mostra l'evolució de l'atur juvenil des de l'any 2006.  Els augments de l'atur juvenil coincidien amb menors taxes d'emancipació, amb un 50,4% de joves desocupats l'any 2012 i només un 28,6% d'emancipats. Però la disminució de l'atur (un 28,9% l'any 2021) no ha coincidit amb una major emancipació.

 

En comparació amb la resta de països de la Unió Europea, Espanya és el setè en edat mitjana d'emancipació, amb 29,8 anys, per darrere de Portugal, Croàcia, Eslovàquia, Grècia, Bulgària i Itàlia. Però més enllà de la baixa taxa d'emancipació i del seu endarreriment, Irene Galí, sociòloga i autora de l'informe, alerta que "no hi ha dades sobre la qualitat d'aquesta emancipació". "A quants el lloguer els el paguen els pares per estudiar? Quants han tornat a casa després d'emancipar-se? Quants viuen a la llar d'un familiar? Quants comparteixen pis amb relacions que no són bones? En quines condicions estan aquests pisos?", es pregunta. 

L'elevat preu del lloguer a Espanya i a Catalunya, combinat amb els baixos salaris i l'elevat atur dels joves, formen una fórmula perfecta per a la precarietat. En pocs llocs es veu tan clar com a Barcelona, on segons apunta l'estudi els joves menors de 25 haurien de dedicar un 84,3% del seu sou per pagar el preu d'un lloguer. A Catalunya, el percentatge cau a un 65,8% i entre els joves d'entre 25 i 34 anys l'esforç representaria un 40% a Catalunya i un 52% a Barcelona. En tots els casos, xifres molt per sobre de la recomanació acceptada de dedicar un terç del sou. 

Aquestes xifres, en qualsevol cas mostren "una situació fins i tot millor que la real", apunta Galí. I s'explica: "No tots els joves tenen feina. I tenir feina no vol dir que sigui estable o que cada mes cobris el mateix". La mitjana salarial dels joves menors de 25 és de 13.393 euros, més alta en els homes (14.484 euros) que en les dones (12.023) Catalunya, segons dades de CCOO a partir d'Enquesta Anual d'Estructura Salarial. Xifres pràcticament idèntiques a les de 2008 malgrat la inflació acumulada des de llavors. 

Les xifres són pitjors si mirem l'Agència Tributària, que amb dades de 2019 mostra un salari anual de 8.517 euros de mitjana. Això és perquè les enquestes de l'INE es poden respondre referint-se a feines que poden no durar tot l'any.  Es tracta d'ingressos que estan per sota del llindar de la pobresa. És a dir, un jove espanyol és, de mitjana, pobre per molt que tingui feina.  

Avui dia, el salari dels joves és un 57,7% del salari mitjà, gairebé deu punts per sota del que representava l'any 2008, o sigui que la bretxa salarial d'edat s'ha incrementat de manera significativa. Una situació que porta a Espanya a ser el tercer país amb la taxa de pobresa laboral juvenil més elevada (13,1%) només per darrere de Romania i d'Itàlia. 

Treballs a temps parcial i contractes temporals han condemnat els joves a ingressos molt baixos, tal com mostra l'informe. Si la temporalitat total a Espanya era d'un 20,5% l'any 2021, la juvenil estava per sobre del 62%. Pel que fa a la parcialitat, és d'un 10,5% en els majors de 29 anys i d'un 27,2% entre els joves d'entre 16 i 29 anys.

Tota aquesta situació es dona malgrat que els joves espanyols estan més formats que mai a l'estat espanyol. De fet, Espanya es troba entre els països amb més sobrequalificació juvenil, amb un 35,3% dels joves amb formació universitària ocupant llocs de treball que no requereixen aquest tipus de formació, només per darrere de Xipre i Grècia. 

Entre les classificacions negatives que lidera Espanya pel que fa a la precarietat dels joves, en destaca una altra sobre la por a perdre la feina. Es remet a dades del 2015, últim estudi d'Eurostat disponible sobre la matèria, però mostrava que un 44,5% dels joves espanyols tenien por a perdre la seva feina, deu punts per sobre del segon, que era Portugal.