El teletreball existeix des de 1973, any en el qual l'enginyer de la NASA Jack Nilles va encunyar el terme acompanyant-lo d'una idea: "portar el treball al treballador" i no al revés. Si bé porta dècades entre nosaltres, no va anar fins a la pandèmia del coronavirus el 2020 quan es va prendre veritable consciència sobre la necessitat de treballar des de casa i es va intensificar el debat sobre impulsar aquest model d'ocupació davant el presencialisme. Encara que la tendència semblava decantar-se pel creixement d'empleats a distància, la bombolla va punxar i es va produir una frenada, almenys a Espanya. Amb motiu del Dia Internacional del Teletreball aquest dissabte 16 de setembre, repassem com està la situació al país.

Si s'observa la situació d'Espanya, comparada amb la resta dels països de la Unió Europea (UE), ocupa la posició dissetena del rànquing, bastant lluny dels primers llocs, a més de situar-se per sota de la mitjana europea. Segons les dades ofertes per Eurostat, en el conjunt de la UE hi ha un 10% de persones teletreballant de manera habitual, mentre que a Espanya el percentatge només arriba al 8%.

La distància amb els països més avançats en aquest model és bastant àmplia, sent Irlanda la que lidera la taula amb una de cada quatre persones treballant des del seu domicili habitualment. Finlàndia (23%), Suècia (18%) i els Països Baixos (18 %) són els països que segueixen en la llista com a potència del teletreball. Per als experts hi ha un clar component cultural que marca la divisió, encara que els models productius de cada país també influeixen de manera important.

"Per què moltes de les empreses no volen que els seus empleats teletreballin? Hi ha diversos motius. Un d'ells és la desconfiança, un altre és que Espanya està molt lligada al treball productiu. Un dels nostres principals sectors econòmics és el turisme i el lleure i moltes professions no poden aplicar-se", explica Pilar Llácer, professora i investigadora d'EAE Business School.

"Hem de tenir en compte com és el nostre teixit empresarial, que està format principalment per pimes on en molts llocs no es pot teletreballar. Més enllà d'això, hi ha moltes professions que sí que poden adaptar-se, però hi ha un estil de lideratge i una cultura en les empreses molt presencialista", afegeix.

Despunti el 2023, però molt lluny de les xifres de pandèmia

Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en el segon trimestre de 2023, un 7,3% de les persones ocupades en Espanya va desenvolupar la seva activitat professional des del seu domicili més de la meitat dels dies que va treballar. En termes absoluts, són un total d'1.527.800 persones teletreballant. Una xifra a què, a més, cal afegir un 6,6% que assegura que va teletreballar de manera ocasional (1.381.200 persones).

En total, 2,9 milions de persones van treballar des de casa en alguna d'aquestes modalitats durant l'últim trimestre comptabilitzat. De les dades s'extreu un repunt en el que portem de 2023 respecte a finals de l'any passat de fins a 346.300 persones més que s'ha adherit en la seva empresa a un tipus de teletreball, ben ocasional o bé de forma habitual. Malgrat aquest repunt, les xifres encara estan per sota de les registrades en el pic màxim de la pandèmia, quan l'INE va començar a comptabilitzar les dades.

Així, en el segon trimestre de 2020, els treballadors que exercien la seva professió des de casa la meitat dels dies van superar lleugerament els 3 milions, pràcticament el doble que en l'actualitat. No obstant això, les persones que teletreballen de forma ocasional sí que han augmentat exponencialment des de la primera data registrada fins a l'actualitat. D'aquesta manera, els 539.000 ocupats en aquesta modalitat a començaments de 2020 s'han multiplicat en més de 2,5 vegades, fins a les 1.381.200 persones.

Més teletreball en persones amb formació superior

Tenint en compte el nivell d'educació, el 27% de les persones amb estudis universitaris treballen des de casa, segons dades de l'INE. Xifra que va decreixent com menor és el nivell d'estudis fins a arribar als ocupats els últims estudis finalitzats de la qual són la primera etapa d'educació secundària i inferior (2%).

Quant als sectors, un recent estudi d'Infojobs destaca els sectors on hi ha més vacants amb opció de teletreball. Així, des de començament d'any, la categoria en la qual més vacants hi ha hagut per a aquesta modalitat d'ocupació és comercial i vendes. Concretament, s'han ofert 102.729 llocs amb possibilitat de treball des del domicili per a aquesta àrea.

"És lògic que així sigui, ja que és també el que més vacants totals registra, encara que també és cert que la mitjana de vacants que ofereixen teletreball en aquest sector és molt per sobre de la mitjana —34% davant el 18% general— i amb una clara tendència a l'alça", destaca la plataforma d'ocupació.

A aquests sectors els segueixen els treballs relacionats amb informàtica i telecomunicacions, així com atenció al client. En el cas de l'entorn IT han estat un total de 74.478 vacants mentre que en el d'atenció al client han estat 30.086. Destaquen també els entorns laborals d'educació i formació i administració d'empreses, amb més de 17.000 vacants en ambdós sectors.

La mentalitat del treballador està canviant

D'altra banda, l'Estudi d'Expectatives Laborals elaborat per Edenred i Seresco aporta una clau: la mentalitat del treballador està canviant. Segons l'anàlisi, el 92% dels empleats a Espanya demanda un model laboral en el qual sigui present el teletreball, el 38% de les persones aposta per un model híbrid i un 27% prefereix teletreballar el 100%. "Després de la pandèmia, moltes empreses han adoptat els models híbrids de teletreball amb diferents modalitats, sent un dels més populars 3 dies de presencialitat i 2 de treball en remot", destaca Stanislas de Bourgues, CEO d'Edenred España.

"Una de les primeres coses que l'empleat es pregunta en els processos de selecció és quants dies de teletreball farà. Aquesta flexibilitat, més enllà del teletreball complet, és el que ha vingut per quedar-se i els treballadors ho tenen en compte, encara que les empreses no l'entenguin," assenyala Llácer. En aquest sentit, apunta que és una tendència que es dona més entre les generacions més joves.

En aquest sentit, segons l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d'informació i comunicació a les llars que elabora l'INE, el teletreball té especial rellevància entre els grups de població que comprenen els 25 i els 44 anys. En aquests segments de població, un 16% de les persones ocupades treballa en remot. On no hi ha diferència és entre gèneres, ja que tant en homes com en dones la xifra assoleix el 14%.

"La clau és la gestió per objectius i que siguin els empleats els que s'organitzin el temps. El que ha demostrat el teletreball és que es pot ser molt més productiu des de casa si es tenen totes les condicions, però encara hi ha molt director de recursos humans i molt director general que estan en contra. El que està clar és que ve una generació que sense flexibilitat no s'incorporarà tan fàcil a les empreses. Les empreses que no admetin aquesta nova fórmula de treball, el que no tindran a la seva plantilla és el millor talent", conclou Llácer.