Des de l'1 de gener de 2023, els aliments (excloent-ne les begudes) s'han encarit de mitjana un 8%, amb unes pujades desbordades i d'altres de més mesurades. Aquell mateix dia, el govern de Pedro Sánchez va aprovar reduir l'IVA a 16 aliments de primera necessitat: 3 van baixar del 10 al 5% i la resta, del 4% a res. L'objectiu era aconseguir que aquests productes bàsics baixessin de preu. Tanmateix, els resultats, segons les dades de l'Índex de Preus de Consum de l'INE, no són gaire optimistes. Els 16 productes s'han encarit en conjunt —ponderant el pes de cada un d'ells en la despesa anual d'una família espanyola mitjana— un 11%. Tres punts més que el conjunt de tota la cistella de l'alimentació.
No obstant això, la pujada mitjana està molt distorsionada per l'oli d'oliva, el preu del qual s'incrementa des de l'1 de gener de 2023 un 60% i, malgrat la rebaixa de l'IVA, ha sumat 16 mesos consecutius de pujades. El mes de maig passat es va produir la primera baixada en termes mensuals, un 2,1% respecte a abril. No obstant això, des de començament d'any s'ha encarit un 12,4%, malgrat que, gràcies a una exigència de Junts, s'ha ampliat la rebaixa impositiva a aquest producte. Si l'any passat s'abonava el 5%, aquest any s'ha exonerat totalment de l'IVA.
Descomptant l'oli d'oliva, l'efecte de la reducció de l'impost en la contenció de preus d'aquests aliments bàsics continua donant un resultat magre. Així, el preu dels 15 aliments restants finançats per l'Estat ha pujat en conjunt un 6,6% des de l'entrada en vigor de la mesura, pràcticament el mateix que la resta dels aliments que no s'han beneficiat de la reducció impositiva, que en conjunt s'han encarit un 6,8%.
Baixades de preu
En qualsevol cas, l'efecte ha estat molt desigual depenent de l'aliment. En la part més positiva, dels 16 aliments subvencionats, un terç són avui més barats que fa 18 mesos, un fet rellevant si es té en compte que cap dels aliments sense rebaixa de l'IVA és més barat avui que fa un any i mig. Dels subvencionats, s'han abaratit la farina, que ha reduït el preu un 2,7% des que va entrar en vigor la mesura; les pastes alimentàries, el 2,6%; la llet sencera, el 0,4%, i la desnatada, el 4,2%; el iogurt, un 4,2% i l'oli de gira-sol i d'altres llavors un 37,1%. Encara que en aquest últim, la reducció de preu s'ha degut a la normalització del gira-sol d'Ucraïna, que es va encarir durant el 2022 més d'un 45%.
Els altres 10 aliments són avui més cars, malgrat que s'han beneficiat de la reducció fiscal. Alguns, per sota de la mitjana del 8% i d'altres per sobre. Per sota, l'arròs (puja un 7,8% aquest any i mig); el pa (2,9%); formatge (3,3%); ous (4,3%) i llegums i hortalisses congelades (5,7%). Les pujades més impactants, a més de l'oli d'oliva, les han suportat les fruites fresques i refrigerades (16,3%), els llegums i hortalisses fresques (9,2%), les seques (12%) i les patates (18,4%). Tots amb un gran pes a la cistella de la compra dels espanyols, amb ponderacions molt altes (percentatge sobre la despesa anual d'una família mitjana). En conjunt, els 16 aliments sumen el 40% de la cistella de la compra d'una família, que de mitjana dedica el 18% de la seva despesa a comprar aliments (sense begudes).
Reducció de la recaptació
Una contenció dels preus que ha tingut un cost per a l'Estat de 1.700 milions d'euros que es van deixar de recaptar durant l'any passat i uns altres 422 milions, en el primer trimestre d'aquest any, que podria elevar a uns 700 milions el cost de la reducció de l'IVA d'aquests productes bàsics. És a dir, entre 2023 i el primer semestre del 2024, Hisenda hauria gastat uns 2.400 milions d'euros. Pedro Sánchez ha anunciat aquesta mateixa setmana que es prorrogarà la mesura, previsiblement per a tot el segon semestre, la qual cosa podria suposar una reducció d'entre 500 i 600 milions d'euros afegits, en funció de com evolucionin els preus, tant en origen, com en els punts finals de venda.
La mesura va generar molta polèmica entre els economistes, però, també, en àmbits polítics. Per aquesta última part, el soci de govern espanyol de llavors, Podemos, considerava que actuar a través de l'IVA no era l'eina més adequada per contenir els preus. En primer lloc, perquè beneficiava en la mateixa proporció persones amb alts nivells de renda que a les capes més necessitades. Per l'altre, van denunciar que part de la rebaixa impositiva no es traslladaria al preu final, i podria desviar-se part als marges de la cadena de valor de l'alimentació. A Podemos, com en altres partits de l'espectre d'esquerres, eren partidaris d'establir cistelles tipus de la compra, per no pas més de 25 euros.
Els economistes tampoc no compartien la mesura per l'alt cost fiscal que suposa i perquè té un impacte poc selectiu. En aquells moments defensaven ajuts directes, a través de xecs, per a les famílies més necessitades.