La decisió del Govern espanyol de rebaixar l'IVA a una quinzena d'aliments ha suposat una minva d'ingressos de 254 milions d'euros per a Hisenda en els dos primers mesos de funcionament (el gener i el febrer). Tanmateix, l'impacte recaptatori s'ha concentrat el primer mes, ja que al gener es va deixar de recaptar 244 milions d'euros i al febrer tan sols 10 milions. La pròpia Agència Tributària remarca que cal recordar que "en aquest tipus de mesures, l'efecte és més intens el primer mes d'aplicació". Caldrà, doncs, esperar a conèixer l'informe de recaptació de maig (hi ha un retard de dos mesos en les dades de la rebaixa de l'IVA als aliments) per fer-se una idea de la minva mensual. L'Airef va xifrar en 660 milions el cost dels sis mesos de rebaixa fiscal.

Una mesura que com ha reconegut l'Executiu no ha servit per abaixar el preu dels aliments, encara que sí per contenir-lo. De gener a abril, la cistella de la compra d'aliments i begudes no alcohòliques s'ha incrementat un 3,7%, a compte de conèixer les dades desagregades de maig que donarà a conèixer aquest dimarts l'INE. En plena campanya electoral el Govern ha de decidir si amplia la reducció fiscal més enllà del 30 de juny, quan declina la rebaixa de l'IVA de 15 aliments, encara que la mesura es pot donar per renovada.

Aquest dilluns, encara que sense un sí rotund, la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, ha declarat: "Puc confirmar que mantindrem la rebaixa de l'IVA dels aliments de primera necessitat, en tant que no arribem a nivells de preu que siguin més adequats", ha afirmat. La titular d'Assumptes Econòmics ha reiterat, això sí, que tot això ho decidirà el Govern "d'aquí a final de mes" segons evolucioni la inflació. Calviño s'ha referit a l'IPC general en termes interanuals: "Estem en l'entorn del 3% [3,2% al maig], fins i tot per sota quan prenem les dades harmonitzades amb el conjunt d'Europa i aquesta tendència a la baixa de la inflació es mantindrà, o és el que apunten totes les dades, en el curs de juny", ha assenyalat la vicepresidenta.

Anunci "electoralista"

Un anunci que ha realitzat des de la seu del PSOE amb un marcat to electoral, després d'una reunió amb la direcció del partit per perfilar les línies mestres del programa per a les eleccions generals del 23 de juliol. Tanmateix, les dades de preus són molt diferents amb referència a l'alimentació. A compte de conèixer la publicació d'aquest dimarts, el grup d'aliments i begudes no alcohòliques pujava a abril un 12,4% amb referència al mateix mes de 2022 i de gener a abril un increment del 3,7%. Encara que la ministra no ha revelat què entén per "nivells de preu més adequats", pujades interanuals del 12,4% i anuals del 3,7% en alimentació no es poden considerar com "adequats".

Cosa diferent és l'efecte que ha suposat la rebaixa de l'IVA a cada un dels 15 aliments que suposen en conjunt el 35% del pressupost mitjà familiar en alimentació. Segons l'INE, si el Govern no hi hagués decideixo gastar diners en rebaixar l'IVA, els preus de l'alimentació i begudes no alcohòliques pujarien un 14,3% en termes interanuals (davant un 12,4% amb la rebaixa fiscal) i un 5% (davant el 3,7%) en els quatre primers mesos de l'any. No obstant això, dels 15 productes que han tingut reducció fiscal, cinc eren més barats que al desembre, abans de posar-se en marxa la rebaixa de l'IVA.

Així, les farines i altres cereals costaven a l'abril un 1,8% menys que en desembre, les pastes alimentàries i el cuscús un 1,9%, les fruites fresques un 3,4% més barates (encara que és un preu molt volàtil) i els llegums i hortalisses congelades un 1,5%. L'oli de gira-sol suposa un fenomen a part, perquè en aquests quatre mesos el preu ha caigut un 15,1% a causa d'una certa normalització del comerç de gira-sol des d'Ucraïna i no a la mesura fiscal, ja que l'oli d'oliva, molt afectat per la sequera i amb la mateixa reducció de l'IVA, puja en els quatre primers mesos de l'any un 5,5%.

Efecte recaptatori de la rebaixa fiscal en l'energia

Al cost fiscal de la reducció de l'IVA als aliments cal sumar el de la llum i el gas, encara que en aquests dos productes, les dades de l'Agència Tributària arriben a abril. Així, amb la reducció de l'IVA de l'electricitat del 10% al 5% Hisenda ha deixat d'ingressos des de començament d'any 276 milions d'euros i per la baixada del 21% al 5% de l'IVA del gas uns altres 102 milions. Per tant, la minva d'ingressos per les mesures anticrisi suma l'any 632 milions d'euros.

No obstant això, les mesures fiscals relatives a l'energia es van aprovar per estar en vigor tot el present any, per la qual cosa el Govern no es planteja retirar-les al juny. L'any passat, la reducció de l'IVA de l'electricitat va costar a Hisenda 1.313 milions d'euros i en la meitat de 2021 uns altres 509 milions. En total, des de la seva entrada en vigor el cost per la reducció de 5 punts percentuals en l'IVA de la llum ha costat 2.098 milions d'euros. El gas va entrar en vigor a mitjans de l'any passat, per la qual cosa suma 321 milions d'euros.

El Govern també ha reduït l'impost especial de l'electricitat, que també recau sobre els consumidors, amb un cost entre 2021 i 2022 (no hi ha dades de 2023) de 2.041 milions i l'impost sobre el valor de la producció de l'energia, que paguen les empreses, 4.099 milions. En total, la rebaixa dels quatre impostos energètics suma un cost fiscal de 8.599 milions, que amb els 254 milions de l'IVA dels aliments, eleva la factura fiscal de les mesures antiinflació a 8.813 milions d'euros des de mitjans de 2021.