El Govern comptarà el 2024 amb un 11% més de recursos que l'any passat, amb un creixement més gran dels impostos compartits (IRPF, IVA i especials) i un descens de la recaptació provinent dels impostos cedits totalment, segons les dades elaborades per Airef, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, per als comptes pública de Catalunya de 2024. Respecte als saldos fiscals catalans, l'organisme que presideix Cristina Herrero preveu que el 2024 tanqui amb un dèficit del 0,2%, un fort descens respecte a l'1,3% de l'any passat, i el deute caurà del 31% del PIB al 30,4% el 2024.
Airef matisa que el creixement dels ingressos de l'11% no computen els fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Deixant-los al marge, els impostos compartits (ingressos del sistema de finançament SFA) augmentaran un 18%, mentre que els recursos propis descendiran un 1%. L'informe de l'organisme de control financer ressenya que la Generalitat ha reduït l'efecte positiu esperat de les mesures d'ingressos comunicades per a l'informe d'octubre.
Entre elles, la continuïtat de l'ajuda sobre les tarifes del transport per sobre del 30%, que continuarà traient recursos, i per això la Generalitat ha comunicat a Airef que caldrà esperar al pròxim 2025 per recuperar aquests ingressos i, sumar un impacte negatiu el 2024. Una minva de fons que es compensa, segons l'informe conegut aquest dijous, amb un increment en la previsió d'ingressos per la modificació de l'Impost sobre els habitatges buits, de l'impost de successions, que es va ajornar un any per a fets imposables reportats fins al desembre de 2022, i de l'impost sobre establiments turístics per l'augment de la tarifa. En aquest sentit, l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats augmentarà la seva recaptació a Catalunya un 3%, l'impost de successions i donacions es mantindrà estableix i altres impostos pujaran el 6%. Tanmateix, la partida d'"altres recursos", que aporta 6 de cada 10 euros ingressats per impostos propis, s'esfondrarà un 3%.
15% del PIB
Al marge del descens dels recursos propis, la pujada de l'11% dels ingressos públics permetrà que el Govern compti amb fons equivalents al 15% del PIB generat al territori, un límit per sobre de la mitjana anual. El 2022 i el 2023 es va tancar l'exercici fiscal vorejant el 14,2% del PIB i les previsions d'Airef apunten que el 2025 caigui al 14,7%, per estabilitzar-se en el 14,5% del PIB els següents tres anys.
Tanmateix, encara que aquestes dades són positives, tenen una lectura diferent si es comparen les previsions presentades aquest dijous respecte a les quals manejava Airef a l'octubre. I és que han canviat moltes coses en aquests mesos: en primer lloc, que no s'han pogut aprovar les regles de despesa previstes en els pressupostos generals de l'Estat -que finalment no van ser aprovats amb la pròrroga dels anteriors-, la qual cosa ha provocat que les comunitats autònomes tinguin unes condicions més rígides. En segon lloc, que tampoc no s'han pogut aprovar els pressupostos de Catalunya i, finalment, que a l'octubre Airef donava per descomptat que no s'anaven a prorrogar els ajuts públics antiinflació -el que hauria reduït el dèficit espanyol en 9 dècimes, però la continuïtat parcial de certes mesures, farà que la reducció sigui de 2 dècimes menys. Una cosa semblant li ha suposat Catalunya, com ha quedat apuntat, amb el manteniment dels ajuts al transport públic.
Amb aquest entorn, a l'octubre Airef esperava que els comptes públics catalans haguessin tancat l'any amb un superàvit d'1 dècima, davant el dèficit de 2 dècimes calculat a l'abril, i, igualment, ha elevat el tancament de deute fins al 30,4% del PIB. Però les noves previsions, també empitjoren els càlculs estimats per la Generalitat d'un superàvit de 3 dècimes. Tres són els motius que Airef argumenta per a semblant gerra d'aigua freda sobre els comptes públics catalans: primer, el tancament de 2023, el saldo del qual ha resultat quatre dècimes per sobre de l'estimat a l'octubre; segon, la nova informació sobre fons europeus estructurals, aliens al Pla de Resiliència; i, finalment, la caiguda dels ingressos del SFA respecte al que el Ministeri d'Hisenda va anunciar sis mesos enrere.
Ajustaments de la despesa
El que derivarà en un increment de la despesa que es computa per determinar el compliment de la regla de despesa, que per a aquest any es fixa en el 2,6% i Catalunya arribarà al 4,8%. Per aquesta raó, l'Airef tanca l'informe amb una recomanació, dura, encara que expressada en termes amables: "vigili l'execució del seu pressuposat adoptand les mesures que estimi pertinents per corregir el creixement de la despesa computable a efectes de la regla de despesa i evitar així el deteriorament estructural dels seus comptes a mitjà i llarg termini". El que dit en plata, recomana un ajustament de la despesa pública.
No obstant això, Catalunya no és l'excepció, sinó la regla, ja que Herrero va anunciar aquest dijous que totes les comunitats autònomes hauran d'ajustar la seva despesa si volen complir les regles, igual com l'administració central i 10 dels 25 grans ajuntaments fiscalitzats.