Hi ha unanimitat sobre que l'economia mundial es troba en una fase de fort debilitament i tots els organismes internacionals han retallat dràsticament les previsions de creixement del PIB mundial entorn del 2,5% per al 2023. Kristalina Georgieva, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), ha estat clara: "El pitjor per a l'economia encara ha d'arribar". Tanmateix, ningú no parla de recessió mundial, com remarca a ON ECONOMIA Raúl Mínguez, director del Servei d'Estudis de la Cambra de Comerç d'Espanya. Cosa que no significa, segons ha matisat, que no sigui preocupant, ja que el 2022 l'economia mundial creixerà la meitat que el 2021 i el 2023 seguirà la davallada, encara que ja es tocarà fons. I el 2024 s'assentaran les bases per recuperar els ritmes de creixement.

Espanya no es queda al marge d'aquesta caiguda en picat. Si el gener del 2022 el consens dels serveis d'anàlisis espanyols pronosticava un creixement per al 2023 del 4,8%, avui ningú no creu que s'arribi a l'1,5%. Ningú excepte el govern espanyol, que defensa que el PIB espanyol s'incrementarà un 2,1% el 2023. El que s'hi acosta més és la previsió de l'1,5% de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) o l'1,4% del Banc d'Espanya i, després d'ells, l'OCDE dona un 1,3%, l'FMI un 1,2% i la Comissió Europea (CE) l'1%. Encara que, malgrat les fortes caigudes, Espanya tindrà un dels millors comportaments de la Unió Europea (UE) que de mitjana creixerà un 0,3%. Només Irlanda (3,8%) i Malta (2,8%) mantindran un PIB vigorós i la resta tindran increments molt febles. Després de Romania (1,8%) i Bulgària (1,1%), la previsió de l'1% per a Espanya Grècia, Xipre i Croàcia ens col·loca en el grup al capdavant. En contrast, el PIB alemany i el suec descendiran sis dècimes en el conjunt de l'any. Estaran, doncs, en recessió.

Però encara que el descens serà en picat, tindrà un curt recorregut, segons un consens generalitzat entre els economistes de dins i de fora d'Espanya. Santiago Carbó, catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, declara a aquest diari que es produirà una desacceleració molt forta, fins i tot no descarta una recessió tècnica en sumar dos trimestres consecutius en negatiu. Tanmateix, no serà una recessió com la suportada el 2012, per la qual cosa creu que el PIB serà positiu per al conjunt del 2023, amb una pujada entre el 0,9% i l'1,2%.

Mínguez coincideix a apuntar que, amb un creixement positiu en el conjunt de l'any, es podria produir algun trimestre en negatiu, però de poques dècimes. Segons l'opinió del responsable d'estudis de la Cambra de Comerç d'Espanya, el que és important no és com es denomini aquest descens de l'economia —recessió o desacceleració?—, sinó la seva intensitat. "No és el mateix parlar d'una caiguda d'un 4% que d'unes dècimes", apunta

Vorejant la recessió tècnica

El consens del panell de Funcas (19 serveis d'anàlisi espanyols) aposta perquè el PIB del quart trimestre d'aquest any baixi un 0,4%, encara que el pròxim es quedaria en un zero, vorejant la recessió tècnica (dos trimestres seguits amb caigudes en termes intertrimestrals). Ara bé, Carbó, com la resta dels analistes, entén que amb l'arribada de la primavera l'economia espanyola iniciarà un tímid ascens que segons el panell de Funcas suposaria pujades del 0,5% en el segon trimestre, 0,7% en el tercer i 0,6% en el quart per créixer en el conjunt de l'any un 1,1%.

Tanmateix, les últimes veus apunten que potser ni tan sols hi hagi caigudes en el quart trimestre d'aquest 2022, suavitzant els presagis més malastrucs. El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va vaticinar fa uns dies un "lleu creixement positiu" en l'últim tram de l'any, similar al del tercer, quan el PIB va pujar dues dècimes en termes trimestrals. De Cos va mantenir les seves previsions econòmiques: aquest 2022 el PIB tancarà amb un increment del 4,5% i de l'1,4% per al pròxim 2023. Ambdues per sobre del previst per al conjunt de la UE.

Creix l'optimisme

L'Airef, malgrat que la seva presidenta, Cristina Herrero, va apuntar a finals d'octubre que Espanya entraria en recessió tècnica amb caigudes en el quart trimestre del 2022 i el primer del 2023, el seu indicador avançat (Mipred) pronostica, amb les dades a 2 de desembre, que el PIB de l'últim trimestre del 2022 augmenti un 0,5%. BBVA Research s'ha afegit a aquesta visió més optimista i Rafael Doménech, responsable d'anàlisi econòmica, ha apuntat aquesta setmana que els indicadors en temps real "ens permeten entreveure que l'economia s'està comportant de manera molt similar a la del tercer trimestre". Fins al punt que ha elevat en dues dècimes, l'1,2%, la previsió de creixement per al 2023.

De moment, les dades no són categòriques. En el cas de l'ocupació, encara que l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre mostra una frenada en la creació d'ocupació, l'afiliació a l'octubre va anar bé, encara que la de novembre una mica pitjor. En qualsevol cas, el mercat de treball continua donant mostra de dinamisme.

Components del creixement

Amb recessió tècnica o sense, Carbó incideix que el turisme, que ha salvat el PIB del 2022, no serà tan bo el proper any, ja que alemanys, britànics i francesos tendiran a retallar despeses. I els fons comunitaris, una altra palanca de l'economia del proper any, tampoc no estan sent tan eficients, assenyala el catedràtic de la Universitat de València. Encara que declara taxatiu: "Si jo fos un dirigent econòmic i hagués de gestionar una recessió, m'agradaria que fos com la que s'acosta". I ho argumenta perquè el fort retrocés de l'economia que ja s'ha iniciat no està afectant l'ocupació.

Des de començament d'any, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social ha crescut en 480.000 persones en termes desestacionalitzats i, encara que es poden produir lleus repunts de la taxa d'atur, tancarà entorn del 12,7%, dos punts per sota del 2021. De fet, les previsions són que l'ocupació continuï augmentant l'any vinent, possiblement un 1%, encara que lluny del 3,5% del 2022. Un fenomen que es repeteix en països desenvolupats com els EUA, el Regne Unit, Alemanya o França amb plena ocupació. De fet, el seu problema és el contrari: moltes places es queden sense cobrir per falta de personal qualificat. Espanya, encara que lluny de la plena ocupació, també comença a tenir problemes en sectors com la construcció, perfils tecnològics, cambrers o camioners.

Pendents de la inflació

Però l'economia no serà igual per a tothom. Francesc Xavier Mena, professor d'Economia i Finances d'Esade, destaca que la inflació i la pujada de tipus d'interès afectaran amb més duresa les famílies vulnerables, els autònoms i les empreses més petites, especialment els altament endeutats amb amortitzacions a curt termini. A més, critica el triomfalisme del govern espanyol que col·loca Espanya entre els països de cap en termes de creixement de PIB, quan és l'única economia de la UE que encara no ha recuperat els nivells precovid. L'FMI estima que l'economia no recuperarà els nivells previs a la pandèmia fins a principis del 2024.

Inflació i tipus d'interès

En qualsevol cas, fer previsions en aquest entorn és altament incert. L'FMI adverteix que possiblement calgui corregir les estimacions a la baixa pels molts riscos que pesen sobre l'economia, el més important, la inflació i la resposta dels bancs centrals amb pujades de tipus per reconduir els preus. Fins on arribaran aquestes pujades dependrà de l'èxit que tinguin les mesures de política monetària. Si al principi s'apostava per increments del 3% del Banc Central Europeu (BCE) i del 3,75%-4% de la Fed nord-americana, avui es descompta un 4% a Europa i almenys un 5% als EUA. Carbó apunta que les mesures tindran un límit, ja que si la inflació es resisteix a baixar, no tindrà sentit portar les economies a una recessió profunda. Seria un problema més gran que la pròpia inflació.

Mínguez considera que tan important com les pujades de tipus és la política pressupostària dels països que hauria de ser més laxa en els seus ajuts, contribuint a contenir més ràpidament la inflació. Cosa que permetria, a més, flexibilitzar les pujades de tipus per part dels bancs centrals, evitant la recessió. De fet, la FED ja ha anunciat que reduirà les pujades de 0,75 punts bàsics a 0,50.

De moment els analistes nacionals i internacionals continuen apostant per una moderació de la inflació a tots els països, la qual cosa en cap cas no significa recuperar els preus de mitjans del 2021. Es calcula que a Espanya el proper any els preus continuaran pujant de mitjana el 4,5%, fins i tot l'OCDE ha alertat que aquestes pujades podrien allargar-se al 2024, per sobre d'altres països.

A favor de la lluita contra la inflació, des de setembre el petroli ha patit forts descensos fins a fregar els 80 dòlars el barril i els preus de l'electricitat i el gas a Espanya han iniciat una correcció, encara que es temen repunts amb el fred. No són els únics preus que han cedit. Mena assenyala les baixades en la majoria de les matèries primeres i dels productes alimentaris, però segueixen per sobre dels preus precovid. En el que sí que coincideixen tots els experts és que la incertesa que generen la guerra d'Ucraïna i la política zero contra la covid de la Xina poden tornar a disparar els preus, per la qual cosa els bancs centrals no es permetran abaixar la guàrdia durant tot el pròxim any.