La inversió de petits estalviadors en actius considerats segurs com els fons de renda fixa i les lletres del Tresor s'ha disparat l'últim any amb el gir de la política monetària dels bancs centrals i en el primer semestre de l'any ambdós instruments han captat 27.829 milions d'euros.

Segons les estadístiques de l'associació d'institucions d'inversió col·lectiva (Inverco), a 30 de juny les entitats que comercialitzen fons d'inversió (bancs majoritàriament) van captar 13.047 milions nets -subscripcions noves menys reemborsos efectuats en el període.

L'entrada de diners en aquest tipus de fons s'ha disparat des de l'any passat, exercici en el qual va marcar el màxim des que existeixen dades (any 2002) amb 15.237 milions, xifra que previsiblement se superarà abans que acabi l'any en vista de la seva evolució.

Les últimes dades d'Inverco, del mes de juliol, eleven a 14.087 milions les subscripcions netes en els primers set mesos de l'any, tot just mil milions per sota de les de 2022. En diversos mesos de 2023 les aportacions netes han estat per sobre de 2.000 milions i en cap no han baixat de 1.000 milions.

Quant a les lletres del Tresor Públic, el saldo de la cartera en poder de les llars ha passat dels 1.826 milions de desembre de 2022 a 16.608 milions al tancament del mes de juny passat, la qual cosa suposa un increment de 14.782 milions, segons les dades del Banc d'Espanya.

L'augment de la inversió minorista en lletres del Tresor ha estat espectacular des de l'estiu passat, quan el Banc Central Europeu (BCE) va començar a pujar els tipus d'interès a l'eurozona per aturar l'elevada inflació.

La cartera d'inversors minoristes en lletres era de tan sols 19 milions el juny de 2022, a l'octubre havia ascendit a 321 milions i va acabar l'any en els més de 1.800 milions esmentats.

No hi ha competència per a l'inversor conservador

Les lletres de l'Estat, que s'ofereixen en terminis de tres, sis, nou i dotze mesos, han tingut una forta demanda per part de les llars a causa de la seva alta rendibilitat respecte al risc que ofereix aquest tipus d'inversió davant productes comparables com els dipòsits bancaris.

"El que veiem és que no hi ha una oferta de dipòsits a termini fix, amb el que l'inversor de perfil conservador, que és el majoritari al nostre país, se'n va a la resta de productes segurs i que ofereixen rendibilitat", expliquen des d'Asufin.

El tipus bàsic del BCE supera el 3% des de principis de febrer de 2023, alça que s'ha traslladat a índexs de referència de productes financers, com per exemple l'euríbor de les hipoteques, però no abunden els dipòsits bancaris amb una remuneració conforme a aquest nivell.

"Es pot esperar que en algun moment es comenci a oferir també per les entitats", afegeix l'associació de consumidors.

Malgrat el descens en el tipus d'interès pagat en les últimes subhastes del mes d'agost, en tots els terminis el tipus mitjà supera el 3,5%, per sobre els dipòsits bancaris.

En el cas dels fons d'inversió el rendiment difereix molt entre cada producte, ja que poden invertir tant en actius de deute públic (i no només d'Espanya) com bons o altres instruments de deute empresarial.

Segons les últimes dades d'Inverco, de juliol, la rendibilitat mitjana aquell mes dels fons de renda fixa va ser del 0,41% i l'acumulada aquest any de l'1,53%.

Asufin recomana als inversors sospesar el grau de risc que volen assumir en seleccionar els productes d'inversió, exigir a les entitats amb les quals operin tota la informació necessària, amb el grau més elevat de transparència possible, i assegurar-se que entenen completament tot el que contracten.

A l'hora d'elegir mitjancers, l'associació de consumidors aconsella optar pels que figurin en els registres pertinents, que estiguin supervisats per les autoritats i fugir de "paradetes financeres" i d'aquells que ofereixen "rendibilitats fora del mercat".