Uns 10,33 milions d'assalariats coberts per conveni col·lectiu tenen jornades per sobre de les 37,5 hores setmanals, el que suposa el 94% del total, per la qual cosa tan sols el 6% dels assalariats amb conveni treballa menys de 37,5 hores setmanals, segons un informe sobre la Negociació Col·lectiva el 2023 elaborat per CCOO conegut aquest dimarts. L'informe també determina que, tanmateix, una bona part dels assalariats amb conveni el 2023 van treballar de mitjana 1.748,57 hores anuals, per sota de les 1.758,16 hores anuals, equivalents a una jornada setmanal de 38,5 hores setmanals, encara que l'informe no determina quants assalariats són per sobre de les 38,5 hores, perquè com ha aclarit Unai Sordo, secretari general de CCOO, es tracta d'una mitjana.
La dada cobra especial rellevància, ja que aquest dijous s'obre la taula de negociació convocada pel Ministeri de Treball, per abordar amb patronals i sindicats la reducció legal de la jornada laboral, actualment en 40 hores setmanals, encara que la negociació col·lectiva ha anat reduint la jornada a través dels convenis col·lectius. Una promesa de l'actual govern espanyol que s'ha compromès en l'acord programàtic pactat pels dos socis PSOE i Sumar en reduir per a aquest 2024 la jornada legal de les 40 hores a 38,5 i per a l'any vinent, a 37,5 hores. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ja ha comentat que no té molt sentit negociar, quan ja hi ha una decisió presa, encara que s'obre a una negociació per sectors. Sordo, sobre això, confia que la patronal s'afegeixi a un acord, ja que la reducció legal de la jornada laboral s'ha de fixar a través dels convenis col·lectius en cada empresa i sector, depenent de les seves necessitats. Un acord entre empresaris i treballadors facilitaria molt la transposició de la reducció legal a la realitat empresarial.
113,8 hores menys a l'any
Mari Cruz Vicente, secretària d'Acció Sindical del sindicat i responsable de la negociació col·lectiva, ha matisat que la reducció a 37,5 hores suposaria un còmput anual de 1.712,5 hores. Per a aquells treballadors que estan en 40 hores, reduir la jornada a 38,5 hores aquest any suposaria treballar 68,11 hores menys a l'any i unes altres 45,66 més quan es redueixi a 37,5 hores el 2025: en total 113,77 hores menys a l'any. En el cas dels treballadors que ja se situïn entorn de la mitjana de la jornada sectorial pactada que són majoria (1.751,6 hores anuals, superior a les 1.699,2 hores a la mitjana dels convenis d'empreses), la reducció a 38,5 hores no tindria gran afecció, ja que estan per sota de les 1.759,16 hores anuals que suposen aquella jornada setmanal. Però baixar a 37,5 hores reduiria en 39,6 hores a l'any la seva actual jornada.
En qualsevol cas, Vicente ha matisat que hi ha molts assalariats que no estan coberts per les pujades salarials dels convenis col·lectius, com els 2,5 milions que cobren el salari mínim interprofessional, "una majoria amb la jornada legal de 40 hores setmanals", ha apuntat la líder sindical. A més, es queden fora els 3 milions d'empleats públics que tenen la seva pròpia dinàmica de reducció de jornada, amb l'horitzó de les 35 hores setmanals. Actualment, el 83% té ja pactada una jornada setmanal igual o inferior a les 37,5 hores setmanal. Si es comptabilitzen els assalariats que cobren l'SMI, els treballadors que gaudirien d'una reducció del temps de treball rebaixant de 40 a 37,5 hores setmanals la jornada legal, arribaria a 12,9 milions d'assalariats, la qual cosa suposa 9 de cada 10 persones que treballen per compte d'altri del sector privat, segons les dades de l'enquesta de població activa. Almenys els que treballen a jornada completa, i no a temps parcial.
Repartir la riquesa
Sordo ha recordat que el repartiment de la riquesa que es genera en les empreses s'aconsegueix apujant els salaris, però també reduint la jornada de treball. Respecte al còmput de la negociació col·lectiva, el secretari general de CCOO ha ressaltat que la firma en maig de 2023 de l'acord salarial entre CEOE i els dos sindicats majoritaris (V AENC) ha permès dinamitzar la negociació col·lectiva encallada durant 2021 i 2022. Així, en durant l'any passat es van tancar 1.351 convenis col·lectius, el que suposa un 24% dels 1.024 pactats el 2022 i els 908 de 202. Per treballadors, la firma dels nous convenis va emparar 3,75 milions de treballadors, davant 2,76 milions amb els convenis pactats donin 2022 i els 3,51 milions de 2021.
I ha volgut trencar certs tòpics relacionats amb la pujada salarial i l'impacte en la competitivitat i la creació d'ocupació. Sobre el primer, ha recordat que aquest any ha millorat la competitivitat de les exportacions espanyoles, i no només en sectors com el turisme i l'energia, amb la baixada dels preus a causa d'efectes conjunturals, sinó també en altres sectors on els salaris són alts. I sobre la creació d'ocupació, recorda que amb la pujada salarial dels nous convenis en el 4,59% que ha permès recuperar part del poder adquisitiu perdut, s'ha arribat a 21 milions d'assalariats, xifres mai assolides a Espanya.