El Ministeri de Treball calcula que la reducció legal de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores suposarà l'augment d'un 2,21% del cost per hora treballat dels 14,5 milions d'assalariats que es veuran afectats per la mesura. Així es recull en la Memòria, a la qual ha tingut accés On Economía, de l'avantprojecte de llei per a la reducció de la durada màxima de la jornada ordinària de treball, el registre de jornada i el dret a la desconnexió que ha estat aprovat aquest dimarts pel govern de Pedro Sánchez i que serà aprovat, ja com a projecte de llei, en les setmanes vinents en Consell de Ministres per remetre'l a les Corts per al seu tràmit parlamentari.

La Memòria considera que "inicialment" la reducció de la jornada laboral setmanal a un màxim de 37,5 hores de mitjana en còmput anual sense reducció de salari induirà un increment del cost salarial per hora treballada d'un màxim del 6,67% en el cas que la persona estigués treballant 40 hores setmanals amb caràcter previ a la implementació d'aquesta reforma.

Però ja són molts els assalariats el qual jornada pacta en conveni col·lectiu és per sota d'aquelles 40 hores, i per això hauran d'escurçar la seva jornada menys de 2,5 hores setmanals. Així, considera que l'increment del 6,67% en el cost salarial, suposa l'"aquest escenari més pessimista no és el més estès a Espanya", segons les dades que ha manejat el Ministeri que dirigeix Yolanda Díaz de l'Estadística de Convenios Colectivos de Trabajo i projectant aquestes dades sobre l'enquesta de població activa per elaborar la Memòria. Amb els que conclou: "l'increment del cost salarial per hora treballada previst per a la jornada mitjana dels gairebé 14,5 milions de treballadors del sector privat seria del 2,21%".

1,88 milions anés

Encara que la reducció de jornada, i, per tant, l'augment del cost salarial no arriba per igual a aquests 14,5 milions d'empleats. L'equip del Ministeri de Treball, considera que, fins i tot, existeix un grup de més d'1.880.000 treballadors per a qui el cost salarial per hora no s'incrementaria en absolut.

Per tant, segons la Memòria Econòmica que acompanya a l'avantprojecte de llei, la reducció de la jornada beneficiarà un total de 12,5 milions de treballadors del sector privat, beneficiant 6,8 milions d'homes i 5,7 milions de dones. Per sectors, el comerç agrupa el nombre més gran de treballadors que reduiran les seves hores de treball quan la mesura s'aprovi en el BOE, després de passar pel tràmit parlamentari. En concret, fins i tot 2,4 milions de treballadors es "beneficiaran de la reducció de jornada", segons la Memòria de l'avantprojecte, seguit per la indústria manufacturera, amb 2 milions; l'hostaleria, fins a 1,4 milions d'empleats i en construcció, 1 milió.

No obstant això, la memòria matisa que aquestes dades varien en funció de les seccions d'activitat econòmica i de la mida de la plantilla. Treball assenyala que segons les jornades mitjanes pactades "sabem que les activitats amb una jornada setmana mitjana pactada més llarga i, per tant, amb un increment superior del salari, hora induït per la reducció de jornada són Hostaleria, Informació i Comunicacions i Comerç". Al contrari, aquelles en les quals no suposarà cap canvi seran les activitats financeres i d'assegurances, les de subministrament d'aigua i energia i l'ocupació en l'administració pública.

En relació amb el sector públic, el govern espanyol destaca que la reducció de jornada no suposarà un impacte pressupostari pel costat de la despesa, ja que les jornades mitjanes pactades en l'administració pública es troben ja per sota de les 37,5 hores. Ni tampoc es preveu que les modificacions previstes en el registre de jornada suposin un cost addicional en l'administració pública.

Millora de la productivitat

Però, encara que la Memòria de l'avantprojecte avalua en un 2,21% l'increment del cost laboral per hora treballada per al conjunt dels assalariats, l'equip que ha elaborat el document considera que "aquests potencials increments no comporten automàticament un increment de la massa salarial empresarial i, per tant, un increment dels costos empresarials, ja que aquesta constricció horària addicional pot reconduir-se en bona part per la via de la productivitat".

Al llarg de la Memòria, s'insisteix que la reducció del temps de treball incideix positivament en la productivitat dels empleats. "Referent a això, és important destacar que, amb les últimes dades disponibles, la productivitat laboral per hora treballada creix a un ritme del 2,5% interanual, de manera que neutralitzaria en bona part l'impacte en els costos laborals unitaris que provocaria l'increment del cost salarial i impediria que la situació competitiva de les empreses espanyoles fos pitjor ara que fa un any."

En aquest sentit, aporta alguns arguments sobre la relació d'una reducció de la jornada i la productivitat: "amb relació a la indústria, hi ha evidència que la productivitat per hora disminueix quan les jornades laborals són més llargues"; "des de 1983, data de l'última reducció de la jornada legal màxima, la productivitat real per hora treballada va augmentar a Espanya un 53% mentre que els salaris reals només ho van fer un 22%" o que "la mesura és crucial per reduir l'estrès laboral i promoure un millor equilibri entre la vida professional i personal augmentant la productivitat i el benestar de les persones a tots els nivells".