Pot la teva empresa obligar-te a treballar 40 hores si es redueix en l'Estatut dels Treballadors a 37,5 hores la jornada setmanal? El debat està servit i només s'aclarirà quan el Congrés dels Diputats aprova la mesura, si s'aprova. La setmana passada, el Ministeri de Treball i els sindicats CC.OO. i UGT van aprovar un esborrany d'un avantprojecte de llei que estableix que l'any vinent es reduirà de 40 a 37,5 hores setmanals la jornada legal establerta a l'Estatut dels Treballadors (ET).

El text firmat per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i els secretaris generals de CC. OO, Unai Sordo, i d'UGT, Pepe Álvarez, mantindrà l'actual redacció de l'ET amb una modificació: on diu quaranta hores, es canviarà per trenta-set hores. Així, la jornada quedaria regulada de la següent forma:

"La durada de la jornada de treball serà la pactada als convenis col·lectius o contractes de treball. La durada màxima de la jornada ordinària de treball serà de trenta-set hores i mitja setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual".

El conflicte sorgeix del primer paràgraf que atribueix a la negociació col·lectiva entre les empreses i els representants dels treballadors pactar la durada de la jornada. Ara bé, com fins ara, s'estableix una "durada màxima" que, en cas d'aprovar-se finalment la reforma, serà de 37,5 hores que suposarà una reducció efectiva per a 8 milions d'assalariats, ja que ja hi ha treballadors que treballen aquelles 37,5 hores, fins i tot menys com en l'administració pública.

Els empresaris han defensat durant els 9 mesos de negociació que la jornada s'ha d'aferrar a la realitat de cada sector i cada empresa i, per tant, ha d'establir-se per conveni col·lectiu, i no per llei. Des del Ministeri de Treball i els sindicats repliquen que sempre ha existit una jornada màxima -actualment de 40 hores que a Espanya es va implantar fa 41 anys- i que hi ha en la legislació laboral de la pràctica totalitat de països.

Podria, doncs, un conveni col·lectiu establir jornades superiors a les 40 hores? Doncs sí i no, depenent de la redacció que s'estableixi en la norma base; és a dir, en l'ET. Com està actualment i com pretén Treball i els sindicats, no es pot, ja que no es preveu cap excepció legal, per exemple un afegitó del tenor d'"estalvi en cas que el conveni col·lectiu establís una altra jornada". Una cosa que seria un gir legal una mica irreal, perquè suposaria donar prevalença a la negociació entre empreses i treballadors sobre la llei.

Tanmateix, hi ha una posició intermèdia que està explorant la CEOE de la mà del Ministeri d'Economia: establir períodes transitoris perquè aquells convenis que estan actualment en vigor continuïn mantenint l'establert en matèria de jornada mentre que no s'acabi el seu mandat. Suposem un conveni que s'ha firmat aquest any per a un període de tres anys -2024,2025 i 2026- i que estableix que una jornada de 38,5 hores en còmput setmanal. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, defensa que fins que es negociï un nou conveni, es mantinguin aquelles 38,5 hores, encara que s'hagués aprovat una reforma de l'ET rebaixant la jornada màxima a 37,5 hores.

Fins i tot, l'ala econòmica del PSOE és partidària de retardar l'entrada en vigor més enllà de l'any vinent com es va acordar en el text de govern entre els socialistes i Sumar. El meló continua, perquè obert.

Dubtes en els sindicats

Sord i Álvarez van reconèixer obertament durant la firma de l'acord, que és improbable que el text que surti del Parlament sigui el mateix que han pactat, ja que hi ha una gran disparitat d'opinions en l'arc parlamentari. No van dir, tanmateix, que existeixen també dubtes que el text que aprovi el mateix Consell de Ministres sigui el pactat pel Ministeri de Treball. No seria el primer cas que una llei que defensa el Ministeri de Díaz és retocada dins del Govern.

Multes

Però si en l'hipotètic cas que l'avantprojecte pactat per la facció del Govern comandada per Sumar amb els sindicats acabés plasmat en el BOE, cap empresa -ni gran ni minúscula- no podrà obligar a treballar més de 50 hores setmanals. I per a això, ha endurit les sancions que s'aplicaria a les empreses infractores.

Així, se'ls aplicaria una multa, en el seu grau mínim, de 1.000 a 2.000 euros; en el seu grau mitjà, de 2.001 a 5.000 euros i, en el seu grau màxim, de 5.001 a 10.000 euros. En aquest últim cas, són 2.500 euros més que en l'actualitat. Amb un agreujant: la multa s'aplicarà per cada treballador que no estigui complint la jornada legal.