Els principals guanyadors de la proposta per a la reforma de les pensions presentada aquest divendres pel Ministeri d'Inclusió i Seguretat són els actuals pensionistes que cobren el mínim i les dones pensionistes que tindran una millora a partir de l'any vinent. Igualment sortiran beneficiats els futurs pensionistes que hagin tingut carreres irregulars; és a dir, que els seus salaris no hagin tingut un creixement lineal amb els anys. Es queden com estan aquells treballadors que, sense arribar al màxim de cotització, els seus salaris hagin crescut any després d'any, que es queden més o menys com ara. La qual cosa ja és guanyar, ja que l'anterior proposta del ministre José Luis Escrivá suposava una retall a les seves futures pensions, encara que segons els càlculs de Fedea s'hauria limitat a una minva de l'1%.

Entre els perdedors es troben els treballadors les nòmines dels quals estan per sobre de la base màxima de cotització, ja que la seva quota a la Seguretat Social creixerà any després d'any i, tanmateix, la seva futura pensió augmentarà molt per sota de les seves aportacions al sistema. I el grans perdedors són les empreses que assumeixen, gairebé per complet, l'increment dels ingressos del sistema públic de pensions d'aquí a 2050 que podria arribar als 15.000 milions d'euros a l'any quan s'hagin desplegat totalment les mesures plantejades pel Govern. Es pot recordar que els canvis s'implementaran gradualment.

A tots els treballadors els pujarà la quota

Però al marge de guanyadors i perdedors, s'augmentarà la cotització a tots els treballadors, encara que no molt. L'aportació al Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) -aprovat en 2021- es doblarà de l'actual 0,6% a un 1,2%. Aquest mecanisme, creat per generar un matalàs de reserva i que no computa per a la futura pensió, el paguen empresaris i treballadors en una proporció de 5 a 1. És a dir, que de l'1,2%, l'empresa es farà càrrec de l'1% i el treballador del 0,2%. Aquest any s'ha començat a aplicar, un 0,5% l'empresa i un 0,1% el treballador, i anirà pujant en els propers sis anys i, a partir de 2029, es mantindrà ja en l'1,2% fins a 2050.

Escrivá ha acceptat dues de les principals peticions dels sindicats: reduir la bretxa de gènere a les pensions i incrementar les pensions mínimes. Respecte al primer, el Govern ha plantejat com a mesura de xoc revaloritzar l'actual complement de bretxa de gènere de les pensions amb un 10% afegit a la pujada que li correspongui durant 2024 i 2025. El complement aporta 34,4 euros per fill i està destinat a les dones, excepte que el naixement del fill hagués afectat la carrer laboral de l'home. A més, les dones tindran una millora a les actuals llacunes de cobertura (anys en què no van treballar) que es compensa amb unes cotitzacions mínimes. Respecte a la millora de la pensió mínima contributiva (966 euros al mes en cas de la jubilació amb cònjuge a càrrec) es pretén que entre 2024 i 2027 s'aproximi al 60% de la renda mitjana d'una llar de dos adults.

Què passa amb el còmput de la pensió?

Respecte al còmput de càlcul de la pensió, per què uns treballadors surten guanyant i d'altres no? El període de càlcul sempre s'ha realitzat sobre els últims anys cotitzats, que fins a 2011 eren 15 anys i des d'aleshores s'ha anat incrementant fins als 25 actuals. En general, un treballador va tenint més sou segons passen els anys, encara que només sigui pels increments salarials, per la qual cosa convé que els primers anys de la vida laboral no es computin en el càlcul. D'aquí la fèrria oposició dels sindicats i dels partits d'esquerra socis del Govern, començant per Unidas Podemos, que s'han negat a la pretensió d'Escrivá d'ampliar de 25 a 30, encara que amb la possibilitat de descartar els dos pitjors anys de cotització.

La decisió d'haver retirat aquesta mesura ha beneficiat, doncs, aquells treballadors que han tingut uns increments salarials continuats que, encara que no veuran augmentada la seva pensió futura, han aconseguit que no se la retallin. No obstant això, cada vegada hi ha més treballadors que al final de la seva carrera han perdut els seus llocs de treball i els seus ingressos s'han reduït, per la qual cosa computar els últims anys és un perjudici per a ells. L'alternativa dual presentada per Escrivá suposa un alleujament per a aquest col·lectiu, cada vegada més nombrós.

Perdre la feina al final de la vida laboral

Suposem un treballador que va perdre el seu treball a les 60 anys i es va col·locar en una ocupació amb un salari inferior. La proposta que el seu còmput no es realitzi comptabilitzant els últims 25 anys, sinó 29 rebutjant els dos més baixos, el beneficia doblement: d'una banda es traurà dos dels últims cinc anys i, d'altra banda, a l'allarga el seu còmput a 27, suma dos dels anys bons. En realitat, el pensionista no haurà d'elegir entre agafar aquesta modalitat o quedar-se amb els 25 últims anys sense poder descomptar-se els dolents. El càlcul el farà automàticament la Seguretat Social i aplicarà al pensionista l'opció més avantatjosa per a ell. Un sistema que s'aplicarà en els propers 20 anys i després es generalitzarà el model de 29 anys descomptant els dos pitjors.

Els assalariats amb més nòmines

El sistema estableix que no es cotitza per la totalitat del cobrat quan es passa d'una cert límit que aquest any s'ha fixat en 53.946 euros bruts a l'any. Així, una persona que cobri 80.000 euros a l'any, només cotitzarà per aquests 53.946 euros i no pels 26.054 restants que queden exempts tant per al treballador com per a l'empresa. En la part negativa, també té topada la pensió màxima.

Doncs bé, dues de les tres mesures que busquen generar més increments estan centrades en aquest col·lectiu. La primera és l'augment d'aquestes cotitzacions màximes, la qual cosa s'ha vingut cridant el "destopall", a raó d'un 1,2% afegit cada any, a més de l'increment de l'IPC. El que implica un increment del 38% fins a 2050. Tanmateix, la seva pensió futura pujarà molt menys, un 20% fins a 2065, una mesura que ha estat criticada en entendre que es tractaria d'"un impost encobert" en no generar un benefici correlatiu.

"Quota de solidaritat" dels salaris més grans

A més, el Govern ha creat l'anomenada "quota de solidaritat" que s'aplicarà sobre els diners que quedin fora de la cotització màxima. Tornant a l'exemple dels 80.000 euros, aquesta quota s'aplicarà sobre els 26.054 euros restants a partir de 2025, en concret aquell any serà de l'1% (260 euros en aquest cas). A partir d'aquell any se n'anirà incrementat un 0,25% fins a arribar al 6% el 2045.

Però les grans paganes de la reforma dissenyada pel Govern són les empreses: hauran de doblar la seva aportació al MEI, des del 0,5% actual a l'1%, i correran amb el 85% de l'augment dels ingressos que procedeixin tant del destopall de les pensions, com de la quota de solidaritat. Per aquesta raó, la CEOE ha declarat que no li donarà suport.