La reforma laboral ha aconseguit reduir la temporalitat, però no és "tan eficaç" contra la precarietat, la inestabilitat laboral o temporalitat "empírica", segons un estudi difós pel centre d'estudis de Fedea aquest dilluns. A més, des del 'think tank' asseguren que si bé la reforma laboral ha impulsat la conversió de treballadors temporals en indefinits, també ha elevat la "mortalitat" dels contractes indefinits ordinaris, és a dir, que encara que es fan més contractes d'aquest tipus, la seva durada és menor.

D'aquesta manera, l'informe, basat en dades de la Seguretat Social, assenyala que l'estratègia de la reforma laboral ha consistit a "restringir dràsticament" els contractes temporals, però sense flexibilitzar el contracte indefinit ordinari. Una situació que per al centre d'estudis ha resultat en un ús més gran de variants del contracte indefinit "que ofereixen menys estabilitat", com el fix discontinu. No obstant això, aquest tipus de contractes han començat a desinflar-se en els últims mesos.

"Aquests contractes, malgrat ser etiquetats com a indefinits, no ofereixen el mateix nivell de seguretat laboral als treballadors que els contractes indefinits tradicionals", assenyalen des de Fedea. L'estudi realitzat conclou que, a més d'aquest augment dels fixos discontinus, també s'observa una alça dels indefinits ordinaris, però troba "un augment de la mortalitat dels contractes indefinits ordinaris després de la reforma. És a dir, es fan més contractes indefinits ordinaris, però la durada d'aquests és menor".

Per avaluar l'impacte de la reforma laboral, i la seva eficàcia en la reducció de la taxa de temporalitat, l'estudi de Fedea analitza els patrons al calendari dels fluxos diaris de creació i destrucció d'ocupació. Metodologia utilitzada perquè el mercat laboral espanyol té uns patrons al calendari "molt marcats": contracta dilluns per acomiadar divendres, contracta només per al cap de setmana i contracta el primer dia de mes per acomiadar l'últim dia de mes.

Utilitzant un model de sèries temporals en el qual es comparen els patrons de creació i destrucció d'ocupació abans i després de la reforma, Fedea no troba diferències estadísticament grans entre ells, excepte per una disminució de la destrucció d'ocupació a final de mes, que s'ha reduït.

Gairebé la mateixa estabilitat laboral

En aquest sentit, Fedea destaca que "el nou marc laboral ha generat una nova distribució dels contractes de treball que redueix la taxa de temporalitat fins a la mitjana europea, però replica gairebé exactament la situació anterior en termes d'estabilitat laboral per als treballadors", ja que es mantenen els patrons diaris de creació i destrucció d'afiliats a la Seguretat Social.

"És a dir, en termes agregats, el mercat laboral no mostra els canvis que a priori es podria esperar en la durada de l'ocupació com a resultat de la disminució de l'ocupació temporal", adverteix Fedea. Així mateix, l'informe també assenyala que el treball posa en relleu a més que la taxa de temporalitat, que era el principal indicador per mesurar la precarietat laboral en països amb un mercat de treball dual com l'espanyol, "no és segurament la millor eina a aquests efectes".

"Certament, cal buscar altres maneres de mesurar la precarietat que no es basin només en l'estructura per tipus de contractes, sinó que tinguin en compte també altres variables i en particular la durada real dels contractes", conclou el centre d'estudis d'economia aplicada.

Per tot això, indica que "per a una avaluació més justa i completa" de la reforma laboral és necessari esperar uns anys després de la seva aprovació per veure com es consoliden les tendències posades de manifest en aquesta anàlisi que ha dut a terme i per disposar de dades detallades que permetin fer una anàlisi acurada de la trajectòria laboral dels treballadors en funció de les seves característiques.