La reforma de les pensions aprovada pel Govern suposarà un increment del dèficit de la Seguretat Social el 2050 d'un 3,5% del producte interior brut (PIB), equivalent a 46.500 milions d'euros dels actuals, segons un informe realitzat per Miguel Ángel García Díaz, investigador de Fedea i professor de la Universitat Rei Joan Carles, a més de director general de la Seguretat Social en el Govern Rajoy i viceconseller d'Ocupació del primer govern andalús de Juanma Moreno. Segons les estimacions del treball, publicat per l'Institut santalucía, les mesures d'ingressos aprovades al llarg d'aquests dos últims anys col·locaran els ingressos del sistema públic de pensions el 2050 en el 14,4% del PIB i les despeses en un 17,9%, d'aquí el desfasament dels 3,5 punts percentuals (pp) del PIB. L'Airef ha estimat que la reforma de les pensions suposaran un augment del dèficit equivalent a l'1,1% del PIB.
El Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ha quantificat la despesa en pensions per a 2050 després de l'aprovació de la reforma de les pensions en un màxim del 15% del producte interior brut, 2,9 pp per sota del càlcul de les despeses realitzat per l'autor de l'estudi. Díaz García declara a ON ECONOMIA que aquesta previsió resulta poc creïble, ja que suposaria 1,4 punts d'augment sobre la despesa actual malgrat l'allau de pensionistes del baby boom. "En el període 2018-2023 la despesa s'ha incrementat en 1,4 pp del PIB i això sense existir pressió demogràfica", remarca.
Els ingressos, que segons l'estudi suposaran a mitjans de segle 14,4 punts percentuals del PIB, procediran majoritàriament de les quotes que generaran fons per valor del 10,8% del producte interior brut i les noves mesures aportaran un altre 3,6% del PIB. Tanmateix, aquesta última partida té truc, ja que segons l'estudi de García Díaz d'aquests 3,6 pp, 2,1 seran aportacions directes de l'Estat: 1,4 pp procediran de les conegudes com "transferències per despeses impròpies" -uns 18.600 milions d'euros dels actuals-, més un altre 0,7 pp -9.300 milions- per a complements a mínims. En un primer informe realitzat per Fedea, a la setmana d'aprovar-se la reforma, va calcular un dèficit d'un 5% del PIB, però en aquesta ocasió no es van comptabilitzar els ingressos procedents de les transferències per despeses impròpies. Per tant, les noves mesures d'ingressos aprovades en la reforma suposaran un augment dels ingressos d'1,5 punts del PIB, uns 20.000 milions d'euros.
Entre aquests nous ingressos, el MEI o Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (una aportació extra de treballadors i empreses que no computarà per a les pensions futures i s'utilitzarà per generar una guardiola de reserva) aportarà un 0,4% del PIB el 2050. La mesura d'elevar les bases màximes de cotització contribuirà als ingressos amb un altre 0,4%; la quota de solidaritat (un recàrrec que s'aplicarà sobre els diners que cobrin els assalariats per sobre de la cotització màxima i que tampoc no dona dret a més pensió) generarà un altre 0,1% del PIB i un altre 0,1% d'"altres ingressos". Tanmateix, de les reformes aprovades, la que més ingressos aportarà és la cotització dels autònoms (DESAFIA) que el 2050 generarà uns ingressos equivalents al 0,5% del PIB, uns 6.650 milions dels actuals.
Per la part de les despeses, el pagament de les pensions contributives de la Seguretat Social suposarà, segons l'informe, que el 2050 -en el punt més àlgid del baby boom- es facin servir fons per valor del 15,6% del PIB. S'hi suma 1,5 pp per al pagament d'altres prestacions contributives com la incapacitat temporal o la cura de nens. Però García Díaz afegeix una despesa més que no es comptabilitza dins de la Seguretat Social: el pagament de les pensions de les classes passives (funcionaris), que l'informe xifra per a 2050 en el 0,8% del PIB. En total, la despesa del sistema públic de pensions aquell any suposarà 17,9 pp del PIB.
Segons l'opinió de l'investigador s'ha de valorar el conjunt del sistema públic de pensions, sense deixar fora el col·lectiu dels treballadors públics. Especialment si es té en compte que les quotes dels funcionaris incorporats des de 2018 s'ingressen en la Seguretat Social i, tanmateix, les pensions les adoba l'Estat i no la Seguretat Social. De fet, segons assenyala García Díaz, les classes passives seguiran en vigor fins a 2058, malgrat que en aquells últims anys la pràctica totalitat dels funcionaris cotitzaran en la Seguretat Social.
Dèficit de 2023
L'informe publicat per l'Institut santalucía també fa un càlcul del dèficit de la Seguretat Social per a aquest any. I, igual com en l'anàlisi per a 2050, García Díaz inclou la despesa que suposarà l'abonament de les pensions de les classes passives, la qual cosa augmenta considerablement l'estimació de dèficit per al conjunt del sistema. Així, des del Govern es considera que el dèficit de la Seguretat Social aquest any serà del 0,5% del PIB (6.650 milions d'euros) deixant fora les classes passives, mentre que l'investigador de Fedea l'eleva a l'1,6%.
La diferència entre l'estimació de García Díaz i el Ministeri s'explica, d'una banda, que calcula un dèficit del 0,7% del PIB per a l'abonament de les prestacions contributives de la Seguretat Social, 2 dècimes superior al d'Escrivá. A què cal afegir un altre 0,9% de les classes passives. En total un 1,6% del PIB, un 1,1% més que la previsió del Govern. García Díaz explica que el dèficit generat per les classes passives procedeix de la diferència entre una despesa de 20.000 milions (1,5% del PIB) per a aquest any i uns ingressos de les cotitzacions socials imputades (aportació de l'Estat com a ocupador) de 5.981 milions d'euros (0,6% del PIB).