Les previsions d'un estiu més calorós de l'habitual en aquest de 2024, està propiciant l'anomenat "refugi climàtic" en el qual els turistes busquen zones més fresques per passar les seves vacances. Segons un estudi del web immobiliari Fotocasa publicat aquesta mateixa setmana entre les tres platges més buscades a Espanya per a l'adquisició d'habitatge se situen les asturianes de Lastres i Mogro, a Cantàbria. A elles l'acompanyen les d'El Palmar a la província de Cadis. Aquesta és la primera vegada que es produeix aquest interès en la costa verda, al nord d'Espanya, ja que habitualment, predominaven les platges de les províncies d'Almeria, Màlaga i Cadis.
La zona nord d'Espanya es converteix aquest any a la zona més demandada per comprar un habitatge a prop de platges o cales. "Per primera vegada dos platges de la costa atlàntica es posicionen com les més buscades al nostre portal per comprar un habitatge proper. El nord d'Espanya, cada vegada amb estius més càlids, s'està convertint en una gran alternativa a les altes temperatures del sud de la península. A més, les noves connexions de tren d'alta velocitat cap al nord del país estan atraient més compradors de segona residència. Viure a prop de la platja s'ha convertit en una cosa molt cobejada, i la costa d'Espanya continua sent la protagonista, tant per a nacionals com per a estrangers, en ser una excel·lent opció per evitar els estius excessivament calorosos", comenta María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.
Entre les platges més buscades per comprar, destaquen també diverses platges situades en els municipis costaners d'Andalusia i de la Comunitat Valenciana. D'aquesta manera, se sumen a la llista la Platja del Zapillo, ubicada a Almeria -que baixa posicions respecte a 2023, quan va assolir el lloc número u en el rànquing; la Platja San Juan, situada a Alacant -que un any més se situa com una de les platges més buscades per comprar, escalant tres posicions en la llista respecte a l'any anterior; la Platja de La Malagueta, a Màlaga; i la Platja de Xeraco, a València. Completen el top 10 la Platja Espanya, situada a la costa d'Astúries; la Platja d'Aigua Amarga, a la costa d'Almeria; i la Platja Granada, a la costa granadina.
Inici d'una tendència?
Aquesta dada pot ser el canvi d'una tendència en la recerca d'habitatge de vacances a Espanya, encara que com indiquen els experts caldrà esperar a veure el comportament dels possibles compradors als pròxims exercicis. Sens dubte, estius com el de 2023 amb una important afluència de visitants a la costa verda apunten en aquesta direcció.
Astúries va tancar el 2023 amb un nou rècord turístic de 2.762.510 visitants (nacionals i estrangers) i 6.684.497 pernoctacions, xifres que suposen un creixement del 13,7% i el 9,5%, respectivament, respecte a 2022, quan s'havien registrat els màxims històrics fins ara, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquestes xifres reflecteixen a més un nou màxim en el turisme internacional, que ja representa el 22,2% del total dels visitants i el 18,5% de les estades.
Però no només de sol i platja s'alimenten les estadístiques rècord del turisme el 2023. Si bé és cert que les destinacions més tradicionals i icòniques van registrar pujades notables, la zona cantàbrica va veure els seus números disparats. D'aquesta manera, Euskadi va liderar el turisme verd amb més de dos milions de visitants de fora d'Espanya i un increment superior al 26% en relació amb les seves xifres de 2019. Per la seva part, Astúries i Cantàbria van excedir els 384.000 i els 444.000 estrangers vinguts d'altres latituds, amb un 20,8% i un 13,1% més que el 2019, respectivament, segons les dades recollides per Banca March. Quant a Galícia en tot 2023, van rebre 1,639 milions de turistes estrangers amb una variació anual del 28,9%.
Efecte en els preus
L'arribada de turistes tant nacionals com estrangers a la costa verda espanyola té efectes en l'evolució del preu dels habitatges de vacances, tot i que encara no es veuen moviments bruscos. Per exemple, a Astúries, les dades del portal immobiliari Idealista apunten que els principals municipis encara no han arribat als nivells del boom de preus assolit l'abril de 2008. El conjunt de la província ofereix un cost de 1.387 euros per metre quadrat, un 25,7% per sota de la mitjana assolida fa tres lustres. Destaca la turística vila de Llanes amb un preu per metre quadrat de 2.061 euros, només un 0,5% per sota dels nivells màxims tocats el 2008. Les pujades més grans en els últims dotze mesos corresponen a Gozón (15,7%) i Colunga (13,9%), mentre que altres poblacions molt turístiques com Ribadesella han vist caure el preu l'1% en aquest període.
A Cantàbria el preu mitjà de l'habitatge és de 1.626 euros per metre quadrat, un 20% inferior als màxims de 2008 quan va arribar a 2.010 euros. Les pujades més importants en els últims dotze mesos en els municipis de costa s'han produït a San Vicente de la Barquera, Pèlags i Meruelo amb alces properes al 20%. A Galícia, els preus continuen deprimits respecte als rècords assolits en la primera dècada del segle, segons les dades d'Idealista. A la Corunya, Fisterra (30,1%) i Noia (23%) registren les alces interanuals més grans. A Lugo sobresurt Burela amb una alça del 20%, mentre que, a Pontevedra, Mondariz-Balneario, Tui, Cambados i Mos superen el 10% de pujada.
Finalment, els municipis costaners amb més revalorització a la província de Guizpucoa són Pasaia i Hondarribia, amb un 13,6% i un 15,9%, respectivament. Finalment, a Biscaia destaca la pujada de l'habitatge a Plentzia (17,8%) i Muskiz (21%).