La renda disponible per persona a Catalunya està estancada en el mateix nivell des de l'any 2000, segons ha indicat la Cambra de Barcelona en la presentació dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB). La corporació ha explicat que entre els anys 2000 i 2024, el producte interior brut (PIB) català va augmentar un 48,9% en termes reals, però que el PIB per habitant ho va fer un 14,7% en el mateix període. La renda disponible per càpita, és a dir, els ingressos després d’impostos i transferències públiques, està estancada als nivells de fa 25 anys, amb 19.086 euros l’any per persona a Catalunya.

Així, la Cambra ha alertat que el PIB per càpita a Catalunya ha anat "divergint a la baixa" i, si es compara amb els cinc països més dinàmics a Europa: Alemanya, Itàlia, França, Bèlgica i Països Baixos, Catalunya se situa per sota del 90% del PIB per càpita mitjà el 2023. La bretxa amb el nucli europeu s’incrementa més en la renda disponible, que se situa en un 85,4% per sota de la mitjana, amb dades del 2022. La diferència de benestar amb el nucli europeu s’intensifica quan es té en compte el cost de l’habitatge, ja que l’augment de les despeses ha estat menor als països de referència.

"El diferencial de PIB per càpita reflecteix tant una menor productivitat de feina com un descens en el percentatge de persones en edat de treballar respecte a la població total", ha dit el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira, que ha afegit que "l’augment de la riquesa no s’ha traduït en una millora efectiva del benestar de les persones". En aquest sentit, la Cambra avisa que per millorar el benestar de la societat en els pròxims anys caldrà augmentar la productivitat i la taxa d’ocupació.

Cost de l'habitatge

A més, Rovira ha denunciat que el cost de l’habitatge ja s’endú un terç dels ingressos reals dels catalans i és un dels factors que més contribueixen a ampliar la bretxa de benestar amb el nucli europeu. L'any 2000, els catalans dedicaven un 31% de la renda disponible a pagar les despeses d'habitatge. L'indicador va baixar fins al 27% just abans de la crisi financera i va anar creixent progressivament fins al 34,6% actual. Així doncs, les llars catalanes veuen com la seva renda disponible es redueix fins a 18.031 euros després de pagar el lloguer, la hipoteca o els subministraments, pràcticament el mateix que fa 25 anys. "Els serveis públics fan apujar el nivell de benestar, però l’habitatge ens ho treu", apunta el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics. "Les polítiques que fomentin l’oferta d’habitatge són imprescindibles", ha coincidit el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu.

La renda disponible té en compte els impostos i les prestacions monetàries però no els serveis públics com educació, sanitat o els programes de protecció social. Un cop sumats els beneficis d’aquests serveis finançats per les administracions, els ingressos reals experimenten una "petita millora" fins als 22.364 euros (+3,6%) però que encara queda molt lluny de l’increment acumulatiu del PIB, fins als 34.690 euros (48,9%).

Millora la salut, l'equitat i la sostenibilitat

En canvi, els indicadors de sostenibilitat i salut han registrat una millora superior a l’experimentada als països europeus, principalment per l’augment de l’esperança de vida i per les baixes emissions que s’emeten des de Catalunya, per la presència de les nuclears. En concret, Catalunya ha reduït les emissions brutes un 23% des del 2000 al 2022, situant-se per sota del nucli europeu en emissions per càpita. Tot i això, la producció d’electricitat renovable només va representar un 13,6% del total.  

D’altra banda, també han registrat una evolució positiva els indicadors que mesuren la desigualtat per l’evolució positiva de la taxa d’ocupació. En la comparativa europea, s’ha vist com en els últims anys convergien les dades catalanes i europees de l’Indicador de Gini. A més, la diferència entre la mitjana de la renda bruta i la mediana (el valor situat just al mig) s’ha escurçat al llarg del temps.