L'entrada en vigor de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) ha generat que la gran majoria de les comunitats autònomes redueixin els pressupostos destinats a la rendes mínimes, malgrat que es va plantejar la convivència d'ambdós subsidis quan va entrar en vigor l'IMV a fi de completar possibles llacunes en la prestació de l'ingrés mínim vital. Tanmateix, el 2021, últimes dades disponibles, en tots els territoris es va reduir la despesa dels ajuts als col·lectius més desfavorides tret d'en les Balears, on va augmentar un 38,8% respecte a 2020, les Canàries amb un increment del 38,8%, i a Catalunya que va pujar el 0,53% a la partida de les rendes mínimes, segons l'anàlisi realitzada per CCOO amb dades del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
Es pot recordar que ambdós arxipèlags van patir les caigudes d'ocupació més grans el 2020 i 2021 per l'efecte del covid sobre el turisme, principal activitat d'ambdues comunitats autònomes. Tanmateix, dels tres territoris on ha augmentat la despesa en renda mínima, només a Catalunya i a les Canàries ha augmentat també el nombre de beneficiaris, un 14,7% en la primera i un 38,5% en la segona. A les Balears, malgrat l'increment de la partida pressupostària, el nombre de llars va caure el 2021 el 57,6%, la qual cosa suposa un augment de l'ingrés mitjà per beneficiari. És l'únic territori on es produeix aquest fenomen de més despesa i menys beneficiaris
1.722 milions d'euros, un 12,6% menys
En conjunt, la despesa total de les 17 comunitats autònomes el 2021 en rendes mínimes va sumar 1.722 milions d'euros, amb un descens del 12,6% el 2021 respecte a 2020, any en què va entrar en vigor l'IMV. Respecte a les llars beneficiades per aquesta ajuda autonòmica, van disminuir un 17,3% el 2021, fins a 305.340 famílies, 64.300 menys que l'any anterior. Segons les dades del Ministeri de Drets Socials, es dona una paradoxa, ja que en cinc comunitats autònomes, encara que descendeix el pressupost per a rendes mínimes, augmenta el nombre de beneficiaris. El que implica que la prestació per llar s'ha reduït en aquests territoris.
El cas més paradigmàtic és la Comunitat Valenciana, ja que malgrat que la despesa en aquests ajuts va descendir el 2021 un 1,5%, pràcticament va duplicar les famílies emparades (93,9%). A Navarra, el nombre de beneficiaris va pujar un 16%, però la despesa va baixar un 3,3%; a Astúries el pressupost cau un 11% i els perceptors pugen el 7,2%; al País Basc la despesa descendeix el 5,2% i les famílies amb ajuda augmenten el 4,3% i, finalment, en la Rioja es va elevar el nombre de perceptors un 54,2% i, tanmateix, el pressupost va descendir un 34,2%.
En les 9 comunitats autònomes restant, la correlació és més equilibrada: cau la despesa i cauen els beneficiaris. La reducció més gran de la despesa el 2021 es produeix a la Comunitat de Madrid on descendeix el 55,5% i els beneficiaris baixen el 51,35; en Castilla-La Mancha el pressupost cau un 53,4% i els perceptors el 73,2%; a l'Aragó un 52,5% i un 31,2% respectivament; a Castella i Lleó un 49,1% i un 49%; a Extremadura el 42,4% i el 10,2%; a la Regió de Múrcia el 37% i el 41,8%; a Andalusia un 33% i un 9%; a Cantàbria el 27,6% i un 31,3%; a Cantàbria el 27,6% i el 31,3% respectivament i, finalment, a Galícia el pressupost en rendes mínimes va descendir el 2021 el 17,1% i les famílies beneficiades el 26,2%.
567.700 llars sense ingressos
CCOO observa "amb preocupació" que la implantació de l'ingrés mínim vital comporti la minoració de la rendes mínimes autonòmiques. Segons la seva opinió, en comptes d'aprofitar la nova prestació de la Seguretat Social per "reforçar aquests sistemes de rendes mínimes ampliant més col·lectius i millorant les quanties, en alguns territoris està servint per a una mera transferència de despesa".
Carlos Bravo, responsable de polítiques públiques i protecció social de CCOO, defensa que la creació de l'IMV no implica una substitució, sinó una política complementària. Especialment si es té en compte, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) que el sindicat esgrimeix, que a Espanya hi ha 567.700 llars en les quals cap membre no genera algun ingrés econòmic, ni per treball ni per ajuts públics. I, encara que gràcies a la posada en marxa de l'IMV, entre altres mesures, s'ha reduït en 51.200 llars des de 2020, suposa un número preocupant segons l'opinió de CCOO.
Reconfigurar el sistema total d'ajuts
CCOO denúncia que el nombre de llars emparades per l'IMV, malgrat créixer de forma continuada -576.670, amb 1,633 milions de persones beneficiades entre menors i adults, al febrer- no cobreix les previsions de la Seguretat Social, que va calcular entre 700.000 i 800.000 llars amb necessitats financeres apressants. La principal causa que motiva que aquestes llars amb dret no cobrin l'ingrés mínim és, segons l'opinió del líder sindical, l'"incompliment dels llindars econòmics d'ingressos i patrimoni. Per allò que sembla necessària la revisió de la manera de determinar els recursos econòmics que s'han d'avaluar", apunta el sindicat.
Bravo denúncia que hi ha famílies que es queden fora de l'IMV, però també de les prestacions assistències del Servei Públic d'Ocupació (Sepe), pel que considera gravi un retall de la despesa de les comunitats autònomes en rendes mínimes. Segons la seva opinió, s'hauria de plantejar una recomposició de les prestacions públiques destinades a les llars més desfavorides, especialitzant els tres ajuts actuals: les rendes mínimes s'haurien de destinar als col·lectius més desfavorits, possiblement incapaços d'entrar al mercat laboral; les prestacions assistencials del Sepe com un ajuda per a la volta al Mercat laboral d'aturats de llarga durada que s'han quedat desfasats i l'IMV com un suport mixt entre ambdós col·lectius.