La generació elèctrica de fons renovables creix progressivament a Catalunya, però la seva aportació al conjunt de l'electricitat produïda segueix sent molt baixa si es compara amb altres comunitats autònomes d'Espanya. Aquest desavantatge es posa de manifest quan es fa un repàs detallat de la potència generada i la seva contribució a la distribució global arreu del territori. En concret, el 2024, les renovables van aportar el 19,1% de l'energia generada per les diverses fonts energètiques implantades a Catalunya. Aquest percentatge la situa per darrere del País Basc, on les renovables ja copen un 17,3%, i de les Illes Balears, on representen un 14,6% sobre el total.

“El 2024 ha estat un any positiu per a la producció renovable a Catalunya, però no prou per assolir el seu rècord de generació. La incorporació de noves instal·lacions s’ha accelerat, si bé a un ritme molt inferior al d’altres regions”, assenyala Juan Francisco Caro, director d’Opina 360, l'institut d'investigació social de la consultora Grupo Redondo.

Aquesta situació s'ha donat en un any en què la generació elèctrica de fonts renovables a Catalunya va créixer un 18,6%, fins a situar-se en 7.159 GWh, segons dades facilitades per l’Observatori d’Energies Renovables de Fòrum Sella. L'informe, elaborat per Opina 360 amb dades provisionals de Red Eléctrica, mostra que aquest increment anual és el tercer més important que s'ha registrat, ja que Madrid i les Illes Balears han potenciat encara més el sector de la generació renovable. També és cert que, ambdues comunitats autònomes, són uns dels territoris d'Espanya on menys electricitat renovable es produeix.

Catalunya va tancar el 2024 amb 70 MW més de potència renovable instal·lada, gairebé el doble que l’any anterior, distribuïts en 40 MW d’energia solar fotovoltaica i 30 MW d’energia eòlica. Amb aquest augment, la potència renovable va arribar als 3.811 MW i va elevar el seu pes fins al 32,8% de la capacitat total instal·lada a la comunitat, encara que molt per sota de la mitjana nacional (65,4%).

Si es relaciona la capacitat generadora amb la superfície territorial, les regions amb més intensitat de potència renovable són Extremadura (0,27 MW per km²), Galícia (0,26), Aragó (0,20), Navarra (0,20) i Múrcia (0,18). Dotze comunitats estan per sota de la mitjana (0,17), amb Catalunya (0,12), la Comunitat Valenciana (0,11), Balears (0,08), el País Basc (0,07), Cantàbria (0,03) i Madrid (0,03) a la cua.

En funció de les fonts energètiques, l'estudi explica que l'augment de la generació elèctrica a Catalunya durant l'any passat va ser impulsat per l’energia hidràulica, que es va disparar un 62,2%. Aquesta font energètica es va veure afavorida per la recuperació de les pluges durant la primera meitat de l’any. Això va permetre compensar el descens del 7,8% de l’energia eòlica.

Per la seva banda, els increments de l’energia solar fotovoltaica (4,1%) i la solar tèrmica (1,5%) van compensar les reduccions en la producció d’electricitat amb residus renovables (- 9,5%) i d’altres renovables (-15,3%). 

Així, amb la suma d'eòlica, solar fotovoltaica, solar tèrmica i residus i altres fonts renovables, la capacitat que té Catalunya per generar energia renovable la va situar en el setè del rànquing estatal, amb un 4,8% del total d'Espanya. En aquest sentit, el director d'Opina 360, assenyala que “les comunitats amb una presència més gran de renovables ja estan aprofitant aquesta fortalesa com a avantatge competitiu per atreure projectes industrials als quals destinar aquesta energia verda. I aquesta competència, sens dubte, suposa una pressió per a les comunitats més endarrerides en el procés de transformació del seu sistema elèctric”.

L'informe trimestral de l’Observatori d’Energies Renovables de Fòrum Sella reitera que la producció d’energia verda va permetre reduir l’aportació de totes les fonts no renovables, la generació de les quals va disminuir un 5,8%.

En concret, l’energia nuclear, que és la principal font d’electricitat per al conjunt de Catalunya, va reduir la seva producció en un 1,6% a causa d’un quart trimestre de 2024 molt negatiu. No obstant això, les baixades van ser més intenses en els cicles combinats (-17,6%), la cogeneració (-12,3%) i els residus no renovables (-8,1%).

A Espanya, l'energia renovable és més de la meitat

L’Observatori d’Energies Renovables de Fòrum Sella també fa una radiografia de la generació elèctrica al conjunt d'Espanya. Del 2024, en destaca que l’energia renovable va augmentar el seu pes en la generació estatal fins al 56,8%. Ha estat així perquè l’energia eòlica va continuar sent el 2024 la principal font renovable, amb 60.920 GWh.

No obstant això, l'eòlica va experimentar una baixada anual del 2,8%, afectada per un quart trimestre negatiu (-15,1% interanual). Així va reduir la distància amb l’energia solar fotovoltaica, que va créixer un 18,9%, fins als 44.502 GWh, i es va consolidar com la segona font renovable més important gràcies a l’impuls de les plantes que han entrat en servei en els últims anys.

Per la seva part, l’energia hidràulica, malgrat un últim trimestre també negatiu (-10,2% interanual), va registrar la pujada anual més gran, amb un augment del 35,5% respecte al 2023, fins a un total de 34.911 GWh. Aquest creixement està directament relacionat amb la recuperació de les pluges, sobretot durant l’hivern i la primavera. Per la seva banda, l’energia solar tèrmica va tancar amb un descens anual del 12,1%, com a resultat de la seva mala evolució al llarg de l’any.

Les energies renovables van acabar el 2024 amb 84.651 MW de potència connectada a la xarxa de distribució desplegada a Espanya. Aquesta xifra suposa un creixement de 6.792 MW respecte a l’any anterior, un 8,7% més. L’energia solar fotovoltaica va continuar avançant a un ritme elevat, amb 5.612 nous megawatts (21,3%), fins a assolir un total de 31.957 MW. Gràcies a això, es va situar gairebé a la mateixa alçada que la potència eòlica, que va sumar 1.178 MW (3,8%) i va arribar als 32.007 MW.