El Departament d’Economia i Hisenda, encapçalat per la consellera d'Economia Natàlia Mas Guix, ha fet públic avui el mapa interactiu dels fons Next Generation EU a Catalunya, amb el qual es pot veure com s’estan distribuint municipi a municipi els fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR).

Mas ha qualificat "d'exercici de transparència inèdit i nou sobre el desplegament i l’arribada d’aquests fons a Catalunya". En una resposta oral a la sessió de control al Govern que ha tingut lloc aquest matí al Parlament de Catalunya, la consellera ha destacat que “no coneixem cap territori de l’estat, com també fent una mirada europea, que estigui aportant avui dia tantes dades com ho estem fent nosaltres”.

Aquesta eina interactiva i visual agrupa tota la informació dels recursos que arriben a Catalunya procedents de les diferents administracions que canalitzen aquests fons europeus (Generalitat, govern central i altres organismes públics). La informació que apareix al mapa s’actualitzarà periòdicament i permet conèixer la distribució que s’ha fet d’aquests recursos, a través de les convocatòries, a les diferents àrees geogràfiques del territori, sigui per vegueries, per comarques o per municipis. En definitiva, una representació gràfica de com s’estan utilitzant els fons per transformar l’economia catalana.

Com interpretar el mapa?

El mapa conté dades de les convocatòries resoltes i situa al territori els fons captats per ens locals, empreses, centres de recerca, centres de formació o altres entitats, ubicats en aquell punt geogràfic concret. Ara bé, no té en compte les licitacions ni les concessions directes de les administracions a altres entitats del sector públic.

Les ajudes per comunitats

En paral·lel, el govern espanyol té activada una web dedicada al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència on es poden consultar les inversions gestionades per cada comunitat autònoma. Quatre de les sis comunitats autònomes amb la quantia més gran assignada estan governades pel Partit Popular. Aquestes són Andalusia, Madrid, Galícia i Castella i Lleó, un total del 43,9% dels més d'11.000 milions d'euros assignats l'any passat.

Precisament, el passat dilluns, la consellera Mas Guix va denunciar que un canvi a la normativa ha encallat al voltant de 800 milions d'euros els últims tres mesos i podria arribar a bloquejar algunes actuacions. Es tracta de l'entrada en vigor de l'ordre ministerial 55, pel qual els responsables de les meses contractuals que gestionen el repartiment dels fons han d'enviar al Ministeri d'Hisenda una llista amb les dades i les de les empreses interessades a accedir a una assignació concreta per evitar conflictes d'interès, un nou tràmit imposat per la Unió Europea.