Podríem considerar-los com els 14 mesos de glòria per a la competitivitat de les empreses espanyoles, almenys des del punt de vista dels preus. Espanya ha estat, i torna a ser ara, un país més inflacionista que la resta dels competidors europeus, el que va restant atractiu als productes espanyols que, històricament, han competit en preus. Doncs bé, des que es va iniciar el repunt de la inflació l'estiu de 2022 a conseqüència de la falta de determinats productes elaborats, com els microxips, o naturals, com el gas, Espanya va donar la sorpresa i es va col·locar com el país amb els preus més moderats.
L'encreuament de camins es va produir el setembre de 2022, amb una inflació ja disparada, quan Espanya, amb un IPC interanual del 9%, es va situar, per primera vegada, per sota de la mitjana de l'eurozona, 9,9%, però també del conjunt dels 27 països de la Unió Europea, amb un increment dels preus del 10,9%. La bona ratxa es va mantenir així fins al novembre de l'any passat, quan l'increment dels preus es va posar, novament, en contra dels productes espanyols. Aquell mes, l'índex de preus de consum marcava un increment interanual a Espanya del 3,3%, mentre que l'eurozona va caure a un 2,4% i a la Unió Europa al 3,1%. En només dos mesos, Espanya es va quedar encallada en el 3,3%, quan la inflació a l'eurozona es va reduir a la meitat —del 4,3% al 2,4%— i a la Unió Europea va caure del 4,9% al 3,1%.
I, a partir de llavors, la bretxa ha continuat obrint-se: l'abril, última dada publicada per Eurostat, la inflació harmonitzada (difereix lleugerament de l'IPC que es publica a Espanya), va ser d'un 2,4% a l'eurozona i el 2,6% a la Unió Europea, mentre que l'espanyola es va col·locar en el 3,3%. Una bretxa que ha crescut el maig, quan l'interanual espanyol ha sumat 3 dècimes més, fins i tot 3,6%, i l'eurozona una dècima menys. Per tant, des de novembre de l'any passat, els preus han tornat a jugar en contra dels productes espanyols.
Males previsions de l'IPC
Una situació, que de complir-se les previsions, anirà a pitjor. Aquesta setmana CaixaBank Research ha modificat les que maneja per al conjunt de 2024 i 2025. Si bé el PIB registra millores respecte a les dades de fa 3 mesos, la inflació s'ha revisada a l'alça. Així, segons el gabinet d'anàlisi de la Caixa, aquest any la inflació serà a Espanya d'un 3,2%, un descens de només tres dècimes respecte al 3,5% de l'any passat i el 2025 es col·locarà en el 2,5%. Una baixada molt inferior al dels competidors dels productes espanyols. Les previsions de CaixaBank Research aposten per una inflació a la mitjana de l'eurozona del 2,4% el 2024 (sobre un 5,4% de 2023) i un 2,2% l'any vinent. Espanya es queda en pitjor situació que els altres països de l'euro, però també davant la resta dels països desenvolupats, que en conjunt tindrà un IPC del 2,7% el 2024 i 2025.
BBVA Research coincideix amb l'anàlisi i aquest divendres ha elevat les previsions del PIB a l'alça, però també aposta per una inflació més gran de l'esperat al març. Molt similar al de CaixaBank Research, pronostica una inflació del 3,3% aquest any i un 2,4% el pròxim. "La inflació ha sorprès a l'alça i ha deixat de caure per la persistència en la inflació dels serveis", assenyalen en BBVA Research. "La inflació cau, però encara mostra resistència a baixar, amb un augment esperat en el cost de la cistella de la compra del 3,3% el 2024 (actualment està al 4,4%) i del 2,4% per al 2025. La tensió geopolítica i l'estabilitat en els preus detallistes de l'electricitat limiten la caiguda de la inflació, mentre que els costos agrícoles continuen alts. Només 4 de cada 10 dels productes de l'IPC mostren un creixement dels seus preus inferior o igual al 2%, quan el consistent amb l'objectiu del BCE és 6 de cada 10. En endavant, l'atenció estarà centrada en l'evolució del cost dels serveis i la possible reintroducció de mesures fiscals", assenyalen els analistes del gabinet d'estudis del banc.
No obstant això, l'efecte de la remuntada de la inflació des d'inicis d'aquest any no s'ha fet notar sobre el preu de les exportacions, gràcies a l'arrossegament del diferencial de preus favorable a les empreses espanyoles durant 16 mesos. Així, segons els càlculs dels economistes del BBVA, "els preus de les vendes de serveis a l'exterior continuen augmentant menys que en altres països competidors. Des de l'inici de la pandèmia, les exportacions de serveis no turístics s'han abaratit en gairebé un 15 % en termes relatius davant les importacions".
Factors de la producció
Conscients de la forta competència internacional que han d'afrontar les empreses espanyoles, perdre l'avantatge de preus ha de ser compensat amb altres mesures que contribueixin a augmentar la competitivitat del teixit espanyol. Però no només l'espanyol, sinó l'europeu en conjunt, que està quedant-se endarrerit en alguns aspectes vitals. Javier Garcia-Arenas, analista de CaixaBank Research, assenyala que la Unió Europea s'enfronta a un triple desafiament:
Com incorporar de manera reeixida les noves tecnologies, amb menció especial a la intel·ligència artificial, per augmentar el seu creixement potencial i alhora mitigar les disrupcions al mercat laboral que evitin l'auge del neoluddisme (corrent filosòfic que s'oposa al desenvolupament tecnològic i científic de la societat moderna).
Com potenciar la inversió i millorar la productivitat en un context d'elevada heterogeneïtat entre països i elevades necessitats d'inversió.
Com assolir una veritable integració dels seus mercats de capitals que permeti finançar aquestes inversions.