La banca espanyola continua reduint les peticions de liquiditat al Banc Central Europeu (BCE). L'enduriment de les condicions de finançament ha provocat una caiguda de la demanda de crèdit en els últims mesos, que ha portat els grans bancs espanyols a independitzar-se del BCE en cert sentit. I és que cada vegada es donen menys préstecs a empreses i famílies, en especial els hipotecaris, arran de les pujades dels tipus d'interès de l'entitat que dirigeix Christine Lagarde per provar de frenar la inflació refredant l'economia.
Amb els interessos pels núvols, la caiguda del crèdit ha causat que els bancs no necessitin demanar tanta liquiditat com en anys anteriors. Segons les dades provisionals del Banc d'Espanya, les peticions de fons de la banca espanyola al BCE al setembre es van reduir un 87%, fins als 37.588 milions d'euros. Es tracta de les xifres més baixes en més d'una dècada i un 2,51% inferiors en comparació amb les sol·licitades el mes anterior, quan es van sol·licitar 38.554 milions.
Encara que no només a Espanya, ja que a tota la zona de l'euro els bancs van demanar 587.195 milions a l'entitat central, un 72,6% menys l'any anterior i un 13,6% menys que a l'agost. Si bé s'estan donant menys préstecs de forma general, sens dubte, on més s'està reflectint la política monetària és al mercat immobiliari, marcat de manera determinant per l'euríbor. Aquest índex, al qual estan referenciades la major part de les hipoteques variables a Espanya, supera el 4,1% actualment.
Menys préstecs a famílies i empreses
"Han caigut els estocs de crèdit cap a les llars. Es pot veure com hi ha hagut una disminució important de l'1,9% del crèdit a llars en general i especialment als hipotecaris, que en aquest cas la caiguda és del 2,6%", explica José Antonio Lanau, economista i professor d'EAE Business School. En aquest sentit, les últimes dades del Consell General del Notariat (referents a agost) apunten a una caiguda propera al 27% en la concessió d'hipoteques per a la compra d'una casa.
Una situació que està provocant al seu torn que la major part dels habitatges comprats al país es donin sense necessitat de contractar una hipoteca amb el banc. Més enllà de la restricció de crèdit al mercat immobiliari, la banca també ha tallat l'aixeta a les empreses, que cada vegada es veuen obligades a pagar més interessos i a fer front a unes condicions més dures.
D'aquesta manera, a l'agost es va produir un descens interanual superior al 4% en el finançament rebut per les empreses espanyoles, fins als 919.145 milions d'euros, segons les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya. Des de la patronal Cepyme ja han advertit que el tipus d'interès mitjà dels nous crèdits bancaris per a petites i mitjanes empreses ha passat de l'1,62% al 4,45% en tan sols un any. Cosa que ha provocat que actualment obtinguin una quarta part menys de finançament bancari que abans de la pandèmia.
Les xifres expliquen en gran part que els costos més elevats del finançament i les condicions més dures que imposen les entitats per accedir al crèdit han portat la banca a no necessitar acumular més fons per deixar diners. Es pot destacar també que els bancs espanyols tenen alts nivells de liquiditat per l'estalvi de les llars acumulat durant les successives crisis que han pressionat l'economia des del 2008, incloent la pandèmia. Un context econòmic que els ha obligat a augmentar les provisions i a ser més prudents amb el repartiment de dividends.
Incertesa econòmica i inflació
D'altra banda, Lanau assenyala que part de l'estalvi generat durant els anys de pandèmia s'ha anat destinant a l'amortització de deute per no haver de pagar més diners en interessos. "Aquest estalvi que les famílies han generat durant la pandèmia i anys posteriors, l'han estat utilitzant per amortitzar deute i fins i tot liquidar-lo per evitar pagar més interessos. És un altre motiu pel qual la banca necessita menys liquiditat, ja que està rebent de tornada el capital d'aquests deutors".
No obstant això, els préstecs al consum, els que es concedeixen per pagar un mòbil, les vacances o un cotxe, van en sentit contrari. La concessió de crèdit al consum a Espanya s'ha disparat en els últims mesos, i ha assolit a tancament de juliol els 44.500 milions d'euros, la xifra més alta des que va acabar el 2022. Una cosa que també ha portat a la pujada de la xifra de morositat en aquest tipus de préstecs.
Així mateix, la incertesa econòmica per les tensions geopolítiques podria continuar afectant la situació entorn del crèdit. Encara que els experts asseguren que la guerra al Pròxim Orient entre Israel i Hamàs no té un gran impacte en l'economia global, podria alterar els preus del petroli si l'Iran (un dels productors més grans) irromp en el conflicte.
"Si els preus del petroli pugen, impulsaran la inflació a l'alça. Però aquí entra en joc l'interès real. Si el tipus d'interès nominal puja una quantitat, però la inflació puja més, en realitat s'estarà abaratint el crèdit". Per la qual cosa un escenari d'inflació a l'alça podria pressionar més el BCE en la seva política monetària i empènyer l'organisme a noves pujades de tipus i més encariment dels diners.
La banca espanyola continua sense oferir dipòsits
Amb tot això, i malgrat la pujada dels interessos en la zona de l'euro fins al 4,5% actual, els bancs encara no estan traslladant aquest increment d'ingressos als seus clients de manera generalitzada en la remuneració dels dipòsits, excepte casos puntuals. De fet, el BCE ha reiterat en diferents ocasions que les entitats espanyoles haurien d'oferir aquest tipus de productes financers als seus clients, però la banca continua posant-se de perfil.
En aquest sentit, els principals bancs del país consideren que ja ofereixen a prou estalviadors productes per satisfer els qui busquin rendibilitzar el seu estalvi. Així, recomanen els seus fons d'inversió o els comptes nòmina remunerats que algunes entitats han tret al mercat i pels quals no veuen la necessitat d'atreure més liquiditat als seus balanços a través de remuneracions més atractives pels dipòsits. Tanmateix, són productes que en alguns casos ja han retirat dels seus aparadors.