Les pimes han de fer front a un sobrecost de finançament de 1.270 milions d'euros al trimestre, segons un informe donat a conèixer aquest dilluns per Cepyme. Legalment, les factures han de ser pagades com a màxim al cap de 60 dies de la seva emissió, sense importar si el client és públic o privat. Doncs bé, segons l'informe, les factures es van liquidar de mitjana al cap de 80,2 dies; és a dir, 20,2 dies més tard del que marca la llei. Per veure el positiu, la morositat a poc a poc va descendint, en concret es paga 1,5 dies menys que en el segon trimestre de 2023 (91,7 dies), i 1,3 dies si es compara amb el mateix període de 2021.

Els costos de finançament associat al deute comercial exigeixen un desemborsament global de 2.750 milions d'euros, segons l'estudi trimestral de Cepyme: finançar els 60 dies legals implica un desemborsament de 1.480 milions d'euros al teixit de pimes espanyoles, però la morositat, és a dir el finançament d'aquells 20,2 dies de retard, implica un sobrecost de 1.270 milions d'euros.

L'estudi de la patronal de pimes incorporada a la CEOE fa cert la dita que el peix gran es menja el noi, ja que mentre més mida, més impunitat a l'hora d'abonar les factures. Així, les micropymes paguen de mitjana al cap de 74,5 dies (4,7 menys que el mateix trimestre de 2023); les petites 78,7 (2,1 dies de reducció); les mitjanes 85,2 (0,9 dies d'augment) i les grans 90,5 dies (3,5 dies més que en el segon trimestre de 2023).

Per territoris

Catalunya és de les comunitats amb menor morositat. Si en el conjunt d'Espanya es paga a 80,2 dies, a Catalunya a 74,3 dies (amb una reducció de 0,6 dies respecte al segon trimestre de 2023). Amb terminis més curts estan Astúries, les Balears, Cantàbria, Castella i Lleó (la mínima, amb 70,5 dies de mitjana), Extremadura i Navarra. El màxim termini es dona a Múrcia, on les factures es paguen al cap de 92,6 dies, i després Madrid, 90,1 dies.

El període mitjà de pagament es va reduir en tretze comunitats autònomes en el segon trimestre de 2024, entre elles Catalunya. Destaquen els descensos a les Balears (-7,6 dies), Andalusia (-4,4 dies) i Múrcia (-3,7 dies). Entre els descensos del PMP també es troba el de Galícia, amb una retallada d'1,9 dies, superior a la reducció mitjana de tot el país (1,5 dies), posant fi a una sèrie de vuit trimestres consecutius amb increments.

Al contrari, La Rioja registra tres trimestres seguits d'increments interanuals, l'últim de 6,5 dies. Les altres dues comunitats els PMP de les quals van augmentar van ser Cantàbria i Castella i Lleó (0,9 i 0,2 dies, respectivament).

"Elevada morositat"

L'Observatori trimestral de Morositat de Cepyme considera que, malgrat un "exigu descens estacional d'1,5 dies respecte a l'any anterior", el període mitjà de pagament (PMP) es manté 20 dies per sobre del termini màxim legal. Davant d'aquesta elevada morositat, les assumeixen un alt esforç financer associat al deute comercial. Un esforç financer s'uneix a l'increment de costos de tota mena que pateixen les empreses, la qual cosa suposa una menor disponibilitat de recursos i de liquiditat. L'esforç financer vinculat amb el deute comercial va equivaler al 0,21% de les vendes de les pimes en aquell mateix període, dues dècimes més que l'any anterior i la proporció més elevada des de 2015.

Entre els quatre grans sectors econòmics, el PMP només en va pujar en la indústria, situant-se en 80,7 dies, 3,2 més que en el mateix període de l'any anterior. En la construcció, el període mitjà de pagament es va reduir en 9,8 dies, encara que amb 94,9 dies, es manté en valors molt per sobre de la mitjana. En els serveis, el termini de pagament va baixar en 2,7 dies, fins als 71,2 dies, i al sector agroalimentari, la reducció del període mitjà de pagament va ser de 4,5 dies, situant-se en 68,7 dies.

Venda a terminis

Quant a l'índex de morositat en vendes a termini (IMFVP) de l'Observatori de Morositat de CEPYME, que analitza la tendència de les empreses a recórrer a acords d'ajornaments del pagament de factures en les seves relacions comercials, aquest va mantenir la tendència de descens dels dos trimestres anteriors, situant-se en 45,4 punts, el nivell més baix des de setembre de 2022.

Per mida d'empresa, l'índex de morositat en les vendes a termini va retrocedir per tercer trimestre consecutiu tant en les empreses petites (-15,3%, fins a 37,3 punts) com en les mitjanes (-22,9%, fins a 58,4 punts). En les microempreses, l'IMFVP va baixar un 10,6% interanual, trencant una sèrie de vuit augments consecutius, situant-se en 76,9 punts.

En el cas de les grans empreses, aquest indicador pateix una forta volatilitat que, unida a un efecte base, el situa en 675,1 punts. Atorgant un valor de 100 a la taxa de morositat mitjana del conjunt d'Espanya en les vendes a termini, les grans empreses mostren la pitjor situació relativa, amb un índex de 466,4, segons l'estudi de Cepyme.

A molta distància, encara que també per sobre de la mitjana nacional, estan les microempreses, amb 152,5 punts. En canvi, les empreses petites suporten una morositat en les vendes a termini que és una mica més baixa que la mitjana general (95,6 punts), mentre que les firmes mitjanes presenten la millor situació relativa amb un índex de 74,6 punts.