És possible compaginar la salut del sistema públic de pensions amb la pròpia salut dels pensionistes? Amb el primer objectiu, molts països han reformat el seu sistema públic de pensions i entre les mesures més freqüents, han anat elevació de l'edat legal de jubilació i desincentivant la jubilació anticipada mitjançant l'augment de l'edat mínima d'accés a la pensió. Espanya ha seguit aquesta tendència i, de fet, s'ha elevat l'edat mitjana de jubilació a alguna cosa més de 65 anys, un any més que fa una dècada. Tanmateix, quin efecte té per a les persones treballar més anys?
Doncs gens bo, segons l'informe L'efecte de retardar la jubilació sobre la mortaldat, donat a conèixer aquest dimecres pel tink tank Fedea. El treball acaba que retardar un any la sortida del mercat laboral augmenta significativament el risc de morir entre els 60 i els 69 anys. El risc es concentra especialment als sectors i, especialment, les ocupacions físicament més exigents i les subjectes a un nivell d'estrès emocional i mental més gran, i és molt menor per als individus que tenen accés a mecanismes de jubilació parcial que els permeten reduir les seves hores de feina a partir de determinada edat. En aquest sentit, el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ha tancat un acord amb sindicats i empresaris, per incloure nous sectors i activitats que es puguin abandonar de forma anticipada, sense perdre pensió.
El treball, elaborat pels estudiosos estudi S. Jiménez (Universitat Pompeu Fabra i Fedea), C. Belles (Universitat de Barcelona) i Han Ye (Universitat de Mannheim), se sustenta en un experiment generat per una reforma de 1967 que va modificar l'edat de jubilació anticipada a Espanya en funció de la data en la qual els individus van començar a cotitzar al sistema de seguretat social, endurint així l'accés a la mateixa per a un subconjunt de cohorts. No obstant això, els autors adverteixen que l'evidència empírica sobre els efectes d'aquestes polítiques sobre la salut i la mortalitat dels treballadors és limitada i ofereix resultats contraposats, referits amb freqüència a col·lectius específics i a polítiques que han facilitat una jubilació més primerenca.
Historial de la Seguretat Social
La reforma de 1967 permetia que aquells treballadors que van començar a cotitzar abans de l'1 de gener de 1967 podien jubilar-se voluntàriament a partir dels 60 anys, mentre que la resta (amb algunes excepcions) havien d'esperar fins als 65 anys. La base de dades és un extens arxivament de dades administratives sobre historials laborals d'individus en les cohorts naixem-ne de 1935 a 1955 que la Seguretat Social ha fet accessible als investigadors a través de sales segures i, recentment, accés remot.
La investigació de Fedea valora els efectes de l'esmentada reforma sobre l'edat de sortida del mercat de treball i els d'aquesta última sobre la mortalitat en edats properes a la de jubilació. L'estudi presta especial atenció a com varien els efectes sobre la mortalitat depenent de les característiques dels llocs de treball i la flexibilitat de la jornada. I els resultats, com queda dit més amunt, acaben que allargar un any més la vida laboral augmenta significativament el risc de morir entre els 60 i els 69 anys.
5.213 d'estalvi per a l'Estat
Amb base en aquests resultats, els autors calculen el cost o benefici social de restringir o eliminar l'opció jubilació anticipada i mostren que l'impacte advers sobre l'esperança de vida supera els guanys fiscals. Utilitzant el valor d'un any de vida ajustat per qualitat al cap de 60 anys a Espanya, es desprèn que un augment de 0,46 anys en l'edat en morir es tradueix en una pèrdua social valorable en 8.564 euros per individu. D'altra banda, la reforma suposa un retard a la sortida del mercat laboral que genera, de mitjana, una aportació addicional al sistema de pensions i uns ingressos fiscals de 1.925 euros, segons el treball del tink tank econòmic. A més, ja que la reforma comporta una mortalitat primerenca, es genera un estalvi per a la seguretat social de 3.228 euros per jubilat en beneficis de pensió. Com a resultat, la Seguretat Social obté un guany fiscal de 5.213 euros gràcies a la reforma.
En suma, els estalvis fiscals derivats del retard en la jubilació i la reducció de la durada dels pagaments de les pensions (5.213 euros) no compensen la pèrdua social associada a la reducció de l'esperança de vida (8.564 euros), la qual cosa suggereix que la reforma no és econòmicament beneficiosa en el context més ampli del benestar social.
Els autors tanquen el seu treball assenyalant que la prolongació de les vides laborals pot ser un instrument imprescindible per garantir la sostenibilitat dels sistemes de pensions, però els resultats de la investigació conviden a dissenyar amb compte els detalls de les polítiques de jubilació, atenent els seus possibles efectes sobre la salut dels treballadors. A tenir, especialment en compte, el grau d'exigència física, emocional i mental de les diferents ocupacions quan s'estableixi edats mínimes i legals de jubilació, que no poden ser iguals per a tothom, així com introduir, amb caràcter general, mecanismes flexibles de jubilació anticipada i parcial que permetin als treballadors modular les seves hores de feina en la part final de la seva carrera laboral.