La bretxa de gènere continua sent una xacra al mercat laboral espanyol. Com mostra, l'atur dels homes a finals de 2023 era el 10,7% i el de les dones, el 13,9%, la qual cosa significa que per cada 100 homes a l'atur, hi ha 130 dones buscant feina, segons les dades publicades aquest divendres per l'INE. En l'estadística s'analitza el nivell d'atur sobre una dotzena de professions i en només tres, la taxa d'atur de les dones està per sota de la dels homes. Dues d'elles, educació i arts, humanitats i llengua, no sorprenen, perquè les dones estan sobrerepresentades i són oficis molt feminitzats. Tanmateix, la tercera suposa una grata sorpresa: les científiques tenen una millor sortida laboral que els seus col·legues en ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques. Així, a desembre de l'any passat, estaven en atur el 8,11% de les professionals, lleugerament per sota dels llicenciats en ciències i matemàtiques, dels quals 8,33% no tenien feina. En qualsevol cas, es tracta d'un ofici amb uns dels nivells d'atur més baixos, el 8,22%.

Tanmateix, la veritable sorpresa salta en confirmar-se una tendència, ja que és el segon any consecutiu en què les científiques són preferides als homes per ocupar llocs de treball. La part fosca és que el 2023, la diferència favorable de les científiques al mercat laboral s'ha escurçat respecte a l'any anterior, quan el 9,34% d'aquests professionals estaven a l'atur, davant el 7,9% de les dones, 1,45 punts percentuals que ha descendit 0,22 pp el 2023. La qual cosa no desmereix, ja que en els vuit anys que analitza l'INE, és la primera vegada que són dos anys seguits i amb una distància notable, perquè el 2020, per primera vegada en la sèrie, l'atur de les científiques era inferior, encara que amb una diferència pràcticament imperceptible.

Dones universitàries

En els quatre anys anteriors, de 2016 a 2019, la bretxa de gènere perjudicava les dones de ciències, amb salts importants de 6,76 pp el 2017 (8,8% d'atur masculí i un 15,6% femení) o el posterior, amb 4,5 pp de diferència. És el fruit d'una forta campanya llançada des de les administracions públiques, però també des del món laboral i les mateixes científiques, per fomentar les carreres de ciències entre les dones, una invitació extensible també per a les enginyeries. De fet, des de 2015, les dones estan per sobre del 50% en les carreres de ciències, segons el Ministeri d'Universitats. En enginyeria, queda molt recorregut, ja que les dones suposaven el 25% el 2015 i el 2017, tan sols el 27%. En conjunt, les dones fa ja temps que són majoria en les carreres universitàries, el 2015 eren el 54,4% del total dels estudiants i el 2023, el 56,8%.

No obstant això, si se segmenta les científiques per edats, les més joves, fins a 24% han aconseguit col·locar-se molt millor que els joves, amb una taxa d'atur molt per sota, més de 10 pp sobre els seus companys homes, quan un any abans, el 2022, era al revés, amb 10 pp en contra de les dones. I és que l'entrada de les dones a les universitats de ciències queda registrada al mercat laboral. En el segment de 25 a 34 anys, l'atur de les dones és la meitat que el dels homes (6,6% d'elles i un 13,5% d'ells), però en el següent tram d'edat, 35 a 44 anys, el mercat laboral està controlat pels científics, amb un atur del 4,9%, mentre que les seves companyes de professió pateixen el 12% d'atur, bretxa que s'aguditza superant els 55 anys, on el 4,2% està a l'atur si és home, per un 13%, si és dona.

Professions amb menys atur

L'any passat, els professionals amb menys problemes per col·locar-se van anar els mecànics, electrònics i una altra formació tècnica, en indústria i construcció, amb un atur del 6%, un fort descens sobre el 8,5% de l'any anterior. Les patronals de la construcció, CNC, i del metall, Confemetal, van queixant-se des de molts mesos enrere del problema que tenen per la falta de mà d'obra qualificada. Desbanca, encara que per poc, als ocupats en tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC) la taxa d'atur de les quals s'ha elevat del 8,4% al 9,3% en un any, malgrat que la taxa d'atur general ha caigut gairebé 1 pp.

La següent ocupació amb menys atur és la de ciències socials, periodisme i documentació (7,8%, davant el 8,4% de l'any anterior), els científics, (8,2%), salut i serveis socials (8,5%), negocis, administració i dret (9%), tecnologia de la informació i TIC (9,3%), agricultura, ramadera, pesca, silvicultura i veterinària (9,6%) -un dels sectors, juntament amb transport per carretera- que demanden mà d'obra estrangera-, educació (9,7%) i arts, humanitats i llengües (10,1%). Els nivells d'atur s'eleven en professions menys qualificades. Així, serveis té un 12,6% d'atur, i formació general, bàsica d'adults i habilitat generals, el 16,4%.