Aquesta mateixa setmana teníem la bona notícia del creixement del 5,5% de l'economia espanyola el 2022, que millora els pronòstics dels analistes. Tanmateix, fent la vista enrere, els espanyols s'allunyen cada vegada més del benestar dels països que conformen l'eurozona. Prenent com a referència el PIB per càpita (consistent a dividir el PIB entre el nombre d'habitants), a Espanya només ha crescut el 5,7% en el període 2001-2021, davant increment del 15,6% a l'eurozona i del 22,65% a la Unió Europea, segons dades del Banc Mundial en dòlars a preus constants.
Aquests percentatges, traduïts a dòlars, suposen que el PIB per càpita per espanyol era de 24.707 euros el 2001 i el 2021 tancava en 26.126 euros. En igual període, cada alemany ha passat de 35.011 dòlars a 42.726 amb un increment espectacular del 22,04%, només superat per Irlanda que ha doblat aquesta variable. En països del nostre entorn mediterrani, només els italians han tingut una pitjor evolució, encara que són més rics. Fa 20 anys el seu PIB per càpita era de 32.964 dòlars i el 2021 va tancar en 31.506 dòlars, amb una caiguda del 4,42%. Tant França com Portugal, encara que amb nivells diferents, han superat Espanya en augmentar l'11,87% i el 9,49%, respectivament en aquests quatre lustres.
Aquesta bretxa en la convergència es va forjar amb la crisi financera de 2008 i l'esclat de la bombolla immobiliària. Aquell any, els espanyols van acabar amb una renda per càpita de 27.025 dòlars que són gairebé un 4% superior a la comptabilitzada el 2021 (26.126 dòlars).
Raymond Torres, director de conjuntura de Funcas (think tank dedicat a la investigació econòmica i social i a la seva divulgació que forma part de l'obra social de la CECA), apunta que portàvem una bona convergència fins a 2007, encara que "era una millora una mica espúria perquè estava basada en el crèdit immobiliari. Després, entrem en una crisi financera prolongada que va deteriorar la renda per càpita i a això unit a la pandèmia de 2020 que ens va afectar especialment, explica aquesta divergència amb Europa", comenta.
Per la seva part, Javier Ferri, catedràtic d'Economia de la Universitat de València i investigador de Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada), també fa referència a aquest positiu període de 2001 a 2008 en el qual va créixer el PIB per càpita "com una espècie de miratge, amb una demanda exterior forta i l'estrebada del sector immobiliari. Tanmateix, aquestes millores no se sustenten sense augments de la productivitat de l'economia i sense ella no es poden esperar creixements notables i sostinguts", apunta.
I en aquesta mateixa línia, Gregorio Izquierdo, director general de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) destaca que "l'acompliment de l'economia espanyola en les últimes dècades després de la crisi de 2008 ha estat molt insatisfactori. De fet, hem augmentat la nostra bretxa de desenvolupament davant els nostres principals homòlegs, sent la raó principal d'aquest retard més important la nostra mancada d'inversió."
Així, els índexs de productivitat donen mostra de caiguda en els últims 20 anys per a l'economia espanyola que, a més, es combina amb el problema afegit d'un increment molt substancial del deute públic. L'any 2000 representava el 57% PIB espanyol i, actualment, i a falta d'ajustar-lo a l'última dada de 2022 coneguda aquesta setmana, ronda el 118% de la riquesa generada al país en un any.
Solucions per convergir amb Europa
Aquests prestigiosos economistes apunten a reformes de pes per revertir aquesta divergència del PIB per càpita respecte a Europa i tornar al camí desitjat. Gregorio Izquierdo ressalta la necessitat de mantenir un diferencial positiu del pes de la inversió productiva en relació amb el PIB per poder convergir en renda amb els nostres socis de la UE. "El problema és que hem optat per penalitzar aquesta inversió amb una fiscalitat empresarial totalment desproporcionada i amb una acumulació de costos, rigideses i càrregues desproporcionades que actuen de fre insuperable al creixement, a la seva adaptació als canvis i a la inversió empresarial", acaba.
El professor Javier Ferri fa referència al document Espanya 2050 el principal objectiu del qual és aconseguir convergir amb els països europeus més desenvolupats. "Molt hem de millorar per aconseguir-ho", indica. I afegeix que els dos grans eixos a potenciar són la productivitat de l'economia espanyola "ja que tenim un sistema educatiu dolent i una formació que no és coherent amb els treballs a exercir, i la reducció de l'atur que duplica a la mitjana europea i que evidencia el mal funcionament del mercat laboral", puntualitza. També el preocupa el fort increment del deute que quan calgui començar a reduir-la suposarà sacrificis en la despesa, més impostos i inflació per a l'economia.
Finalment, Raymond Torres considera imprescindible la millora de la productivitat de l'economia que implica millorar el sistema educatiu, la competència i els mercats de béns i serveis. Tant l'atur com la baixa productivitat són les dues variables que expliquen aquest allunyament en el PIB per càpita respecte als nostres socis. L'altre punt en què basar l'avanç és en la inversió i per a Torres, els actuals Fons Europeus han de ser bé utilitzats per canviar i millorar el model econòmic. En aquest sentit, es congratula del paper preponderant que pot exercir Espanya en el canvi de model energètic. També destaca el bon comportament de les exportacions espanyoles que s'evidencien en els superàvits. I conclou: "Però la clau és la millora de la productivitat amb una bona utilització dels recursos".