La riquesa de les famílies espanyoles, que es mesura per la diferència entre els estalvis i els deutes que acumulen, va créixer un 9,77% en el primer trimestre d'aquest any en taxa interanual, amb el que va polvoritzar un nou rècord i va superar els 2,1 bilions d'euros. Si es compara amb el tancament de l'any anterior, l'avenç de la riquesa financera de les famílies només en els tres primers mesos d'aquest any és del 2,73%, segons els Comptes Financers de l'economia espanyola publicats aquest dimecres pel Banc d'Espanya. Els actius financers de les llars (diners en efectiu, accions, dipòsits i valors en renda) van augmentar un 6,68% davant un any abans, fins als 2,88 bilions d'euros.

En relació amb el producte interior brut (PIB), els actius financers nets van representar un 194,8% a tancament de març, ràtio que és 0,9 punts percentuals inferior a la d'un any abans, que s'explica exclusivament pel creixement de l'economia. El gruix dels actius financers de les llars espanyoles es va mantenir en efectiu i dipòsits, que sumaven el 37% del total; seguit de participacions en el capital (30%); en fons d'inversió (16%); i assegurances i fons de pensions (13%). Les participacions en fons d'inversió va ser el component que més va incrementar el seu pes en els actius financers de les llars, un punt percentual respecte a un any abans; mentre que el pes de l'efectiu i els dipòsits va ser el que més va caure, 2 punts percentuals.

Deute de les famílies i les empreses

El deute consolidat de les famílies i empreses no financeres va ascendir a 1,63 bilions d'euros en el primer trimestre d'aquest any, un 1,1% menys que un any abans. En termes de PIB, la ràtio es va moderar en un any des del 119,3% fins al 110,1%. Tant les empreses com les famílies van contribuir a aquest descens. El deute consolidat de les empreses es va reduir des dels 952.400 milions del primer trimestre de 2023 als 948.800 milions de març de 2024, la qual cosa suposa el 64,1% del PIB, davant el 69% d'un any abans. Si s'inclou el deute entre empreses, la ràtio s'eleva al 81,1%, per sota del 88,5% d'un any abans. En el cas de les llars, el deute va passar de 695.800 milions de març de 2023 a 681.500 milions a tancament del primer trimestre d'aquest any. Respecte al PIB, la ràtio d'endeutament de les llars va disminuir fins al 46% en els tres primers mesos, percentatge inferior al 50,4% d'un any abans.

L'evolució del deute consolidat de les empreses i de les famílies s'explica, principalment, pels valors negatius de les operacions netes acumulades; mentre que els altres fluxos van experimentar uns valors lleugerament positius, afegeix el Banc d'Espanya. L'import de les operacions netes acumulades el març de 2024 es va situar en -19.400 milions d'euros, la qual cosa va suposar una caiguda de l'1,3% en termes del PIB. Les empreses van disminuir el seu deute en 8.000 milions per les operacions netes (0,5% del PIB), si bé l'efecte de l'alça dels preus dels seus valors emesos de renda fixa van compensar lleugerament la contracció. Per la seva part, les llars van reduir el seu deute amb unes operacions netes d'11.400 milions, un 0,8% del PIB.

Riquesa global

La riquesa global, per la seva part, va augmentar un 4,2% el 2023, després de la contracció del 3% soferta el 2022, segons l'informe anual sobre patrimonis individuals elaborat per UBS, en el qual Suïssa torna a encapçalar la llista de riquesa mitjana per adult, seguida per Luxemburg, Hong Kong i els EUA. L'Informe de Riquesa Global indica que la riquesa va augmentar un 4,8% en Europa i Orient Mitjà, amb un patrimoni mitjà de 166.000 dòlars per adult, seguits d'Àsia Pacífic (4,4%, 156.000 dòlars) i Amèrica (3,6%, 146.000 dòlars).

L'informe destaca que després de 2022, any en què la riquesa global es va ressentir per l'impacte monetari que va tenir la fortalesa del dòlar, el 2023 les fortunes individuals es van beneficiar de l'alentiment de la inflació, per la qual cosa el creixement real ajustat als preus va ser més gran al 4,2% esmentat, assolint gairebé el 8,4%.

La riquesa mitjana a Suïssa és de més de 709.000 dòlars per adult, la qual cosa permet al país centreeuropeu repetir en primera posició en la classificació global, davant els 607.000 de Luxemburg, els 582.000 de Hong Kong o els 564.000 dels EUA que va caure un lloc aquest any respecte a 2022. Completen les deu primeres posicions Austràlia, Dinamarca, Nova Zelanda, Singapur, Noruega i Canadà, tots amb una riquesa mitjana global dels seus adults per sobre dels 375.000 dòlars, mentre que entre les grans economies destaquen el Regne Unit (350.000 dòlars, 13a), França (329.000, 14a) o Alemanya (264.000, 17a). Espanya repeteix en la posició 22, amb una riquesa mitjana lleugerament superior als 225.000 dòlars, per sobre del Japó i Itàlia.