El risc de pobresa (persones que viuen amb menys de 10.888 euros a l'any) per al conjunt d'Espanya s'ha reduït de forma considerable durant l'any passat, en comparació amb l'anterior. En concret, el 2022, el 20,4% dels espanyols estaven a punt de la pobresa, davant el 21,7%, la qual cosa suposa una reducció històrica d'1,3 punts percentuals (pp). Tanmateix, les diferències per comunitats són radicals i, encara que les diferències entre les "riques i les pobres" s'han reduït 1,7 pp l'any passat, és una caiguda insuficient per escurçar la bretxa d'11,8 pp (15,3% la taxa en les comunitats del nord, davant el 27,1% en les del sud), segons posa de manifest a l'Informe L'estat de la pobresa en les comunitats autònomes presentat aquest dilluns per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social en l'Estat Espanyol (EAPN-ES).
En termes de pobresa i exclusió social, Espanya està dividida en dos: nord i sud. Així, les comunitats que es troben de Madrid al nord conserven baixes taxes de pobresa i/o exclusió social –entre 0,8 i 11,5 pp per sota de la mitjana nacional- i perfectament compatibles amb les taxes mitjanes europees i les d'alguns dels països europeus més avançats, i, aquelles situades al sud que, al contrari de les primeres, mantenen taxes extraordinàriament elevades -entre 1,5 i 10,9 pp per sobre de la mitjana nacional. A més, dins de cada meitat, pot notar-se certa gradació creixent en sentit est-oest, de manera que aquelles comunitats situades en l'anomenat Eix de desenvolupament mediterrani registren taxes AROPE (mesura un conjunt d'indicadors sobre condicions de vida) més baixes que aquelles situades més a l'oest.
L'informe d'EAPN-ES analitza diferents paràmetres per mesurar l'estat de la pobresa i les desigualtats entre rics i pobres i igualment entre territoris com l'índex AROPE (establert per la Unió Europea), l'índex de risc de pobresa i de pobresa extrema, l'índex de diferències 80/20 i 90/10 o les privacions materials i social Servera de determinats productes i servei. I en tots ells, hi ha unes marcades diferències en detriment de les diferències entre viure al nord o al sud.
La investigació inclou entre les comunitats del sud a Extremadura, Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, Andalusia i Canàries i al nord les onze restants. En el cas de l'índex de pobresa, que de mitjana amenaça al 20,4% de la població, en el cas dels habitants del sud d'Espanya s'eleva al 27,1%, amb un 30% a Extremadura, el 29,4% a les Canàries, el 29,1% a Andalusia, un 26,3% a la Regió de Múrcia, el 26,1% en Castella-la Manxa i el 22,3% en la Comunitat de València, que aquest any ha estat el territori on s'han reduït en gran manera l'índex AROPE que mesura més paràmetres que merament la pobresa.
Al nord, tanmateix, el risc mitjà d'entrar en la pobresa és molt inferior, ja que el pateix el 15,3% dels habitants de les onze comunitats al nord de Madrid. Encara que també entre elles hi ha diferències. Així, la taxa de pobresa en la Comunitat Foral de Navarra és del 10,5%, la més baixa d'Espanya, seguit del País Basc amb un 12,2%, Catalunya amb el 14,5%, Cantàbria i la Comunitat de Madrid en el 14,8%, Aragó en el 15%, La Rioja en un 16,6%, Balears amb tres dècimes més, en el 16,9%, Castella i Lleó 17,8%, Galícia amb un 18% dels seus residents en risc de pobresa i finalment Astúries, en el 20,1%, que s'apropa a la mitjana nacional encara que es queda per sota.
En la part positiva, es pot apuntar que, de mitjana, el percentatge de pobresa descendeixo en gran manera al sud que al nord, encara que des de l'EAPN-ES es ressenya que la disminució, encara que escurça distàncies, continua sense canviar mínimament la situació. Així, si l'índex de pobresa en el conjunt d'Espanya s'ha reduït en 1,3 pp, fins aquest 20,4%, a la mitjana dels sis territoris del sud, la reducció ha estat de 2,2 pp, del 29,3% de l'any 2021 al 27,1% l'any passat. En canvi, en les onze comunitats autònomes per sobre de la mitjana i, geogràficament al nord de Madrid, la reducció hi ha estat de mig punt, del 15,8% de 2021 al 15,3% de l'any passat. Així, la bretxa entre el nord més ric i el sud més pobre s'ha retallat de 13,5 pp el 2021 a 11,8 pp el 2022.
No obstant això, la reducció no ha estat semblant. Dins dels territoris amb una taxa de pobresa superior a la mitjana, la reducció més gran en termes anuals s'ha registrat a Andalusia, 3,2 pp, mentre que a les Canàries s'ha incrementat 1,1 pp. La segona reducció més gran de les comunitats del sud s'ha produït a la Comunitat Valenciana 2,9 pp, Extremadura 2,3 pp, la Regió de Múrcia 1,4 pp i, finalment, Castella-la Manxa que redueix el seu índex de pobresa en 1,3 pp. Entre els territoris rics del nord, també es produeixen fortes diferències en l'evolució de la taxa de pobresa, des de la reducció de 2,2 pp a Galícia a Navarra, que s'incrementa en 1 pp percentual, o el País Basc, la taxa de pobresa del qual es va mantenir inalterada l'any passat. A Catalunya, el risc de pobresa s'ha reduït tres dècimes (14,5%).