L'exministre d'Economia Rodrigo Rato ha atacat tant la Fiscalia Anticorrupció com a l'Advocacia de l'Estat en la sessió del judici contra la seva persona pel presumpte increment il·lícit del seu patrimoni. "Ens prenen per ximples", ha arribat a dir sobre determinats arguments esgrimits a la vista. L'exvicepresident del govern espanyol ha avançat a l'inici de la seva declaració que no anava a respondre a les preguntes de l'acusació perquè durant el judici han utilitzat "correus no expurgats" que afectaven "terceres persones", matisant que, ja que no volia contribuir-hi, no els respondria.

En aquest sentit, i a preguntes de la seva advocada María Massó, ha arribat a dir de la representació legal de l'Estat que "és increïble que funcionaris públics espanyols" poguessin sostenir que en la seva etapa com a director gerent del Fons Monetari Fiscal (FMI) fos resident a Espanya. "És increïble que puguin dir aquestes coses, no sé d'on surt aquesta gent, és molt fort (...) que un funcionari digui que jo he estat 10 dies a Washington (seu de l'FMI) el 2006, ens prenen per ximples", ha assenyalat.

Rato està acusat d'11 delictes

De la mà de la seva advocada, Rato ha anat desgranant totes les transferències i moviments financers a estudi i ha donat explicacions sobre cada societat i cada any fiscal. "Els fons són tots perfectament identificables i els moviments tenen una explicació raonable", ha dit. En aquest sentit, Rato ha arribat a acusar la Fiscalia i els investigadors d'Hisenda de "muntar una fabulació" en aquest cas i d'anar "a la recerca del tresor perdut" endinsant-se en la idea que la causa contra ell va ser prospectiva.

Cal recordar que Rato està acusat d'11 delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i corrupció en els negocis. Anticorrupció interessa per a ell una pena d'aproximadament 70 anys de presó per haver defraudat més de 8,5 milions en la gestió del seu patrimoni.

Amnistia fiscal

Aquest primer dia de declaració, ha cobrat rellevància l'amnistia fiscal a què es va acollir el 2012. D'ella ha recordat que "va ser molt controvertida a Espanya", que va crear molts dubtes i que "els bancs i les empreses especialitzades estaven al cap del carrer" per captar clients perquè va afectar 75.000 persones.

Ell la va encarregar al despatx Plazas Abogados i ha concedit que abans d'aquesta fita no va incloure a les societats estrangeres Wescastle, Vivaway i Red Rose en les seves declaracions perquè "no tenia una consciència que aquestes mercantils estiguessin ocultant un patrimoni" i, per tant, "no tenia sensació d'urgència", encara que ha explicat que aquesta decisió va poder ser equivocada. Cal recordar que la Fiscalia sospita que va utilitzar aquesta amnistia fiscal per blanquejar i netejar quotes defraudades.

Sobre una d'aquestes societats estrangeres, Wescastle, que estan en el punt de mira de la Fiscalia, Rato ha explicat que els fons que conté a Suïssa provenen de l'herència familiar del seu pare. En concret, ha explicat que el seu pare va haver de pagar una multa el 1968 per tenir fons a l'estranger, però que Hisenda no el va obligar a repatriar-los i els diners van quedar allà fins que la família el 2004, quan va empitjorar l'estat de salut de la seva mare (el seu pare va morir el 1998), va decidir deixar la gestió d'aquest patrimoni a Rato. Sobre aquesta cartera, establerta a Ginebra, ha assenyalat que era molt conservadora i que ell va prendre contacte amb els gestors i de tant en tant parlava amb ells per telèfon. Però ha emfatitzat que ni va introduir ni va retirar fons d'aquesta.

Pel que fa a les feines d'índole macroeconòmica que va realitzar per a empreses com Telefónica i que va cobrar per mitjà de societats com Kradonara o Arada (societats seves) i no de forma personal, ha assenyalat que ho va fer així perquè va pensar que es podia declarar com a feina professional. En concret, sobre els informes per a Telefónica, ha explicat que li dedicava pràcticament mig mes, que portava molta elaboració, i ha conclòs que la forma era correcta perquè aquest tipus de client "no va amb coses estranyes".

Sobre les seves tasques de conferenciant, que realitzava a través de l'empresa BCC i que facturava també a través d'Arada, ha incidit que el mateix president de BCC va declarar que "més del 50% dels conferenciants ho feien a través de societats". Al fil, ha afirmat que recorria a secretàries i consultors per a aquestes conferències, que portava molta gestió, i ha arribat a emfatitzar que és "gairebé l'únic espanyol a qui se l'acusa de delicte fiscal" per facturar a través d'una empresa aquest tipus de feines.

Etapa en l'FMI

Un dels moments més crítics de la vista ha estat quan la defensa de Rato ha posat sobre la taula que la unitat d'auxili de la Fiscalia sosté que Rato, sent director gerent de l'FMI, només va estar fora d'Espanya 41 dies el 2004, 53 dies el 2005, 10 dies el 2006 i 31 dies el 2007. "Li troba alguna explicació a aquest càlcul?", ha preguntat Massó, a la qual cosa Rato ha respost: "Bé, només té dues explicacions. O és una falsedat, o és una ximpleria".

Així, una vegada més, ha tornat a carregar contra els funcionaris que van calcular aquestes dades i ha recordat que durant la seva estada a Washington residia allà, va adquirir un habitatge, i viatjava molt pel seu càrrec, però sempre tornava a la seu de l'FMI. La declaració de l'exministre continuarà aquest dijous, quan la defensa entrarà a preguntar per la part de la causa que afecta els contractes publicitaris firmats per Bankia amb Publicís i Zenith sent ell president de l'entitat.