El nou Cens de Població i Habitatges publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) actualitza les dades oficials del nombre de cases buides a Espanya a 1 de gener de 2021. Un estudi que no publicava des de fa més d'una dècada, ja que l'últim va ser el 2011 i també analitza l'evolució i el comportament de la manera de viure de la ciutadania. A tall d'exemple, si el model familiar ha canviat i com les llars on viu una sola persona ja arriben pràcticament a la majoria, amb un lleuger lideratge de les que hi conviuen dues persones.

El parc espanyol

Així doncs, pel que fa a pisos buits, en total hi ha 3,83 milions d'habitatges buits que suposa el 14,4% de les més de 26,62 milions de tot el parc espanyol. Enfront del 2011, l'habitatge buit ha augmentat una mica més de 435.000 unitats, un increment del 12,9% en una dècada. En xifres absolutes, la concentració més gran d'aquests se situa a Andalusia amb 641.437, seguit de Galícia amb 506.370, el País Valencià amb 459.211, Catalunya és quarta amb 418.612 i Castella i Lleó, amb 360.604. No és fins a la setena posició que trobem la Comunitat de Madrid amb 187.858 pisos buits.

Per xifres de població

Segons la definició que dona l'INE, l'habitatge buit és aquell que no disposa de contracte de subministrament elèctric o el consum total del qual registrat l'any precedent al del cens ha estat menor al que un habitatge mitjà d'aquest mateix municipi tindria si s'ocupés durant 15 dies tot l'any. Així doncs, els habitatges buits es trobaven amb molta més proporció en municipis petits, aquells de menys de 10.000 habitants, on resideix el 20,3% de tota la població a Espanya. Entre tots van registrar el 45% del parc d'habitatges buits. Per contra, les ciutats de més de 250.000 habitants, on residia el 23,8% de la població, només contenien el 10,5% del total d'habitatges buits.

Antonio Argüeso, director general d'Estadístiques de la Població de l'INE, confirma que són les localitats de la perifèria de les grans capitals de província on menys habitatges buits es localitzen a Espanya. I, per tant, és precisament en elles on també hi ha més població que és interessant veure quines concentren una major part de pisos buits, tot i la necessitat i la demanda actual de la població. Ens referim a aquelles amb més de 200.000 habitants i les que lideren aquest rànquing, de forma percentual i en l'àmbit estatal, són Santa Cruz de Tenerife (17,3%), Vigo (15,1%), A Corunya (14,7%), Las Palmas de Gran Canaria (14,3%) i Cartagena (13,3%).

I a Catalunya?

Si ens centrem en el cas català, a partir dels 10.000 habitants, les poblacions amb més pisos buits són Roses arribant a pics del 28,9%; Salou amb un 22,8%; i Tarragona amb un 12,3%. Fora del podi trobem en quart lloc Terrassa (9,5%); Barcelona (9,3%); Badalona (8,4%); i l'Hospitalet de Llobregat (7,4%). Entre capitals, Madrid està tres punts per sota de Barcelona, amb un 6,3%.

Tot i que és interessant veure els percentatges per fer la comparativa entre municipis, la densitat dels nuclis de població és més elevada quan hi ha més habitants i, per tant, en xifres absolutes arreu d'Espanya lidera Madrid amb 97.178 pisos buits, seguit de Barcelona amb 75.476 i València amb 36.454.

Com combatre la xacra dels pisos buits

En el cas de Tarragona s'han començat a prendre mesures des del passat 2022 per canviar la tendència. L’Ajuntament de Tarragona va incoar 487 expedients per habitatges desocupats amb caràcter permanent. Aquests van ser la punta de llança dels primers expedients sancionadors que el consistori obria i s’adrecen a persones jurídiques (societats o entitats financeres). La norma preveu imposar recàrrec del 50 % de l’Impost de Béns Immobles (IBI), com marca la Llei d’Hisendes Locals.

El govern municipal ja va admetre, aleshores, que la mobilització d’habitatges buits és un dels seus principals objectius, ja que permet augmentar l’oferta d’habitatges disponibles per lloguer, així com evitar la degradació del nucli urbà. Si ampliem l'objectiu, a la província de Tarragona, on també s'inclou Salou, la xacra dels pisos buits ve de temps. A la demarcació de Tarragona, hi ha 6.519 pisos buits propietat de grans tenidors, segons dades de l'Agència Catalana de l'Habitatge.

Tots els municipis catalans

Si la comparativa la fem entre tots els municipis, amb independència del seu nombre d'habitants, els que tenen un percentatge més elevat de pisos buits són: el Perelló (Baix Ebre) amb un 49,60%; Flix (Ribera d'Ebre) amb un 36,08% i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) amb un 34,47%. Els que menys llars buides registren són el Pallejà (Baix Llobregat) amb un 2,43%; Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) amb un 2,80% i Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) amb un 2,83%.

Les conseqüències en el preu de l'habitatge

És interessant conèixer aquestes dades per entendre l'actitud del mercat immobiliari. Un exemple clar és Cerdanyola del Vallès, el quart municipi de tota Catalunya amb un percentatge més baix de pisos buits, un 2,96% que representa 707 pisos. Aquesta experimenta una tendència a l'alça després de la pandèmia i, en termes generals, sempre s'ha mantingut amb un preu alt del preu del metre quadrat. Actualment, se situa en els 2.528 euros. Per davant de municipis de la corona perifèrica anteriorment citats que registren un major percentatge de pisos buits com és el cas de Badalona que se situa en els 2.191 euros, Terrassa amb 1.852 euros o l'Hospitalet de Llobregat amb 2.452 euros, segons les darreres dades del portal immobiliari Idealista consultades per ON ECONOMIA.