Alemanya ha donat aquest dissabte l'adeu definitiu a l'energia nuclear, amb la desconnexió dels tres últims reactors que tenia en funcionament, en ple debat sobre una forma d'energia que, en país germànic generava el 5% de l'electricitat consumida. Un debat que persisteix en tot Europa més quan, en paral·lel, és un dels països de la reunió de ministres d'Energia i Medi Ambient del G7 -Estats Units, Japó, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i Canadà- per avançar cap a una societat lliure de combustibles fòssils i la seguretat energètica després de la invasió d'Ucraïna.

Mentre a Alemanya l'Executiu presidit pel socialdemòcrata Olaf Scholz compleix un acord del parlament alemany de 2011, a França, Emmanuel Macron, va fer un gir a partir de 2021 en la línia que havia marcat el seu predecessor, François Hollande, per reduir la dependència del sistema elèctric de l'energia nuclear. França continua sent l'estat més nuclearitzat d'Europa i el que fa una aposta més clara per aquesta tecnologia, encapçalant un grup de pronuclears per fer valer els seus arguments davant de les institucions europees. L'elèctrica pública EDF -en la qual l'Estat augmentarà la seva participació fins al 100 % per tenir un control absolut- opera en l'actualitat els 56 reactors atòmics del país, que en condicions normals aporten el 70 % de l'electricitat generada al país.

El debat sobre quin és la millor estratègia segueix obert a la Unió Europea, més quan la seguretat energètica ha quedat en dubte després de la invasió d'Ucraïna per part de Rúsia. Rússia, amb 38 reactors nuclears operatius, i Ucraïna, amb 15 reactors en funcionament, són els dos països que succeeixen a França com els Estats on més assentaments nuclears hi ha a Europa. Per això, les organitzacions de la indústria alemanya han alertat de les possibles conseqüències per a un sector castigat per l'elevat cost de l'electricitat, mentre que l'oposició democristiana -igual com els socis de govern liberals- han proposat diverses fórmules per diferir la desconnexió dels reactors.

Alhora, una vintena de científics, entre ells dos premis nobel, van apel·lar aquesta setmana a mantenir en funcionament les últimes tres centrals per assolir els objectius climàtics, davant de la pujada de les emissions de CO2 ocasionada pel consum de carbó més important l'any passat, mentre que una enquesta encarregada per la televisió pública ARD va revelar que el 59 % dels alemanys rebutja ara mateix l'abandonament de l'energia nuclear. En declaracions a Efe, l'expert en el mercat energètic Jonas Egerer va explicar que la situació actual es deu en part que després de 2011 el Govern no va prendre mesures per a una transició cap a un sistema totalment renovable, sinó que va concebre les centrals de gas com a tecnologia pont a llarg termini per al subministrament elèctric, amb la qual cosa es va acceptar una creixent dependència del gas rus.

Alhora que Alemanya executa la seva apagada nuclear, a Sapporo (nord del Japó), aquest dissabte s'han iniciat les reunions sobre seguretat energètica del G7. El ministre d'Economia japonès, Yasutoshi Nishimura, ha obert la trobada alertant les potències mundials s'enfronten a grans desafiaments per "l'augment vertiginós dels preus del petroli, el gas, i el carbó, mercats energètics inestables que mai no hem experimentat abans".

Segons Nishimura, el primer punt a debatre implica garantir simultàniament la seguretat energètica i abordar la crisi climàtica amb l'ús de noves tecnologies que contribueixin a la descarbonització, incloses les energies renovables i l'eficiència energètica, segons va informar Efe. En aquest sentit, el país asiàtic va destacar diverses propostes que han suposat un escull en les negociacions amb els seus veïns com són l'ús de l'energia nuclear, centres de reutilització i emmagatzemament de diòxid de carboni o la combustió conjunta d'amoníac i carbó per reduir emissions.

La trobada de dos dies del G7, que va arrencar aquest dissabte, acabarà amb la firma de la Declaració Hokkaido-Sapporo, que proposa de treballar amb el sector privat a fi d'introduir noves tecnologies i combustibles per a una "transformació verda", o GX -com l'anomena Tòquio-, segons el primer esborrany publicat per mitjans locals. Aquesta declaració inclourà un pla d'eliminació gradual dels combustibles fòssils i per a la reducció de les emissions, encara que, de moment, no s'hauria concretat el calendari per a aquest procés.

El fet que el Japó sigui l'amfitrió de la va reunir és ja per si mateix un primer escull per arribar a acords. El Japó té actituds trobades amb altres socis com Alemanya, que ostentava la presidència de torn del G7 en l'última reunió sobre aspectes energètics i lluita contra el canvi climàtic. En aquell moment, els líders del G7 van acordar aconseguir un "sector elèctric total o predominantment descarbonitzat per a 2035", tanmateix, algunes de les mesures proposades per l'Executiu del japonès Fumio Kishida per a aquesta trobada, com l'aprovació d'inversions en el sector del gas natural, van a contracorrent de les recomanacions de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE).