El salari mínim interprofessional (SMI) arrencarà l'any 2024 en 1.080 euros al mes per catorze pagues en espera de la pujada que decideixi finalment aplicar el govern central com a resultat de les seves negociacions amb els agents socials (els sindicats CCOO i UGT, i les patronals CEOE i Cepyme). Sigui quin sigui l'increment que es practiqui sobre el SMI per a aquest nou exercici, tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener de 2024.

No serà la primera vegada que la pujada del SMI s'aprova una vegada iniciat l'exercici per a la seva aplicació amb efectes retroactius. Ja va passar amb la pujada de 2023, quan el govern central, amb el suport dels sindicats i el rebuig dels empresaris, va aprovar a mitjans de febrer apujar el SMI un 8%, fins als 1.080 euros mensuals, amb efectes des de l'1 de gener de l'esmentat exercici.

Encara que les negociacions per a la pujada del SMI de 2024 entre el Ministeri de Treball i els agents socials van arrencar a principis del mes de desembre passat, no s'ha aconseguit tancar cap acord abans de final d'any.

La intenció del ministeri que encapçala Yolanda Díaz és que el pacte sigui tripartit, però podria passar com en anys passats i comptar amb el rebuig dels empresaris o, fins i tot, dels sindicats, que fins ara han donant suport als increments decidits pel govern de Pedro Sánchez.

Les cartes ja estan sobre la taula i són conegudes. Treball ha proposat una pujada del SMI del 4%, fet que situaria el seu impport per a 2024 en 1.123,2 euros al mes per catorze pagues, davant els 1.080 euros de 2023.

CEOE i Cepyme, per la seva part, han plantejat apujar-lo un 3%, amb la possibilitat d'un 1% addicional si es desvia l'IPC, mentre que els sindicats aposten per un increment del 5%, encara que acceptarien un 4% si les patronals s'afegeixen a l'acord. Si no ho fan, han avisat que seran "més exigents" i se n'aniran per sobre del 5%. La patronal espanyola considera que els increments destrueixen ocupació, mentre la catalana Foment del Treball els defensa.

A més de proposar una alça del 4%, el govern central s'ha compromès a estudiar la possibilitat d'establir bonificacions en les quotes de la Seguretat Social per al sector del camp, una mesura demandada per la CEOE, que demana concretament que aquesta bonificació sigui del 20%.

Els sindicats no estan d'acord amb aquesta mesura si no hi ha prèviament un compromís per part d'aquest sector de complir els convenis col·lectius, d'avançar en la negociació col·lectiva i de complir amb el SMI en aquells convenis on no s'aplica.

La patronal també reclama indexar el SMI als contractes públics, una demanda a la qual sí que donen suport els sindicats i que Treball ha traslladat als ministeris competents, encara que de moment sense èxit, ja que Hisenda ha expressat la seva negativa.

"No som competents en aquesta matèria, però estem disposats a traslladar aquesta petició als ministeris competents. Per tant, hi ha marge per a l'acord i aquestes concessions administratives que puguin ser revisades, tinc el compromís de traslladar-lo als altres ministeris", va apuntar fa unes setmanes la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Proposta de la CEOE

La proposta de la patronal que presideix Antonio Garamendi per a l'increment del SMI consisteix en una pujada del 3% per a 2024, fins als 1.112,4 euros al mes, i un altre 3% per a 2025, fet que el situaria en 1.145,77 euros mensuals. En els dos casos, seria aplicable la clàusula de garantia prevista per a aquests exercicis en l'acord de convenis amb els sindicats.

L'esmentat pacte, que porta per nom V Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva (AENC) i que es va firmar el maig de 2023, recomana pujades salarials del 3% tant per a 2024 com per a 2025 als convenis col·lectius, amb una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria implicar alces addicionals de fins a l'1% per a cada un dels anys de l'acord (2023-2025).

"Les organitzacions empresarials consideren adequada aquesta proposta per tractar de mantenir una correlació entre l'evolució del SMI i la de la resta de salaris que es pacten en el marc de la negociació col·lectiva", ha defensat la CEOE.

A falta de conèixer les dades de desembre, que es publicaran d'aquí a unes setmanes, els salaris pactats en conveni van pujar de mitjana un 3,49% fins al novembre de 2023, xifra superior a la registrada en octubre (3,46%) i gairebé tres dècimes més que l'IPC de novembre, la taxa interanual del qual es va situar en el 3,2%.

Segons dades extretes per Europa Press de l'estadística de negociació col·lectiva del Ministeri de Treball i Economia Social, la major part dels convenis registrats fins al novembre de 2023 es van firmar en exercicis anteriors, encara que tinguessin efectes a l'esmentat exercici.

En concret, en els onze primers mesos de l'any passat hi havia registrats un total de 3.385 convenis col·lectius amb efectes econòmics el 2023, dels quals només 1.041 es van firmar aquell any, amb una pujada salarial mitjana del 4,14%. La resta de convenis, 2.344, es van firmar en exercicis anteriors a 2023 i recullen un increment salarial mig gairebé un punt inferior, concretament del 3,16%.