La pujada salarial mitjana pactada en conveni fins al novembre va ser del 3,49%, un increment superior a la inflació, que al novembre es va moderar fins el 3,2%, si bé encara es va situar un punt per sota de la taxa d'inflació subjacent, que es va situar en el 4,5% l'onzè mes de l'any.

Segons l'estadística de convenis col·lectius del Ministeri de Treball actualitzada aquest dijous, aquesta pujada supera en 8 dècimes la de novembre de l'any passat, un 2,69%, i en tres centèsimes la de fa un mes. L'increment salarial en conveni està, no obstant això, per sota de la inflació mitjana del 3,8% dels últims dotze mesos i del 4% que estableix com a recomanació general l'acord per a la negociació col·lectiva (AENC) firmat per patronal i sindicats.

El cinquè AENC fixa un increment salarial per a 2023 del 4%, si bé estableix una clàusula de garantia perquè pugin un 1% addicional si la taxa d'inflació interanual de desembre supera el 4%, encara que amb el matís que cal tenir en compte les circumstàncies específiques de cada sector.

Al novembre, l'augment salarial va ser més gran als convenis sectorials, un 3,5%, que en els d'empresa, un 3,25%. Els convenis d'empresa afecten més de 600.000 treballadors i els sectorials, a gairebé 10 milions.

Encara que la pujada salarial mitjana es troba per sota de l'acordat en el cinquè AENC, els convenis firmats aquest any 2023 sí recullen una alça salarial per sobre del 4%, en tant que s'observa una pujada del 4,14%, mentre que són els convenis firmats en anys anteriors i amb efectes el 2023 els que recullen una pujada salarial inferior, del 3,16%.

És a dir, que l'acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva firmat entre sindicats i patronal sí que està complint el seu paper de guia per als convenis que es venen negociant aquest any.

Pujades per sectors

Per sectors, la pujada més gran va ser per a l'agricultura, amb un 3,96%; seguit dels serveis, amb un 3,63%; la indústria, amb un 3,14%; i la construcció, amb un 3,08%.

En total, les dades corresponen a 3.385 convenis col·lectius amb efectes econòmics coneguts i registrats fins al novembre en més d'un milió d'empreses i que afecten 10,5 milions de treballadors.

Respecte a la clàusula de garantia salarial, les dades de novembre mostren que d'aquests més de 10,5 milions de treballadors emparats per conveni, més de 2,5 milions comptaven amb aquests mecanismes. La clàusula de garantia salarial permet que el sou sigui revisat a l'alça cada any en funció de l'índex de preus de consum (IPC) per protegir el seu poder adquisitiu. Per convenis, dels 3.385 registrats, 501 expliquen|compten amb aquesta clàusula de garantia salarial: 336 amb efectes retroactius i 165 sense aquests efectes.

SMI i convenis

L'evolució dels salaris en negociació col·lectiva és un dels paràmetres que el Ministeri de Treball creu que cal tenir en compte per a la revalorització anual del salari mínim interprofessional (SMI) una vegada que ja ha assolit el 60% del salari mitjà nacional.

En una trobada|encontre informativa aquesta setmana, Treball defensava que per mantenir aquesta relació amb el salari mitjà, el SMI s'ha d'incrementar cada any en la mateixa proporció que ho facin els salaris en conveni. No obstant això, aquesta no és l'única variable que es té en compte en la negociació amb els agents socials per fixar la pujada del SMI de 2024, ja que el Govern espanyol també busca mantenir el poder adquisitiu dels treballadors que cobren el salari mínim.

Tenint en compte aquestes dues qüestions, Treball veu marge per a un acord amb patronal i sindicats, amb els quals tornarà a reunir-se dilluns vinent, si bé les posicions encara estan allunyades: els empresaris plantegen un 3%, mentre que els sindicats rebutgen baixar del 5%.