El salari mitjà d'un treballador per compte d'altri va pujar de mitjana el 2023 un 5,3%, mentre que l'excedent brut d'explotació i renda mixta bruta (similar als beneficis empresarials) ho van fer el 8,6%, segons les dades de comptabilitat nacional conegudes aquest dimarts. Tant el creixement del salari unitari com l'excedent brut s'han anat moderant segons ha anat avançant l'any, encara que amb un ritme molt dispar. Així, la remuneració mitjana per assalariat va créixer un 5,9% entre gener i març de l'any passat i va acabar en el quart trimestre en el 4,6%. Tanmateix, la reducció ha estat més brusca en el cas dels beneficis empresarials, que van arrencar l'any amb un creixement del 15% en relació amb el primer trimestre de 2022 i el van finalitzar amb un increment del 2,4%.

 

Respecte a la mitjana anual, els salaris han tingut el creixement més gran de l'últim trienni, perquè el 2022 van pujar un 3,4% i l'any anterior van registrar un descens del 0,3%, segons les dades de l'INE. En el cas de l'excedent brut d'explotació, davant el 8,6% de 2023, van créixer un 15% l'any anterior i un 9,4% el 2021, mentre que aquell any les remuneracions van descendir.

Creixements salarials

Els sindicats i el Govern expliquen en tres factors l'impuls de les remuneracions dels assalariats l'any passat. En primer lloc, l'acord firmat entre CCOO i UGT amb la patronal (V AENC) que va desencallar la negociació col·lectiva i ha permès un increment salarial als convenis firmats l'any passat del 4,6%, segons un informe de Comissions Obreres. Els sindicats apunten que el creixement ha estat superior al 4% que es va establir en l'acord salarial i superior al 3,4% de la inflació mitjana, la qual cosa ha permès recuperar part del poder adquisitiu perdut el 2021 i 2022.

El segon factor que ha tirat els salaris a l'alça és el creixement de l'SMI o salari mitjà interprofessional, que el 2023 va ser del 8,4% i un 5% per a 3024, equivalent a l'índex de preus de consum de 2022. Una pujada que té un efecte indirecte, ja que provoca que en aquells sectors on només una petita parteix de la plantilla cobri l'SMI, provoca el creixement dels salaris immediatament superiors, estirant les nòmines a l'alça. Per bé que encara menys, els 3,5 milions d'empleats públics també han registrat un creixement durant l'any passat del 3,5%, encara que inferior al sector privat.

Excedents empresarials

En el cas dels excedents d'explotació, el menor ritme de creixement pot tenir una doble explicació: una economia que s'ha debilitat l'any passat, amb un creixement del 2,5% davant el 5,8% de 2022, encara que ha ressorgit en els últims tres mesos de l'any. El consum privat ha permès que l'economia espanyola, juntament amb la portuguesa, hagin estat les més dinàmiques de la Unió Europea, gràcies al poder adquisitiu més gran dels assalariats per les pujades salarials i una menor inflació, encara que han hagut d'augmentar els diners destinats a les hipoteques i els lloguers, segons assenyalen els economistes.

També ha influït en la menor evolució dels excedents empresarials una menor inflació, que ha mesurat les pujades dels preus de moltes empreses, ja molt tensats per dos anys de pujades desconegudes en quaranta anys. Per això, moltes empreses han anat reduint els seus marges minvant els seus excedents, encara que les pujades dels tipus d'interès expliquen els beneficis rècord de la banca per segon any consecutiu.

Repartiment de la renda

La pujada més gran dels excedents o beneficis empresarials que els salaris ha provocat que el repartiment de la renda generada a Espanya no variï el 2023 respecte a 2022. L'any passat, a Espanya es van generar béns i serveis per valor d'1.462.070 milions d'euros, dels quals el 47,82% (4,76% el 2022) va anar a parar a les butxaques dels assalariats; el 42,33% (42,44%) es va quedar en les empreses i el 9,85% (9,78%) les administracions públiques en forma d'impostos. D'aquesta forma, els assalariats continuen sense recuperar el 49% del repartiment del pastís econòmic generat el 2021 a Espanya i és lluny de xifres del 55% d'anys pretèrits.

A més, els 699.204 milions d'euros que es van quedar els assalariats va haver-hi que repartir-los entre més persones, perquè s'han creat uns 780.000 llocs de treball l'any passat, segons l'EPA, un increment del 3,9% d'increment respecte al nombre de llocs de treballs de 2022. Unes dades que difereixen de forma notable de les quals dona la Seguretat Social, que xifra en 540.000 els nous afiliats en alta, prop de 21 milions de treballadors.