La pujada salarial mitjana pactada en convenis col·lectius amb efectes econòmics fins al setembre va ser del 3,04%, el doble que la taxa anual de l'IPC que per a aquell mes es va moderar a l'1,5%. Segons l'estadística del Ministeri de Treball actualitzada aquest dijous, aquesta pujada està per sota de la de fa un any, quan va ser del 3,41%, però supera la de la inflació de setembre en 1,5 punts fent que els salaris recuperin poder de compra.

L'INE va avançar a finals del mes passat una inflació de l'1,5% al setembre, la seva taxa més baixa en tres anys i mig, després de moderar-se vuit dècimes davant agost.

La pujada en convenis també supera ja el 3% que estableix per a 2024 com a recomanació general el V acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva (AENC) firmat per patronal i sindicats. A aquesta pujada recomanada, el V AENC recollia que, si finalitzat el 2024 l'IPC interanual de desembre fos superior al 3%, s'afegiria un increment addicional màxim de l'1%, amb efecte d'1 de gener de 2025.

Per tipus de conveni, l'augment salarial va ser més gran als convenis sectorials, un 3,05%, que en els d'empresa, un 2,9%. Per sectors, la pujada salarial més important va ser per als convenis de serveis, amb un 3,09%, seguits per l'agrari, un 3,06%, i la indústria, amb una alça del 2,93%, mentre que a la construcció va ser del 2,9%.

Respecte a la clàusula de garantia salarial, les dades mostren que, dels 9,6 milions de treballadors emparats per conveni, 3,18 milions, un de cada tres, comptaven amb aquests mecanismes de revisió dels seus sous. La clàusula de garantia salarial permet que el sou sigui revisat a l'alça cada any en funció de l'índex de preus de consum (IPC) per protegir el seu poder adquisitiu. En total, les dades fins al setembre corresponen a 3.142 convenis col·lectius que afecten 9,6 milions de treballadors.

Més de 2,5 milions de treballadors tenien firmat a data 31 de desembre de 2023 una clàusula de revisió salarial pactada al seu conveni, 657.815 més que el desembre de 2022, fet que suposa un creixement del 34,5% en un any, segons un informe elaborat per la patronal del metall, Confemetal, a partir de les dades del Ministeri de Treball.

D'altra banda, el Ministeri de Treball es reunirà de nou aquest divendres amb sindicats i patronal a la taula de diàleg social per intentar avançar en la reducció de jornada laboral, dues setmanes després que es produís l'última trobada, després de la qual el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Reyes, va assegurar que CEOE tenia una actitud "més constructiva".

En aquesta nova trobada, que comptarà amb els negociadors habituals –CEOE, Cepyme, UGT i CCOO–, el Ministeri de Treball buscarà apropar actituds amb la patronal per avançar en una de les mesures més importants de la cartera de Yolanda Díaz per a aquesta legislatura: portar el temps de feina de les 40 hores setmanals actuals a les 37,5 hores per a 2025 sense retallar el salari.