Els empresaris de la Rambla de Barcelona celebren que l’alcalde, Jaume Collboni, s’hagi compromès a acabar les obres de reforma d’aquesta artèria comercial en només tres anys i no en sis tal com estava previst. En el seu primer dia hàbil com a alcalde, Collboni va donar instruccions als serveis tècnics per accelerar les obres i aquest dimecres passat, davant els representants de l’associació Amics de la Rambla, va reiterar-los que no es tracta d’un “compromís buit”. Les pressions dels empresaris i veïns han tingut efecte.
Fermín Villar, president dels Amics de la Rambla, recorda que són els que han portat “la veu cantant” en les reclamacions a l’Ajuntament des de fa dècades. Es tracta d’una associació que reuneix a empresaris, gent de la cultura i veïns entre els quals hi ha coneguts noms que han destacat pel seu activisme en favor de la Rambla.
En la junta dels Amics de la Rambla hi ha, entre altres, Roser Tiana (actual vicepresidenta primera de l’associació, fundadora i presidenta de la consultora de comunicació Interprofit), Anna Matamala (empresària del sector de la restauració i copropietària de la cafeteria Moka), Enric Pantaleoni (excopropietari de la històrica sastreria Modelo), Ángel Díaz (president de l’empresa de serveis turístics Advanced Leisure), Àlex Balletbó (empresari hoteler, nebot de l'exdirigent socialista Anna Balletbó), Jordi Mas (president del mercat de la Boqueria) o Amit Sharma (propietari d’establiments de souvenirs de la Rambla).
També hi ha directius del món de la cultura i l’ensenyament com Valentí Oviedo (director general de la Fundació del Gran Teatre del Liceu), Javier Peña i Josep Xampeny (director general i adjunt d’Elisava) o Carles Ferrer i Roger Consul (directius de l’Escola Massana). I diversos ciutadans com Clementina Milá (exrelacions públiques i germana de la periodista Mercedes Milá).
Sense formar part de la junta de l’associació, hi ha directius que han compartit les seves reivindicacions. Aquest és el cas de Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que estava a la primera fila quan, el 14 d’octubre de 2020, es va posar en marxa el comptador que marcava els dies de retard de la reforma de la Rambla. Aquest marcador, situat en un balcó sobre el Cafè de l’Opera, es va desconnectar el dimarts passat, quan registrava 2.595 dies de retard. El Liceu és una de les entitats que més ha pressionat perquè es portés a terme la reforma i, després, perquè es retallés el temps d’execució de les obres.
La reforma va començar el 4 d’octubre de 2022, amb més de sis anys de retard. Les obres s’estan executant per trams. Per exemple, la setmana vinent s’aixecarà el terra on hi ha les terrasses del més que centenari restaurant La Cava i del Portal. Això provoca problemes als negocis de la zona, per les afectacions a la via pública i les consegüents dificultats d’accés. No obstant, Amics de la Rambla defensa la reforma.
L’economia de la Rambla va patir durant la pandèmia de la Covid per la seva dependència del turisme estranger. Fermín Villar apunta que, en l’actualitat, el 97% dels locals comercials estan oberts quan, l’agost de 2020, menys del 35% tenia la persiana aixecada. Però el turisme de la Rambla i, en general, el de Ciutat Vella gasta menys que abans de la pandèmia. Villar precisa que la seva despesa s’ha incrementat en els hotels però no en la resta d’establiments.
Pel que fa a la restauració, Villar recorda que en la Rambla conviuen restaurants d’alta qualitat –com l’Amaia, Cañete, Fonda España o Los Caracoles, els tres últims situats en carrers veïns–, que treballen a ple rendiment amb clients locals i estrangers, amb un “excés” de locals de menjar per emportar dirigits al turista, especialment al jove.
Villar subratlla que l’àrea d’influència de la Rambla és un “motor econòmic” que les administracions públiques no sempre han tingut en compte. Des del centre comercial El Triangle, de la plaça Catalunya, fins al Maremàgnum genera un gran negoci precisament pel volum de visitants que atrau. L'agost de 2019, abans de la pandèmia, el control d’accés de la botiga Nike -actualment tancada– registrava al voltant de 10.000 persones diàries. I en molts dies d’agost de 2022, van entrar prop de 43.000 persones al mercat de la Boqueria.
El president dels Amics de la Rambla puntualitza que no aspiren a ser el passeig de Gràcia, però sí una artèria “digna”. Abans d’acabar l’anterior mandat municipal, van subscriure un conveni amb la regidoria de Turisme i Indústries Creatives, el titular de la qual era Xavier Marcè, per incentivar un nou model comercial, cultural i de “relat” de la Rambla. Un dels objectius d’aquest conveni és el d’incentivar la qualitat. I l’actual model d’algunes terrasses, amb preus elevats i enfocades al turisme estranger, no entra en el que consideren que ha de ser la Rambla del futur. Precisament, el Gremi de Restauració de Barcelona negocia amb l’Ajuntament una nova normativa de terrasses per ordenar i clarificar aquesta activitat en el cas específic de la Rambla.