Fins a tres vegades en menys de dos minuts, el president espanyol i candidat del PSOE, Pedro Sánchez, ha evitat confirmar amb un sí clar que el proper any 2024 hi haurà peatges arreu del territori. Per evitar-ho, però no ha negat la major: "És cert que a Europa han passat coses del 2021 al 2023 com ara que hem superat una pandèmia i l'esclat de la guerra d'Ucraïna. La realitat és la que és, dinàmica. Hem canviat la posició respecte els peatges amb la Comissió Europea i, a més, forma part del projecte de Llei", en una entrevista aquest matí a La Hora de la RTVE a la qual, sobtadament, Sánchez ha decidit anar i ha anul·lat l'entrevista que tenia programada a Antena 3 amb la periodista Susanna Griso.

Així doncs, el president espanyol no ha tingut més remei que acceptar que el projecte dels peatges està sobre la taula i, de fet, forma part del Pla de Recuperació i Resiliència on s'incorpora el que ell titlla de "possibilitat" en un marc de "negociacions" actuals amb Brussel·les. La realitat diu que el manteniment d'aquesta mena d'infraestructures s'ha de pagar, tal com mana Europa. A partir d'aquí pot ser de dues maneres diferents: per impostos o amb peatges. Anna Matas, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del programa d'infraestructures i transport de l'Institut d'Economia de Barcelona, adverteix que si la via són els impostos cal veure "quin s'augmenta o si cal destinar un recurs addicional", en declaracions a TV3 aquest divendres. La Comissió Europea, des de fa anys, aposta perquè sigui l'usuari que pagui directament i, d'aquesta manera, l'ús s'adapta al cost proporcional de cadascú.

Malgrat tot, Sánchez tira pilotes fora i reitera, sense explicitar les xifres finals, que "en els darrers quatre anys s'ha pagat menys que en els anteriors". A més, també ha senyalat directament a l'expresident popular, Mariano Rajoy: "Nosaltres hem aixecat 1.000 quilòmetres de peatges. En canvi, Rajoy no en va aixecar cap, tan sols va perllongar-los i jo em vaig haver de fer càrrec de les radials, un sistema de gestió pública que va ser un desastre on les estimacions de rescat són de 1.000 milions d'euros".

Qui ja paga a Europa?

A la Unió Europea, 12 països ofereixen els seus accessos a carreteres sense pagament: Alemanya, Dinamarca, Bèlgica, Xipre, Finlàndia, Letònia, Lituània, Estònia, Luxemburg, Països Baixos, Suècia i Espanya, que ha començat a deixar de renovar les seves concessions a gestors d'autopistes a Espanya. Mentre que els països on les autopistes es paguen amb peatge són generalment aquells on el seu ús és el més car de la Unió Europea. Set països apliquen aquest sistema: França, Itàlia, Portugal, Grècia, Croàcia, Irlanda i Polònia. 

L'anomalia d'Espanya és més accentuada ja que és la que més quilòmetres ofereix, en total 15.500km d'autopistes. Per optar als Fons Next Generation, aquest compromís de pagament cal complir-lo i, per tant, els problemes s'accentuen més. I se suma un altre problema: el proper 2024, Europa trencarà amb els quatre anys de relaxació fiscal i començarà a exigir que els països compleixin amb les seves obligacions de deute després dels períodes excepcionals que la covid va concebre.

Quan es van aixecar els peatges l'agost del 2021 a Catalunya, l'aleshores conseller de Terrritori, Damià Calvet, ja va advertir a La Moncloa: "Des del govern català, consideren que ja fa temps que coneixien la normativa i s'hagués pogut treballar amb una tarifa plana que després pot derivar en una tarificació per ús. Una forma recaptatòria diferent de la del peatge, que té com a finalitat millorar el transport públic, mantenir les vies i les flotes". Alternatives que fa anys que estan sobre la taula, però Sánchez ha fet cas omís i ha arribat al límit de temps que Europa li dona.

Guanyi qui guanyi aquest diumenge, els processos de pagament en les autopistes entraran, malgrat no saber el com. Per desviar el debat, l'actual president espanyol també ha aprofitat l'entrevista d'aquest divendres per donar altres titulars més agradables en clau econòmica. Així doncs, promet que el sector bancari perllongarà set anys les hipoteques a les rendes iguals o inferiors a la renda mitjana, situada en els 37.800 euros actuals que "els permetria un estalvi de 300 euros mensuals"; transport públic i gratuït a menors de 24 anys; i, en darrer terme, blindar el SMI al 60% del salari mitjà.