La reforma del model de finançament autonòmic quedarà en la llista d'assumptes pendents del Govern de Pedro Sánchez d'aquesta legislatura. Malgrat que el Ministeri d'Hisenda va presentar fa ja catorze mesos la seva proposta per reemplaçar el model actual, caducat des de 2014, l'Executiu ja renuncia definitivament a qualsevol opció d'aprovar el nou disseny abans que acabi la legislatura. Així es desprèn del Pla Anual Normatiu per a 2023 aprovat aquest dimarts, on s'inclouen les iniciatives legislatives que els diferents ministeris preveuen elevar al Consell de Ministres per a la seva aprovació. En aquest full legislatiu de l'Executiu no hi ha ni rastre de la qual cosa hauria de ser una nova Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes, la norma que s'ha d'aprovar per renovar el model perquè no figura en la llista de lleis que el Govern preveu aprovar aquest any.

El Pla Normatiu que el Govern aprova cada any és un document de previsions que no té per què complir-se en la seva integritat, però és rellevant perquè recull les intencions dels diferents ministeris sobre la seva activitat legislativa per a l'any de referència. El fet d'incloure una llei en el Pla Normatiu tampoc obliga al ministre corresponent a aprovar-la, per la qual cosa resulta destacable que María Jesús Montero continuï sense preveure la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes malgrat que ella mateixa va iniciar formalment el procés de reforma amb les CCAA el 2021. El desembre d'aquell any, Montero els va presentar el que ella mateixa va definir com un "esquelet" del qual podria ser el nou sistema, un esbós basat en una nova metodologia de càlcul de la població ajustada a què les diferents CCAA van plantejar una sèrie d'al·legacions.

Preguntades sobre això per ON ECONOMIA, fonts del Ministeri d'Hisenda recorden que la Llei de Finançament de les CCAA ja no va ser inclosa en el Pla Normatiu de 2022 perquè "requereix un pacte d'estat previ". "Les CCAA han d'estar d'acord, també les del PP, que ni tan sols es posen d'acord entre elles," subratllen. Encara així, aquestes fonts sostenen que "no és que es renunciï ni de bon tros" a la reforma del sistema perquè el Ministeri manté oberta la interlocució amb les CCAA "per veure si es desbloqueja". Al respecte, concreten que el mes de gener hi ha hagut reunions amb totes les CCAA amb vista a la reforma i s'està "en espera" d'aconseguir un acord amb les governades pel PP i el PSOE, sense concretar terminis. A més, el Ministeri recorda que aquest any, entre els lliuraments a compte i la liquidació de 2021, les CCAA rebran 135.273 milions d'euros, un 24% més que el 2022.

Disparitat de criteris

En les al·legacions que van presentar les diferents CCAA es van posar de manifest les enormes diferències que encara existeixen entre elles sobre els criteris en què s'hauria de basar el repartiment de recursos per finançar sanitat, educació i serveis socials en el futur model de finançament. La contraproposta de les CCAA a la metodologia plantejada pel Ministeri d'Hisenda per al càlcul de la població ajustada va posar de manifest l'existència de dos grans blocs autonòmics amb interessos enfrontats.

D'una banda, les comunitats autònomes més poblades, com la Comunitat Valenciana o Andalusia, que defensen que el criteri bàsic per calcular les necessitats de finançament de cada territori hauria de ser el poblacional i rebutgen el pes de criteris correctors en el repartiment com la dispersió o l'orografia que anirien encaminats a compensar a les regions alineades a l'altre bloc, el popularment conegut com el de l''Espanya Vaciada'. Catalunya, per la seva part, va ser l'única que no va al·legar contra la proposta de Montero com sí que van fer la resta de CCAA i va traslladar una "opinió" a deu folis per insistir en què aspira a la sobirania fiscal plena.

Aquestes disparitats de criteri es compliquen si es té en compte, a més, que els interessos territorials s'entremesclen amb els polítics, ja que dins de cada bloc coincideixen regions amb governs de diferent signe polític. Això impedeix a PSOE i PP, els dos grans partits que han de posar-se d'acord en aquest assumpte, de mantenir un únic discurs coherent en aquest assumpte sense que algun Executiu regional, fins i tot del seu mateix signe polític, se senti perjudicat.

El propi Govern admet en el preàmbul al Pla Normatiu de 2023 que els diferents processos electorals que tindran lloc al llarg d'aquest any afectaran la planificació legislativa perquè a finals d'aquest any hauran de dissoldre's les Cambres per a la convocatòria de noves eleccions generals. Prèviament, el 28 de maig se celebraran eleccions locals i autonòmiques o forals en dotze Comunitats Autònomes, així com a les Ciutats de Ceuta i Melilla.

En els catorze mesos que han passat des que María Jesús Montero els va presentar a les CCAA el que ella va qualificar com a esquelet de la reforma no hi ha hagut cap avanç. El Ministeri d'Hisenda ni tan sols ha respost a les al·legacions que les CCAA li van presentar el gener de l'any passat. En el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de juliol de l'any passat, María Jesús Montero els va prometre als consellers d'Hisenda que el seu departament els presentaria al setembre una nova proposta, un esquelet revisat, després d'analitzar les al·legacions autonòmiques, però set mesos després continua sense presentar-la. Un any abans, en el CPFF de l'estiu de 2021, ja els havia promès a les CCAA fer una reunió monogràfica sobre la reforma pendent del model, però aquest compromís tampoc no es va complir mai.

Durant els últims mesos, Montero ha responsabilitzat el PP i les pròpies CCAA de la falta d'acord. Són constants les seves invitacions als populars perquè unifiquin postures dins del seu partit abans d'afrontar la negociació, una cosa que també el succeeix internament el PSOE. Són els dos grans partits amb responsabilitats de govern en la majoria dels territoris els que, segons el seu parer, han de propiciar un acord que requereix una majoria qualificada per aprovar-se com a Llei orgànica al Congrés dels Diputats.

Una reforma sempre inoportuna

Amb tot, l'exclusió del finançament autonòmic del full de ruta legislatiu d'aquest any també podria interpretar-se com un exercici de sinceritat del Govern, perquè si el 2022 ha estat un any poc propici per a la reforma, l'acabat d'iniciar 2023 es presenta a priori com un any gairebé impossible per a això. El calendari electoral dels propers mesos, amb les eleccions autonòmiques i municipals de maig a la cantonada i les generals previstes per a l'últim tram de l'any, converteixen aquests mesos en un període poc favorable per arribar a un acord, però sorprèn que la ministra María Jesús Montero no estigui disposada ni a intentar-ho, com demostra el pla normatiu d'aquest any.

El Pla Anual Normatiu 2023 preveu tirar endavant tres lleis orgàniques, 33 lleis ordinàries i 81 reials decrets. En total són 117 normes, menys d'un terç de les que es van aprovar l'any passat, una mica "lògic" segons el parer del Govern per ser aquest un any electoral. En el cas concret del Ministeri d'Hisenda, la previsió és portar al consell de ministres tres reials decrets i sis projectes legislatius. Entre ells hi ha la pròpia Llei de Pressupostos o la de Transparència i Integritat dels grups d'interès.