"El debat sobre la pròrroga de l'energia nacional s'ha tancat". Així ho ha dit el president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, després de l'apagada zero que es va produir ahir en la totalitat de la península Ibèrica i el sud de França. Antonio Garamendi, present en la conferència del responsable de la patronal catalana, va reforçar la tesi i va declarar que després del passat ahir, no té sentit prescindir de l'energia nuclear que aporta el 20% de la generació d'electricitat. Garamendi ha assenyalat que amb uns càlculs preliminars les empreses han perdut uns 1.600 milions d'euros per l'aturada elèctrica d'ahir, una dècima del PIB.
Sánchez-Llibre ha estat acompanyat per líders de patronals, però també empresaris catalans. Entre aquests últims, ha estat present Antonio Brufau, president de Repsol, César González-Bueno, CEO del Banc Sabadell i diversos empresaris de mitjans de comunicació, així com Enrico Letta, autor d'un dels dos informes, juntament amb el de Mario Draghi, sobre el futur de la indústria europea. Entre els líders empresarials, el president de Foment ha comptat amb el president de Confemetal, José Miguel Guerrero, el de la patronal de la construcció CNC, Pedro Fernández Alén; el president dels empresaris madrilenys Ceim, Miguel Garrido; encara que l'expectació més gran l'han concitat el president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el de Cepyme, Gerardo Cuerva, ambdós enfrontats per la presidència de la patronal de les pimes. De costat polític, han acudit Josep Antonio Durán i Lleida o la delegada de la Generalitat a Madrid, Nuria Marín.
Sánchez-Llibre ha lloat el comportament cívic de la ciutadania malgrat l'aturada també informativa. "El Govern espanyol hauria de donar explicacions del que ha passat i perquè, hauria de donar més informació". Garamendi ha anat més lluny i ha recriminat el Govern de Pedro Sánchez que no tingués adequadament informada a la ciutadania. "Avui s'ha acabat el debat sobre l'energia nuclear, avui sabem que no podem prescindir de l'energia nuclear", ha assenyalat el president de Foment, que ha insistit que a Catalunya, el 60% energia elèctrica ve de les nuclears: "Ahir vam subsistir de l'energia nuclear que ve de França i lde a hidràulica del Marroc. Avui sabem què cal ampliar la capacitat nuclear de Catalunya i Espanya", ha assenyalat.
Sánchez-Llibre, assenyalant Josep Antoni Durán i Lleida, ambdós en la formació CIU, ha assenyalat que "plantegem moltes vegades un pacte d'estat sobre l'energia. Després dels d'ahir, cal reflexionar, perquè no es repeteixi allò d'ahir. Hem de donar suport a totes les energies, que han de ser un suport de les energies renovables"
Reducció de Jornada Laboral
Respecte a la reducció legal de la jornada laboral -que es retarda malgrat que estava previst que s'aprovés aquest dimarts en el Consell de Ministres-, Sánchez-Llibre ha assenyalat que desconeix quina serà la posició que defensi Junts en el tràmit parlamentari. "Des de CEOE i Foment intentarem que el projecte naufragui en el Congrés. A tal finalitat, influir i explicar totes les forces parlamentàries que ens vulguin escoltar". Encara que no ha volgut precisar les posicions polítiques, Sánchez-LLibre ha declarat que "PP, el PNB i Junts" podrien presentar esmena a la totalitat al projecte de llei. "També parlarem amb el PSOE a veure si pot canviar de posició", ha dit. I ha matisat, una vegada més, que ni CEOE ni Foment no estan en contra de la reducció horària, sinó contra una reducció imposada per llei. I ha recordat que el 30% dels convenis firmats a Catalunya estan per sota de les 37 hores.
"Si s'aprova, serà la pitjor decisió política d'un govern en la Transició. Afectarà negativament a totes les empreses, grans i petites i a l'economia espanyola, perquè suposarà un increment del 7% dels costos laborals, amb un impacte de 23.000 milions d'euros. Encara que segons l'opinió del president de Foment, també lesionarà els interessos dels treballadors, que no volen treballar-ne menys, sinó cobrar-ne més.
I ha recalcat que, novament, hi ha un debat important dins del Govern espanyol, amb una part negociadora encapçalada pel ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i una altra que representa Yolanda Díaz, que ha decidit "intervenir la negociació col·lectiva, amb un cartutx electoral." El que obre una situació complicada per a les empreses.
Sánchez-Lleida assenyales que cal donar a conèixer opinió pública, que Alemanya té 48 hores màximes, igual que Irlanda. França està en les 35 i està rectificant cap a les 38. Itàlia o Països Baixos, en 40 hores. La majoria dels països comunitaris, són per sobre de les 40 i Espanya ja està en negociació col·lectiva, per sota de les 40 hores -38,5 hores de mitjana. En cas d'aprovar-se la reducció, es farà un mal servei a l'economia espanyola. Comerç, restauració, metal·lúrgic que treballen a tres torns els afectarà molt negativament, ha assenyalat.