Josep Sánchez Llibre va triar l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona – El Prat com una de les guerres que lliurarà en el seu segon i últim mandat com a president de Foment del Treball i vol que sigui un clam empresarial que traspassi les fronteres de la seu de la patronal catalana. Per això, després de mesos d’espera per diverses circumstàncies, ultima ara sí la presentació dels projectes per ampliar el Prat i ho farà de la mà de Josep Santacreu, Josep Mateu i, si l’agenda ho permet, Jaume Guardiola.

Fonts empresarials han explicat a ON ECONOMIA que Foment prepara l’acte, inicialment previst per a juny, per al dilluns 23 d’octubre, tot i que la data final no ha estat confirmada per la patronal. En qualsevol cas, serà segur aquella setmana a la seu de l’organització, a la plaça Antoni Maura, i amb una posada en escena que visualitzi unitat i clam empresarial. És per això que l’equip de Sánchez Llibre ultima la presència dels presidents de la Cambra de Comerç de Barcelona, del RACC, de Femcat i del Cercle d’Economia, tot i que la presència de Guardiola no és segura.

Aquestes organitzacions han format part del comitè d’experts que va crear l’expolític d’Unió Democràtica per debatre, analitzar i triar les propostes per a l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas, amb la idea de presentar-ne una, o més d’una, als governs català i espanyol i fer pressió perquè el Prat pugui créixer assumint més vols intercontinentals gràcies al fet que hi puguin aterrar i enlairar-se avions més grans amb regularitat.

Amb la presència de Josep Santacreu, Josep Mateu i David Marín, president de Femcat, i el suport del Cercle d’Economia, la foto serà transversal empresarialment, perquè es tracta d’una qüestió “prou rellevant a nivell de país” perquè ho sigui, expliquen fonts patronals. Hi faltarà, però, Pimec, que fa gairebé un any va anunciar la seva aposta per un model aeroportuari català integral en què el Prat es concentrés en els vols de llarg radi, que requereixen avions de dimensions més grans, i es complementés amb Girona i Reus com seus dels vols curts, majoritàriament reservats a les aerolínies de baix cost.

Foment i la resta d'organitzacions presentaran 11 propostes, entre les que s'inclourà la de la pista sobre el mar

Pel que han explicat les fonts consultades, finalment no presentaran una sola proposta sinó 11, com va avançar Òscar Oliver a ON ECONOMIA, tot i que totes no tindran el mateix pes i és molt probable que s’aposti per una com la preferida o la que genera més consens. Entre elles estarà la de construir una pista sobre el mar, impulsada per Joaquim Coello, que va saltar a la llum pública fa uns mesos, tot i que diverses fonts asseguren que no és de les preferides de les organitzacions ni dels experts per la seva complexitat i impacte mediambiental.

La intenció inicial de Sánchez Llibre era presentar el document, que està preparat però guardat amb zel des d’abans de l’estiu al juny, però la convocatòria d’eleccions generals ho va paralitzar, ja que la idea del president de Foment era traslladar-ho després tant al govern de Pere Aragonès com al de Pedro Sánchez. La patronal va decidir esperar, però després de les eleccions, veient que la formació del govern espanyol aniria per a llarg, va decidir tirar pel dret. A la presentació no hi assistiran polítics, ja que es concep com un acte únicament empresarial.

El president a qui sí que ha volgut esperar Sánchez Llibre és Josep Santacreu. Bé, no a ell específicament sinó al de la Cambra de Comerç de Barcelona. De fet, la sintonia de Sánchez Llibre amb Mònica Roca era bona, i no és casualitat que és una de les institucions que ha col·laborat en el grup de treball. El que no tenia sentit, però, era fer l’acte amb una presidenta pendent d’unes eleccions en les quals, a més, no quedava clar si optaria a repetir en el cas que Eines de País aconseguís la majoria, cosa que no va passar. Els tres vocals de la Cambra designats per Foment, però, van votar Santacreu.

Aena i el futur de la Ricarda

L’ampliació del Prat estava a l’agenda política del PSC i el PSOE i, de fet, Aena, presidida pel socialista Maurici Lucena, va fer una proposta que pretenia aprovar per incloure al seu pla estratègic. La falta de consens polític, però, ho va impedir, i l’empresa pública que cotitza a l’Ibex va descartar-la mentre sí que incloïa l’ampliació de Barajas, amb l’acord de tots els partits polítics.

L’escull en el cas de la infraestructura catalana va ser el futur de la Ricarda. L’ampliació de la pista que proposava Aena afectava aquest parc i el seu ecosistema, motiu pel qual l’Ajuntament de Barcelona, llavors en mans d’Ada Colau, s’hi va oposar frontalment, així com el del Prat de Llobregat. El Govern, quan encara era una coalició entre ERC i Junts, estava dividit, però la banda d’Esquerra, tot i ser favorable a l’ampliació, tampoc veia amb bons ulls que el projecte afectés la Ricarda. La manca d’alternatives i el sempre present debat sobre el traspàs de la gestió —present a Catalunya, però no sobre la taula de Lucena ni Sánchez— van acabar per encallar indefinidament el projecte.