Sant Cugat del Vallès i Pozuelo de Alarcón (Madrid), són els municipis d'Espanya amb menys atur, amb una taxa mitjana estimada per a 2023 del 5,3%. Els segueixen Las Rozas de Madrid, amb un 5,7%, Getxo (Biscaia) i Majadahonda (Madrid), ambdues amb una taxa d'atur del 6%, segons l'informe Indicadores Urbans 2024 publicat aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Sant Cugat i Pozuelo repeteixen en aquesta edició com els municipis amb una taxa d'atur més petita, si bé en les dades de 2022, publicades el maig de 2023, Sant Cugat del Vallés presentava una taxa d'atur inerior a la de Pozuelo.

Per l'altra costat, Ceuta, amb una taxa d'atur del 30,1%, i el municipi gadità de La Línea de la Concepción (29,2%), seguits del municipi jaenès de Linares (26,9%), Melilla (24,6%), Granada (24,1%), Huelva (23,5%) i Algesires (23,3%) són els que presenten els índexs més alts.

De fet, dels 15 municipis amb taxes mitjanes d'atur més elevades el 2023, la majoria es troben a Andalusia. Així, a més dels ja esmentats, cal sumar també Jerez de la Frontera (23%), Sanlúcar de Barrameda (21,9%), San Fernando (21,5%), Còrdova (21,1%) i Alcalá de Guadaíra (20,8%).

Fora de la comunitat andalusa i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, es colen en aquesta llista el municipi extremeny de Mèrida i el toledà de Talavera de la Reina, ambdós amb una taxa d'atur del 20,9%, així com Santa Cruz de Tenerife, amb una taxa d'atur estimada per a 2023 del 20,8%.

Per contra, entre els 15 municipis amb una taxa d'atur més petita, n'hi ha cinc de la comunitat de Madrid (Pozuelo, Las Rozas, Majadahonda, Alcobendas i Sant Sebastià dels Reis); quatre de Catalunya (Sant Cugat, Barcelona, Castelldefels i Cerdanyola del Vallès); tres del País Basc (Donostia, Getxo i Vitòria); un de Castella i Lleó (Burgos), un de Galícia (Santiago de Compostel·la) i un d'Aragó (Saragossa).

Població estrangera

D'acord amb aquesta estadística de l'INE, les tres ciutats amb més percentatge d'estrangers el 2023 van ser Torrevieja (Alacant), amb un 44,6%; Fuengirola (Màlaga), amb un 38,5%, i Benidorm (Alacant), amb un 31,4%. Al contrari, les ciutats andaluses de San Fernando (1,8%), Sanlúcar de Barrameda (2%) i Cadis (2,5%) van ser les que van presentar un percentatge d'estrangers més petit.

Dins de les ciutats de més de 250.000 habitants, 7 dels 15 barris amb més percentatge d'estrangers es troben a Barcelona i 13 dels 15 barris amb menor percentatge d'estrangers pertanyen a Còrdova.

En concret, els barris amb més percentatge d'estrangers, amb dades de 2023, van ser el Barri Gòtic (65,3%), Raval sud (50,3%) i Raval nord (50,3%), tots tres a Barcelona.

Per l'altra banda, Santa Isabel (0,9%), Cañero-Parque Fidiana (1,1%) i Arruzafilla (1,3%), els tres a Còrdova, van ser els barris o districtes administratius amb un percentatge d'estrangers més petit.

Barris rics

Atès que dins de les ciutats es donen també importants desigualtats, l'estadística recull dades per a nivells inferiors al de la ciutat anomenats Sub City District (SCD). En molts casos, aquests nivells coincideixen amb la divisió existent en districtes administratius o barris.

Els barris amb més renda neta mitjana anual per habitant, amb dades de 2022, dins de ciutats amb més de 250.000 habitants van ser El Viso (43.575 euros), Recoletos (40.956 euros) i Piovera (39.164 euros), els tres de Madrid.

Per contra, les rendes més baixes es van localitzar a Sevilla, al barri de Los Pajaritos i Amate del districte Cerro-Amate (6.719 euros); al barri sevillà del Polígono Sur del districte Sud (6.747 euros) i al barri alacantí de Joan XXIII (7.107 euros).