"Nosaltres farem el que puguem perquè realment hi hagi un finançament que millori a Catalunya, que és el que necessita per finançar els serveis bàsics del país i fer una aposta de futur en àmbits com les infraestructures, la innovació, la promoció empresarial, etcètera", apunta el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que recorda que el Consell de Cambres va presentar una llista de propostes i objectius prioritaris entre els quals el finançament era "molt important".
Just en la mateixa setmana que el Govern ha aprovat un sostre de despesa de 37.783 milions, Santacreu confia que amb l'inici d'un nou cicle polític els pressupostos per al 2025 arribin a bon port perquè un escenari "estable" és "positiu per a l'economia". "Confio que sigui un bon moment perquè s'arribin a pactes i tinguem pressupostos pactats", afegeix en una entrevista a l'ACN un any després de guanyar les eleccions a la presidència de la Cambra.
Sobre els impostos i la disparitat en la seva aplicació en funció de la comunitat de l'Estat, Santacreu avisa que no hi pot haver "greuges tan significatius entre territoris" i més, opina, en el cas de Catalunya quan "és la que més aporta al conjunt de l'economia del país". Per això, aposta per reduir impostos per apropar-se a les altres comunitats i per un "pacte dels grans partits" per evitar aquest "dumping fiscal". El president de la Cambra puntualitza que "tothom entén que cal pagar impostos" però adverteix que hi ha un "límit" perquè sinó es desincentiva l'activitat econòmica.
En l'entrevista, Santacreu argumenta que les demandes per a un millor finançament de Catalunya tenen "tota la lògica" i ressalta que "no és just" que la resta de comunitats apuntin sempre Catalunya mentre el País Basc i Navarra gaudeixen del seu propi sistema de finançament. "És una paradoxa que qualsevol que es miri el sistema espanyol no entendria", opina Santacreu sobre un model amb condicions més “avantatjoses” que el que s’està plantejant ara amb el finançament singular per a Catalunya.
La importància del turisme per a Barcelona
Preguntat pel debat sobre el turisme dels darrers mesos a Barcelona, Santacreu reclama ser conscient de la importància d'aquest sector". "El turisme és una benedicció", assegura. Tot i això, el president de la Cambra de Comerç admet que "pots morir d'èxit quan l'atractiu és tan gran" i que un alt volum de turistes "pot ser incòmode, contraproduent i acabar sent negatiu". "Però si no ho tinguéssim patiríem molt més", recalca Santacreu. El president de l'ens cameral subratlla que sense els impostos generats d'aquesta activitat ajuden a sustentar serveis públics "fonamentals" com la sanitat i l'educació gratuïta o l'atur.
"Poder ser envejats per moltes ciutats del món perquè som el lloc preferit per a congressos, i un dels llocs preferits per fires una de les activitats firals més exitoses d'Europa, la primera fora d'Alemanya, és una sort que hem de preservar perquè això generi un flux econòmic", destaca Santacreu, que afegeix que darrera hi ha un altre "flux d'oportunitat" de persones que veuen Barcelona com un bon lloc per créixer empresarialment.
"No ens podem quedar enrere en l'aeroport"
Santacreu eludeix pronunciar-se sobre quina és la millor proposta tècnica per augmentar la capacitat de l'aeroport del Prat, tot i que emfatitza que des de la Cambra es té "molt clar" que cal ampliar-lo per poder rebre avions de llarg radi, sobretot de l'Àsia i l'Amèrica del nord, tot i que sense oblidar les connexions europees. "No ens podem quedar enrere en l'aeroport. Necessitem vols de llarg radi perquè ens portaran un tipus de turisme de més qualitat que és el que necessita el turisme català i el de Barcelona en especial", opina. El president de la Cambra referma que cal fer aquesta aposta i aplicar les compensacions mediambientals si s'afecten espais protegits.
Per contra, Santacreu qüestiona que Girona i Reus puguin tenir un paper rellevant en les connexions de llarg radi a Barcelona ja que alguns trànsits, diu, cal fer-los al mateix aeroport. Només funcionaria, precisa, si hi ha una connectivitat "altíssima", "directa", "d'alta qualitat" i ràpida" mitjançant el tren entre els tres aeròdroms. "Sinó, és molt poc creïble que, d'un aeroport a l'altre, un viatjant que ve de no sé on entengui la jugada", assenyala.
El president de la Cambra de Comerç cita altres infraestructures "inajornables" a Catalunya, com per exemple la connectivitat al corredor mediterrani, tant de passatgers com de mercaderies, i Rodalies. "Esperem que l'aposta de Rodalies més gestionada a Catalunya funcioni millor i que en poc temps tinguem bones notícies", comenta.
Tot i estar més indirectament relacionat amb les infraestructures, Santacreu no passa per alt el problema de l'habitatge, no només a Barcelona sinó a Catalunya per un "cúmul d'anys de polítiques i d'inacció". Amb tot, sosté que una possible solució passa per millorar la connectivitat amb l'extraradi de les ciutats. "Ja no podem mirar Barcelona com a ciutat ni l'àrea metropolitana, hem de pensar en la gran regió metropolitana", opina el president de la Cambra, en línia amb l'informe publicat aquesta mateixa setmana pel Cercle d'Economia.