El camp és un clamor. En la mateixa línia que els seus col·legues europeus, les grans organitzacions agràries espanyoles han anunciat una campanya massiva de mobilitzacions en protesta per la situació econòmica, agreujada per la sequera, i el que entenen com a inacció de les administracions públiques. Ataquen tant a la UE com al govern espanyol i els executius atonómicos.
Les organitzacions agràries Asaja, COAG i UPA han anunciat un calendari de mobilitzacions per demanar canvis en les polítiques de la Unió Europea, un pla de xoc del Govern espanyol i actuacions de les comunitats autònomes davant la crisi que viu el camp.
Por su parte, la catalana Unió de Pagesos concretó que se movilizará el 13 de febrero en Catalunya y que participará en la gran manifestación convocada en Madrid para el 21 de febrero. En declaraciones a TV3, el coordinador de UP, Joan Caball, indicí que “hay un exceso de burocracia, de competencia exterior y no podemos vivir de nuestro trabajo".
Mitjançant un comunicat, les tres organitzacions agràries majoritàries espanyoles han anunciat l'acord per iniciar les protestes, en línia amb els productors d'altres països de la UE, "davant de la frustració i malestar creixent a causa de les difícils condicions i asfixiant burocràcia que generen les normatives".
Els primers actes de protesta es desenvoluparan a les diverses comunitats en les "properes setmanes", segons els organitzadors, que no han precisat dates. Entre les raons, han recalcat que destaquen la necessitat de canvis a tres bandes: a escala de la UE, de les polítiques del govern central i de l'aplicació per part de les comunitats autònomes.
Els representants agrícoles i ramaders sol·licitaran al ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, "solucions immediates" per abordar els problemes derivats de la sequera, la guerra d'Ucraïna, la PAC i qüestions laborals.
Rebuig dels acords
En relació amb la UE, Asaja, COAG i UPA han ressaltat la "competència deslleial" i la lluita dels agricultors davant un mercat "desregulat" que importa de tercers països "a baix preu" i amb normatives desiguals, "una contradicció i hipocresia i posa en perill la viabilitat de milers d'explotacions".
Per això, reclamaran que es paralitzin la ratificació dels acords amb Mercosur i Nova Zelanda i les negociacions amb Xile, Kènia, Mèxic, l'Índia i Austràlia, així com que augmentin els controls a la importació del Marroc.
També protestaran per l'actual Política Agrària Comuna (PAC), la campanya del 2024 de la qual comença precisament l'1 de febrer, i demanaran que es "flexibilitzi" i "simplifiqui", ja que el camp considera "inassumibles" la seva burocràcia i els seus costos ambientals.
A nivell estatal, reclamaran la modificació i ampliació de la Llei de la Cadena Agroalimentària per prohibir les pràctiques deslleials, amb l'objectiu que els preus dels agricultors cobreixin els costos de producció.
També exigiran a Agricultura un observatori sobre les importacions i que es reforci la batalla a Brussel·les per exigir reciprocitat, a tots els productes agrícoles i ramaders que entrin al territori de la UE.
Els agricultors també demanaran a les comunitats autònomes "reformes urgents pel que fa a la simplificació dels tràmits burocràtics que ofeguen als professionals del camp".
Dins de les reivindicacions ramaderes, Asaja, COAG i UPA han subratllat la crisi per la sanitat animal, que ha estat objecte "de lluites partidistes".
Una altra demanda serà un pressupost "reforçat per a les assegurances agràries, per adaptar-lo a la situació estructural que suposen les sequeres" i fenòmens meteorològics adversos, igual com mesures per afavorir la incorporació de joves a la professió.
Antecedents
El camp espanyol se suma així a les accions conjuntes dels agricultors de països com França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Polònia i Romania. Les últimes mobilitzacions conjuntes del sector agrari espanyol perllongades van ser el 2020 i es van interrompre per la pandèmia.
També va ser una fita la manifestació del 20 de març de 2022 a Madrid, amb centenars de milers de persones reclamant mesures per als pobles. D'altra banda, el sector també va protestar el setembre passat contra la PAC a Còrdova durant el Consell informal de ministres d'Agricultura de la UE.