Les exportacions agroalimentàries demostren la seva resiliència davant el context d’inestabilitat internacional i mantenen una trajectòria favorable per passar del volum al valor, segons l’evolució de les últimes dades referides al tercer trimestre de 2023. Les vendes a l’exterior del sector de l’alimentació s’han incrementat un 4,59% en valor en els primers nou mesos de 2023, superant els 11.529 milions d’euros i disminuït el volum exportat (-10,33%) respecte del mateix període de 2022. Es tracta d’un augment, en valor, superior a la mitjana de l’Estat (on han crescut un 3,85%) i de la Unió Europea que decreix (amb una caiguda de l’1,50%). En volum, l’Estat decreix un 10,57% i la Unió Europea un 8,14%, segons les dades de Prodeca (Promotora d'Exportacions Catalanes).

Es deixa notar, això no obstant, l’impacte de la inestabilitat internacional, del refredament de l’economia i dels impactes dels fenòmens climàtics, com la sequera. La comparació amb les dades del conjunt de 2022, així ho demostren. En aquell any, el sector agroalimentari va superar per primera vegada els 14.000 milions d’euros (14.848,93 milions d’euros), amb un augment del 15,30% en valor. “Però el valor de les exportacions va creixent any rere any i això té a veure amb la resiliència i la competitivitat del conjunt del sector”, destaca Ramon Sentmartí, director gerent de Prodeca.

“És evident, afegeix, que la inflació està tenint un impacte global, transversal, en el valor de les exportacions agroalimentàries, però les dades mostren que el valor de la facturació ha crescut per sobre del que són els indicadors d’inflació”, remarca, i recorda que també va succeir el 2022, quan amb una inflació mitjana del 8% a Catalunya, la xifra del valor total de les exportacions de 2022 comparada amb la 2021, mostrava que el sector continuava tenint un creixement considerable del 6,08%. “Aquest és un exercici que s’ha de fer”, insisteix. També referma la idea que l'increment del preu ha d'acompanyar a la qualitat, la singularitat, el valor afegit dels productes que es venen a altres mercats, per poder plantar cara a la competència i a les exigències de la demanda. En aquest sentit, les tendències alimentàries marquen molt al consumidor final, assegura, i fa referència a una dobla tendència: el discurs de fer valdre la proximitat, que succeeix arreu; perquè el comerç mundial, també l’agroalimentari va creixent any rere any. Per tant, hi ha una conscienciació col·lectiva per preservar el territori. Però alhora, hi ha una demanda creixent que vol tenir accés a tota mena de producte i en qualsevol època de l’any i que també està interessat en els productes exòtics. "Sembla que no, però això no és una contradicció i són tendències paral·leles a molts llocs del món", que també es complementen amb altres com la relació de la dieta amb la salut, "que veiem clarament exposada amb el consum l'oli d'oliva en altres països", afegeix.

En els últims 10 anys (2012-2022) les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut un 89,88% en valor i un 28,40% en volum, i han arribat a 198 països, principalment europeus. “És un sector amb múscul per donar resposta als nous reptes, entre altres coses, perquè també hi ha un ecosistema altament estratègic i referent internacional que té a veure amb un coneixement i capacitat de producció, però també en la transformació, la logística i el servei”, explica Sentmartí. Això sense comptar que es retroalimenta també del sector de la distribució o d'actors del sector com Mercabarna i de la restauració i la gastronomia.

L’any 2023 ha estat un any complicat per alguns sectors, com ho va ser el 2022, però “el còmput global favorable del sector agroalimentari es manté”. Comparat amb altres sectors, el sector alimentari “ha estat el més resilient i que més bé ha superat les crisis diverses”, assegura el director gerent de Prodeca. A diferència d’altres sectors, l’agroalimentari és un sector molt distribuït pel territori català, de manera que exerceix també un paper social i vertebrador, on predomina la microempresa i la petita i mitjana empresa assentada al territori.

A finals del tercer trimestre de 2023, el sector agroalimentari mantenia i incrementava el superàvit comercial fins al 103,49%, quan es va encetar l’any amb una taxa de cobertura del 94,43% que va anar creixent per superar a l’abril el llindar del 100%. Així s’aproxima també als nivells de 2019 -la primera vegada que es va aconseguir superàvit- quan la taxa de cobertura va ser del 104,86%.

Els sectors més exportadors continuen sent el carni i el fine food que representen al voltant d’un terç respectivament del global. El primer sector exportador és la carn, i el lidera amb més de la meitat del volum el porcí, que “és una activitat que encara té molt recorregut en passar del volum al valor per al conjunt de mercats de destí”, insisteix Ramo Sentmartí. Es tracta d’un segment d’activitat en què hi ha des de grans empreses, fins a “mitjanes i petites que fan elaborats de gran qualitat que s’exporten”.

El segon sector, el fine food (elaborats, productes gurmet, begudes, dolços...) està dominat per l’empresa familiar, també mitjana o petita, “que tenen una bona implantació a l’exterior, i que es complementen amb grans empreses”.

El segment de les fruites i verdures i els olis vegetals venen al darrere. Són productes referents en molts mercats d’Europa i de l’Àsia, però no han estat exempts de diversos impactes. En el cas de la fruita, el 2002, la baixa producció a conseqüència de la climatòloga va impactar de ple en la capacitat exportadora.

El 2023 s’ha donat una situació similar amb la collita d’olives i la producció d’olis. Segons les darreres dades de Prodeca, el 2022, la producció d’oli a Catalunya va disminuir un 60% i per al 2023 les previsions donaven un descens d’entre un 12% i un 50%. En tot cas, se situen en un decreixement del 40-60% respecte a una campanya habitual. La tendència són períodes de sequera més llargs i pluges més irregulars. Això afecta tant la producció de les oliveres (que necessiten pluges a l’abril i maig durant la floració i el quallat i al setembre i octubre durant la maduració), com el rendiment de l’oli. Així, si l’estiu s’avança i les onades de calor s’intensifiquen (temperatures de més de 35 graus al maig) com ha passat enguany, cremen la flor i fan malbé la collita. Els cereals i la molineria, el vi i el cava i el peix i marisc són productes que també tenen un bon posicionament als mercats exteriors.

Pel que fa a les previsions, el director gerent de Prodeca creu que s’ha de seguir treballant en aquesta línia d’aportar més valor, encara que es redueixi el volum, per donar resposta a les tendències alimentàries. En aquest sentit, demana també que es treballi en la millora de la imatge dels productes catalans. “Tenim empreses no necessàriament molt grans, però sí molt dinàmiques i molt obertes, molt estratègiques, per seguir les tendències agroalimentàries i fer-se un lloc a l’exterior”, explica. Ramon Sentmartí explica que països com França, amb els vins, o Itàlia, amb l’oli, han sabut jugar millor la partida de la imatge de país, quan Catalunya no té res a envejar. Però, afegeix, que cal començar pel mateix mercat interior català: no pot ser, per exemple, que a Catalunya només quatre de cada 10 vins que es consumeixen són catalans.

França o Itàlia, per citar-ne alguns, han sabut “atribuir uns valors als seus productes”. A Catalunya hi ha molta feina a fer “perquè els mercats entengui la qualitat del que se’ls ven, més enllà de si un producte és més o menys elaborat”. Sentmartí defensa que “l’increment de la facturació, del valor de les exportacions, serà causat per l’excel·lència dels productes, que ja la tenen, però que no l’hem sabut explicar. En definitiva, assumir i explotar com la imatge de país acaba repercutint en un producte a l’exterior”.