El sector dels creuers espera batre aquest any el rècord històric de passatgers. Així ho apunten les dades obtingudes fins ara, per exemple, les del port de Barcelona, on aquesta activitat va créixer entre un 3% i un 4% fins al maig. Els operadors es mostren disposats a obrir un diàleg constructiu sobre l'impacte d'aquest tipus de viatges en la vida de les ciutats, en un moment en què creixen les protestes en diveersos llocs. La indústria de creuers va deixar 9.500 milions a l'economia espanyola el 2023.

El director general a Espanya de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA, en anglès), Alfredo Serrano, confirma en declaracions a EFE el creixement del sector, si bé a final d'any es veurà una certa moderació. Diversos factors expliquen aquesta evolució: en primer lloc perquè s'està acabant l'"efecte xampany", el fort augment de la pulsió viatgera després del covid, "que no es pot mantenir indefinidament".

Afecten també les incerteses geopolítiques, ja que determinades destinacions, com el Bàltic, perden atractiu, i el conflicte Israel-Palestina, que obliga les navilieres a reposicionar-se en altres mars. Serrano assenyala que per a aquest estiu la venda anticipada s'ha avançat bastant, tot el contrari del que passava durant la pandèmia, quan la incertesa sobre les restriccions va disparar les reserves d'última hora.

La Mediterrània és i serà, afirma el director general de CLIA, la destinació favorita dels espanyols, però la resta d'àrees, que l'any passat van patir més per la menor connectivitat aèria, tiren també amb força. En concret, al port de Barcelona, el primer en importància en aquest mercat a Espanya, les xifres fins al maig reflecteixen un creixement del 3-4%. A final d'any podria moderar-se, però sempre dins d'un rang positiu. El port de Palma espera repetir les xifres de l'any passat, si bé seguirà per sota dels valors d'abans del covid-19.

Creix la demanda

Fernando Pacheco, director general de MSC Espanya -líder del mercat amb més del 50% de quota- ha afirmat a EFE que el seu rècord de vendes, que no ha xifrat, reflecteix una demanda sense precedents i un "renovat interès" per continuar viatjant en creuer.

Aquest 2024 està sent un any "excepcional" per a MSC, per l'augment de la popularitat d'aquests viatges, que ha elevat el percentatge d'espanyols que hi van optar des del 19% del 2023 fins al 25% en els mesos que es porten d'aquest any.

MSC, amb 22 vaixells d'entre 3.000 i 6.000 places que naveguen durant tot l'any, explica l'augment de la seva quota de mercat per la seva estratègia de comptar amb més ports d'embarcament accessibles per als passatgers espanyols i observa creixements "notables" a Barcelona, València, Alacant i Màlaga.

L'operadora destaca també l'augment de la despesa mitjana per turista, que no xifra, en un moviment que és general al sector des de fa més d'un any, perquè "els viatgers mostren una clara preferència per experiències de viatge més completes i d'alta qualitat".

L'executiu de CLIA veu amb "preocupació" el debat sobre el fre al turisme perquè s'anuncien mesures "de tipus populista que no resoldran el problema" i deriven d'un "dèficit de gestió", encara que entenen el malestar "legítim" d'una part de la població. Tanmateix, i en concret, el debat sobre l'habitatge d'ús turístic "ens agafa molt lluny" i "no obeeix a paràmetres lògics, ni racionals, ni fonamentats en dades".

La indústria creuerística es posa a disposició de les autoritats per treballar "però ens costa que ens diguin com podem contribuir a ajudar en la congestió de l'espai públic, més enllà de declaracions improvisades de representants polítics." "Necesitamos lideratge", apuntala. Posa com a exemple les actuacions en el Govern autonòmic de les Balears, on la presidenta, Marga Prohens (PP) està obrint un diàleg amb tots els agents del sector turístic per buscar solucions consensuades.

Sobre les restriccions que ja s'han imposat en alguns països als creuers (per exemple, a Dubrovnik, Croàcia), assegura: "Som els primers que el desitgem, però necessitem que les autoritats ho ordenin comptant amb nosaltres" per arribar a acords que contribueixin a preservar les destinacions.

Per la seva banda, Pacheco explica que "entén i respecta" les preocupacions de les ciutats respecte l'arribada de creueristes i afirma que estan disposats a adaptar les seves operacions per complir els estàndards i expectatives de les ciutats en les quals recalen. Aposta per un model que beneficiï les comunitats i les economies locals, respectant la cultura i l'entorn de cada destinació i es mostra a favor d'un diàleg per mitigar qualsevol efecte negatiu.

Més despesa per turista

Encara que no aporten dades concretes d'Espanya, les últimes a escala mundial deles quals disposa CLIA assenyalen que la despesa mitjana per passatger abans d'embarcar en destí representa uns 385 dòlars (uns 355 euros) i una mitjana de 100 dòlars a cada destinació.

A Espanya, en el conjunt del turisme, a tancament de 2023 la despesa mitjana per turista es va situar en 149 euros, xifra que el maig passat va superar els 200 euros, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Un informe sobre la indústria de maig passat de l'associació reflexa que el 2023 es van registrar a tot el món 31,7 milions de creueristes, un 6,8% per sobre de les volums precovid. A Espanya el 2023 hi va haver 12 milions de creueristes, quatre milions més que un any abans, segons la informació de Ports de l'Estat.