L’aplicació de la tecnologia, i ara la intel·ligència artificial, transforma tots els sectors. També l’educació, tot i que sovint no s’hi pensa quan darrere de “sectors” hi posem l’adjectiu “econòmics”. La tecnologia hi ha impactat, hi impacta i ho seguirà fent en el futur, però no ha de ser l’eix central, sinó una ajuda per fer més productius alguns processos i per poder personalitzar l’educació gràcies a la informació que proporciona. A més, el sector reclama més inversió de les administracions per recerca i innovació, ja que l’acumulació i ús de les dades és cabdal per la millora dels resultats acadèmics.
Aquestes són algunes de les conclusions del tercer debat de FOCUS ON, ‘Aprendre en digital: pot la tecnologia millorar l’educació?’, celebrat per veure com les noves eines digitals, i la IA, poden transformar el sector, però sobretot com impacten en les metodologies, els alumnes, els docents i els resultats. Justament aquest dimarts i dimecres se celebra a Fira de Barcelona l’EdTech Congress, en el que es parla precisament del present i futur del sector.
Precisament el president de l’EduTech Cluster, Ramon Eixarch, ha participat en el FOCUS ON. Amb Eixarch, que també és cofundador i CEO de Wiris, han dialogat Andreu Dotti Boada, CEO i cofundador d'Innovamat, Lourdes Guàrdia Ortiz, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, i Baptista Borrell, director d’Educació de Seidor, en un debat moderat per Jordi Font, CEO de Batec, Monod i Crisàlide.
Eixarch ha obert el foc: “Jo crec que el punt central de la transformació serà la metodologia, no la tecnologia. La tecnologia està per acompanyar, per fer més productius els processos”. Per al president del clúster, “la tecnologia i la dada són inseparables, perquè serveix per veure l'evolució, i amb dades pots acompanyar més fàcilment”. En aquest sentit, ha destacat que “la IA ens apropa a una productivitat més gran, no només a l'aula, sinó als productors que generen continguts, al professor, per no dedicar tant de temps a avaluar, etc. Estem en un moment de maduresa a més a més amb una tecnologia molt trempadora, que és la intel·ligència artificial, que dona un moment d'efervescència i s'ha d'aprofitar".
Baptista Borrell veu la tecnologia com un conjunt de solucions. “No estem buscant una solució a un problema, sinó que la tecnologia ens porta solucions i has de mirar aquelles que poden ser recursos per a l'aprenentatge, que poden ser plataformes, com aquelles solucions ens ajuden a trobar un problema”. Respecte al debat metodologia o tecnologia, afegeix que “és veritat que primer és la metodologia, però jo crec que moltes vegades la tecnologia ha ajudat a pensar una metodologia, i la IA ens pot ajudar a pensar metodologies que a dia d'avui ni les veiem”.
Lourdes Guàrdia també es posiciona: “La metodologia ha de ser el centre, però a vegades el fet que aparegui una tecnologia nova, als més acadèmics, els que fem recerca, ens fa pensar forçosament com podem aprofitar aquesta tecnologia per canviar coses i fer coses diferents”. “La IA ja ha sigut la cirereta per dir ara sí que hem d'avaluar diferent, hem de dissenyar diferent, hem de facilitar recursos d'aprenentatge diferents perquè la IA pot fer moltes coses d'aquestes pel docent, llavors quin és el valor afegit del docent? Hem d'abordar quin és el rol, perquè és un rol molt important, no és relegar-lo a un segon pla, sinó al contrari”, ha afegit.
Andreu Dotti creu que “els canvis tecnològics tenen un perill, que és que ens equivoquem en el debat, que el debat no és si més tecnologia o menys tecnologia, és com utilitzem la tecnologia per a l'aprenentatge”. “Està clar que la tecnologia pot ajudar molt, però quan vas a escoles, hi està havent canvis, però hi ha pocs canvis a dins de l'aula que hagin sigut per la tecnologia. (...) Una altra cosa és un context on els alumnes són més autònoms, més grans, poden estar a casa, que aquí creiem que sí que pot jugar un paper molt rellevant”, ha explicat.
Les aplicacions de la tecnologia en l'educació
Un cop vist el paper general de la tecnologia, s’ha entrat en àmbits més concrets. Eixarch admet que “molta de la incidència que hi ha a dia d'avui de la tecnologia és fora de l'aula, en retallar temps del professor en fer certes tasques rutinàries, en retallar temps de l'escola en la part administrativa per gestionar certes coses”, que no tenen a veure amb tasques educatives. Però també, per exemple, en generació de contingut, “com som capaços d'adaptar i de personalitzar aquest contingut cap a l'alumne en concret; que fa 15 anys que ho hem estat intentant i avui estem més a prop, estem en una bona posició”.
En un context cada cop més d’una educació competencial regulada, Baptista Borrell ha explicat que la tecnologia “ajuda a crear, a innovar, a treballar en equip, a presentar, i són competències que els nanos, gràcies a la tecnologia, gràcies a les eines de les que les escoles moltes vegades disposen, poden experimentar i poden treballar per projectes i poden fer presentacions".
La tecnologia també és una eina per a la inclusió: “Aquí hem de comptar amb l'administració i de vegades quan parlem de l'administració sempre ho fem amb tot de crítica. Jo voldria dir que, almenys jo el que he viscut en els darrers anys i sobretot amb el Covid, per exemple, les administracions es van bolcar, van ficar recursos, van estar a prop de les empreses i van intentar, amb els recursos que tenien, que hi haguessin els menys nanos possibles sense un ordinador i que tinguessin accés a la tecnologia en aquells moments crítics”, especialment amb poblacions en risc d’exclusió, ha relatat Borrell.
L’impacte de la IA
La intel·ligència artificial ha sobrevolat tot el debat, però en alguns moments n’han aprofundit més. Eixarch ha assegurat que “les empreses del clúster estan fent els deures, que la gent està avançant, està fent proves, ja hi ha en el nostre ecosistema companyies petites que la proposta de valor està pivotant al voltant de la IA i per tant crec que l'ecosistema català i espanyol està en bona forma”.
Lourdes Guàrdia ha mostrat una “gran preocupació” per “la deshumanització”. “Massa dependència de la tecnologia pot perjudicar els nostres joves i les persones adultes que també estan estudiant i hem de trobar aquest equilibri”, ha valorat, i ha afegit que la IA obliga els mestres a redefinir el seu rol. “El repte del professor és quin serà el seu valor afegit, ha de ser una persona que ha de guiar i segurament haurem de canviar a nivell competencial. Jo crec que agafen encara més força que mai competències que a vegades han dit transversals, però que no estan en el currículum, estan en un segon pla, tot el que és el pensament crític, ser molt més reflexius, aprendre realment a qüestionar, a fer moltes preguntes i a no creure'ns tot allò que ens diuen”.
Els obstacles a l'ús de les tecnologies
Sobre els obstacles a l’hora d’adoptar tecnologies, Baptista Borrell té clar que “no és el cost, ni és l'accés, perquè malgrat que encara hi ha gent amb risc d'exclusió, les escoles, els centres tenen a l'abast la tecnologia”. El repte “és l'adopció, la bretxa de l'adopció, la capacitació dels docents per utilitzar correctament o estratègicament aquella tecnologia en base a treballar uns casos d’ús, que pedagògicament aportin un valor per a la millora de l'aprenentatge”.
Andreu Dotti explica que “la tecnologia mal aplicada provoca passivitat cognitiva, provoca que no haig de pensar, i això és un perill”. En canvi quan l’alumne juga, pensa. “Com podem fer que els alumnes aprenguin a pensar, com podem fer que la tecnologia ens ajudi a que pensin més i que ens ajudi a detectar quins ja estan totalment rendits o quins estan amb problemes d'aprenentatge”, ha afegit.
Obert el meló de les dades i el seu ús, Eixarch ha explicat que “som conscients que tenim unes dades molt sensibles, tenim dades crítiques sobre gent, molt privades, especialment els que estan amb menors”, però ha afegit que “podem estar tots tranquils” pel que fa a l’ús de les dades perquè els estandards de privacitat són alts.
Lourdes Guàrdia ha coincidit en què “és un tema delicat”, però ha afegit que “el potencial que té és enorme, perquè només així realment podem ajudar el mestre i el professor a personalitzar”. A més, pot prevenir, per exemple, l’abandonament: “No volem que els estudiants abandonin, i si abandonen, volem saber per què. Potser és perquè nosaltres no hem sabut detectar i no hem observat que en un moment determinat aquell estudiant es perdia en el procés perquè no entenia alguna cosa, o perquè el recurs d'aprenentatge que li proporcionem no està adaptat a les seves necessitats”. Això es pot predir amb analítica de dades.
Els reptes i la manca d'inversió pública
Per acabar el debat, han parlat dels reptes del sector. Eixarch ho té clar: “El gran repte que tenim ara mateix, a nivell espanyol, és una transformació molt radical de la formació professional. Aquí hi ha una gran oportunitat i quasi bé un deure, perquè estem esmerçant molts esforços que acaben a l’aigüera, portant molta gent cap a la universitat quan no necessàriament fa falta”. El president del clúster ha admès que l’administració hi dedica molts recursos econòmics i, per tant, “està entomant el repte”.
Per a Baptista Borrell, “l'empresa ha d'estar molt a prop de la universitat, perquè les universitats són les que fan recerca pels sectors com l'energia, el transport, la salut”. “Per tant, el meu desig seria que hi hagués uns incentius dels governs europeus per potenciar que les universitats fiquin recursos pagats per aquestes polítiques i fomentant que realment es faci una recerca sobre educació, utilitzant tecnologia o sense utilitzar tecnologia”.
Lourdes Guàrdia ha coincidit amb Borrell, “perquè moltes vegades tu mires convocatòries de recerca i les d'educació fan pena”, ha valorat. “En educació, tu pots tenir un projecte de R+D i et donen 35.000 o 40.000 euros per 3 anys. Perquè deuen pensar que l'educació, com que no fem un desenvolupament tecnològic, doncs no cal més, i amb això pots fer ben poca cosa”.
Andreu Dotti s’ha sumat al clam: “Hi ha molt pocs diners per poder fer recerca pròpia i contínua. Hi ha molt pocs diners i molt poques entitats aquí que s'hi dediquin i els interessi”. A més, ha afegit: “Ni el que fèiem abans era tan dolent, ni tan bo tampoc, ni les grans innovacions ara són tan bones ni tan dolentes. S’ha de trobar el terme mig i tenir un debat constructiu i amb coneixement.
Pots veure el debat complet a continuació: