El sector porcí de capa blanca, que advoca per l'entesa en les relacions comercials entre la Unió Europea i la Xina, confia a revertir la crisi que s'ha generat per l'obertura d'una investigació antidúmping sobre la importació de carn de porc i els seus subproductes originaris de la UE. De moment, la determinació del sector és la de col·laborar amb les autoritats xineses per compartir tota la documentació que precisin. Aquesta ha estat la resposta de la Xina als aranzels que la Unió Europea ha imposat a les importacions de vehicles elèctrics xinesos.

S'obre una etapa d'incertesa, ja que el procés durarà prop d'un any i en el que hi ha molt temps, tant perquè la UE i la Xina arribin a acords com per començar a pensar en alternatives. "Estem parlant d'una investigació i no s'ha apuntat quines mesures podrien prendre's, argumenta Alberto Herranz, director de l'Organització Interprofessional Agroalimentària del Porcino de Capa Blanca (Interporc). "Dins de la incertesa tenim una llum d'optimisme perquè un dels valors competitius que té el sector és la seva diversificació i posicionament als mercats internacionals, amb operacions comercials a més de 130 països," afegeix Herranz.

Per això, l'àmplia zona del sud-est asiàtic amb països com el Vietnam o Corea del Sud amb economies en desenvolupament, els habitants del qual estan augmentant el seu poder adquisitiu i s'està creant una certa classe mitjana, seran objectius d'anàlisi i una oportunitat per al creixement del sector a l'exterior. A més d'aquests, i del Japó o les Filipines, Europa és també un destí principal de la producció espanyola (França, Itàlia o Alemanya, aquest últim pel descens de la seva pròpia producció, el que ha convertit Espanya en el primer productor europeu).

Després de la Xina, els mercats amb més demanda de porcí espanyol són França, Itàlia, les Filipines, el Japó, Corea del Sud i Portugal. Actualment, la Xina aplica un aranzel que oscil·la entre el 12% i 20% per als productes del porc, segons ha detallat la interprofessional del porc ibèric (Asici).

La balança comercial és positiva

Si bé és cert que "qualsevol barrera comercial que s'instauri o s'incrementi afecta a la sostenibilitat de l'activitat del sector que la pateixi, el porcí espanyol té una balança comercial positiva", assenyala Herranz. El 2023, l'exportació del sector va superar per primera vegada la barrera dels 9.000 milions d'euros. En total, va vendre fora de les fronteres espanyoles 2,8 milions de tones de carn i productes porcins (-4,4%), per un valor de 9.030 milions d'euros (+9,1%). La qual cosa indica que, malgrat la lleugera reducció en volum, hi ha hagut un increment del valor exportat.

Actualment, amb unes 90.000 explotacions a Espanya, la producció de carn de porc de capa blanca és de 4,88 milions de tones -amb xifres de 2023-, unes 50% de les quals es destinen a l'exportació; sent la Xina u dels principals mercats, amb 560.000 tones, equivalent a un negoci de més de 1.200 milions d'euros.

Sens dubte, "una afectació al comerç amb la Xina tindria un impacte" a Espanya, on el sector està configurat bàsicament per empreses locals i de capital familiar, adverteix el director d'Interporc.

Des de Porcat també es demana calma davant de l'anunci de la investigació 'antidúmping' i considera que aquesta conjuntura es pot superar, igual com s'ha fet en crisis comercials anteriors, sense anar més lluny, quan Rússia va tancar les portes a les importacions. Argumenten des de Porcat que la suma de les exportacions als països de l'Europa central és superior al pes de la Xina, en el dia d'avui.

Part de l'optimisme que transmet el director d'Interporc es basa en el paper de la indústria espanyola com a proveïdora principal de la Xina. Aquesta potència asiàtica és el primer elaborador de porcí del món, amb 60 milions de tones, i alhora representa el 52% del total del consum d'aquesta carn. Aquesta relació entre oferta i demanda l'impel·leix a haver d'importar un 29% del que consumi i d'aquest percentatge, un 22%, prové d'Espanya. "Som el seu principal proveïdor, per davant dels Estats Units i el Canadà", remarca Herranz, en declaracions a ON ECONOMIA.

La indústria espanyola -sotmesa a una estricta regulació sanitària- satisfà les necessitats de la Xina quant a seguretat i control animal, però a més respon a la seva demanda amb nous productes, elaborats gairebé exclusivament per als seus consumidors.

La petició per investigar les importacions de porc europeu a la Xina va ser presentada el passat dia 6 per l'Associació Xinesa de Ramaderia. Les indagacions se centraran als productes importats el 2023 i en els 'danys' que aquestes compres van provocar al sector xinès entre 2020 i 2023. En el procés es revisaran productes com a carn de porc o sang i fetge, tant refrigerats com congelats, així com greix d'aquest animal i derivats d'ella o de vísceres.

Afectació al porc ibèric

Per la seva part, els productors del porc ibèric, que comparteixen partida aranzelària amb els del porc blanc, temen també pels efectes col·laterals de la guerra comercial entre Europa i la Xina. Malgrat que no exerceixin una competència directa amb la producció interna xinesa del porcí de capa blanca, ho veuen com una "notícia negativa", ja que una pujada d'aranzel encariria el producte i "això redunda en les vendes"; per això una de les "grans demandes" del sector ibèric continua sent que tinguin un codi aranzelari propi que els diferenciï.

La interprofessional del porc ibèric (Asici) ha demanat al Govern espanyol que actuï per "intentar alleujar aquesta possible càrrega" aranzelària que pot imposar el gegant asiàtic i ha admès que aquesta situació els arriba "en un moment en què l'ibèric estava apostant molt" per la Xina com a "destinació prioritària" després que en els últims cinc anys hagi incrementat un "104%" les vendes de pernil serrà i ibèric a aquest país. De fet, estan executant "importants campanyes" per augmentar la seva presència en aquest destí, però ara temen que el comerç "es vegi una mica frenat i minvat".

La indústria espanyola prefereix l'Atlàntic

La importància que té la Xina per a la indústria del porcí no és equiparable a totes les àrees d'activitat econòmica exportadores. "Actualment, les empreses espanyoles i catalanes tenen la vista posada a l'altre costat de l'Atlàntic, no del Pacífic", defensa Joan Tristany, director general d'AMEC (Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades). Les xifres demostren que l'exportació als Estats Units és tres vegades superior a la que s'emporta la Xina, que és un mercat en descens.

El 2023, les exportacions espanyoles a la Xina van representar el 2% del total de vendes a l'exterior, després d'un descens anual del 5,4%, una tendència que s'està consolidant des de principi d'any. I per a Catalunya, els percentatges són d'un 1,8% del total exportat, amb una caiguda el 2023 del 21,8%. "Perquè ens fem una idea que, en general, són exportacions moderades, podem comparar-les amb les vendes catalanes a la República Txeca, que s'emporten l'1,4% del total", apunta Tristany. Mentrestant, els Estats Units són un mercat a l'alça: el 2023 van suposar el 4,9% per al conjunt d'Espanya i el 3,6% per a Catalunya; percentatges a l'alça en el primer trimestre de 2024.

El director general d'AMEC analitza la situació actual de les relacions comercials i apunta a un triple eix. D'una banda, la Xina advoca pel lliurecanvisme, "que no proteccionisme", perquè el que busca és "defensar els seus interessos comercials en l'exterior, per la qual cosa no vol "sotmetre's a aranzels".

En segon lloc, els Estats Units treballen per defensar el seu mercat interior, una estratègia que ve condicionada pel volum del seu consum intern, que és el fonament del desenvolupament de la seva economia. I, en tercer lloc, Europa.

Europa té també un mercat interior amb una gran capacitat de consum, però l'aposta és produir de manera sostenible i, en conseqüència, regular el comerç exterior -les importacions- perquè al seu torn siguin sostenibles. El problema, afegeix Tristany, és que les empreses europees veuen com no poden jugar amb les mateixes regles que els competidors internacionals -especialment els asiàtics- i perden competitivitat.