L'alentiment de l'economia en l'última part de l'any passat s'ha deixat sentir en l'ocupació que creix amb menor vigor que el 2021, especialment en l'empresa privada davant l'Administració pública que manté ritmes elevats de contractació. Dels 279.000 llocs de treball que es van crear l'any passat, 228.300 van partir del sector privat i els altres 50.700 del públic el que suposa el 18,2% del total, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA). Un percentatge dels més alts de l'última dècada, encara que en termes absoluts es col·loca entre els anys amb menor ocupació pública generada.

Remuntant-se a 2012, només el 2018 el percentatge de l'ocupació pública va superar el pes de l'any passat amb un 24,1% del total (un de cada quatre) i 136.300 llocs de treball nous, l'augment més gran del decenni, encara que el 2017 es va quedar a les portes, ja que el 18,1% -una dècima per sota de 2022- de l'ocupació nova va ser de caràcter públic. Encara que aquell any el volum de llocs creats també va ser superior al passat exercici, doncs dels 490.000 nous, 88.600 van ser contractes de les tres Administracions públiques (estatal, autonòmica i local).

Tanmateix, l'últim decenni ha estat convuls en termes econòmics per esdeveniments com la pandèmia el 2020 o la crisi financera el 2012 i 2013 que distorsionen la comparació. Especialment atípic va ser l'any del confinament, ja que mentre el sector privat destruïa 750.000 llocs de treball el públic en va generar 125.800, reduint la caiguda de l'ocupació 622.600 persones. La resposta pública en sectors com el sanitari o la gestió de les prestacions dels Ertes per part dels serveis públics d'ocupació i de la Seguretat Social expliquen el fort augment de la contractació per cobrir serveis públics.

Una cosa que no va succeir durant la crisi financera, ja que tant el 2012 com el 2013 es va destruir ocupació pública. De fet, del total de l'ocupació destruïda el 2012, el 26,3% va ser públic i el 2013 va arribar al 55%. Cas a part va ser el succeït el 2016 quan es van destruir 14.600 llocs públics per les mesures de no reposició imposades pel Govern de Mariano Rajoy, malgrat que el sector privat va generar prop de 430.000 llocs de treball.

Temporalitat disparada

Però la forta contractació pública que es va registrar el 2020 i es va repetir a l'any següent amb una generació de 96.400 llocs de treball, ha disparat la temporalitat en les Administracions públiques, obligades a donar resposta immediata a un volum de serveis més gran. La complexitat i lentitud de les ofertes públiques d'ocupació, única via per a la contractació indefinida, explica que bona part dels nous contractats d'aquests tres últims anys s'hagi cobert amb eventuals. Així, des del segon trimestre de l'any passat s'ha vingut produint un increment de la temporalitat que ha sumat 4,1 punts percentuals fins al primer trimestre de l'any passat quan va arribar a tocar el 32,5% del total dels empleats públics. Un percentatge que s'ha anat reduint al llarg de l'any passat, amb un descens al 30,2% de més de dos punts percentuals.

Un contrast amb la forta reducció de la temporalitat al sector privat impulsat per una reforma laboral que exigeix com a contracte principal l'indefinit i imposa dures condicions als temporals. En només un any, la temporalitat del sector privat s'ha reduït 7,3 punts percentuals fins a col·locar-se en el 14,8%. La meitat que al sector públic a finals de l'any passat.

No obstant això, la temporalitat en va registrar una brusc descens de 4,5 punts percentuals amb el covid, ja que la major part de la correcció de l'ocupació privada soferta el 2020 (750.000 llocs de treball) es va concentrar en treballadors amb contractes temporals, fins a rebaixar del 25,7% de temporalitat en l'últim trimestre de 2019 el 21,2% en el segon del 2020. Des d'aleshores, el pes de l'ocupació temporal ha anat pujant encara que sense assolir el volum anterior a la pandèmia.

Feminitzat i envellit

L'ocupació pública té un fort components de gènere, ja que 57,6% dels llocs els ocupen dones segons les dades que maneja l'EPA, encara que la tendència ha canviat l'any passat, ja que el nombre de dones amb ocupació pública s'ha reduït en 16.800, mentre que els homes han augmentat en 67.400. Una altra gran característica és l'envelliment de la plantilla, ja que un 30% supera els 55 anys, una mica més d'un milió de persones, de les que 54.000 són entre 65 i 69 i 1.700 superen els 70. En l'altre extrem, els menors de 34 anys ocupen 574.700 llocs públics, el 16% del total, dels quals 4.600 tenen entre 16 i 19 anys.

Per tipus de contracte, 2,46 milions són indefinits, la gran majoria amb una llarga permanència en el lloc, dels que 19.500 són fixos discontinus, per sota dels 23.700 d'un any enrere. Dels temporals gairebé la meitat són amb un contracte de substitució, 127.000 amb un d'eventual per circumstàncies de la producció i 134.200 amb obra i servei.