Les famílies han retirat dels bancs 19.500 milions d'euros des de començament d'any, la qual cosa suposa pràcticament una minva del 2% del conjunt dels seus dipòsits bancaris, que continuen sense estar remunerats d'una manera generalitzada, malgrat l'escalada en paral·lel dels tipus d'interès i l'increment de l'euríbor.

Així es desprèn de les dades actualitzades aquest dimarts pel Banc d'Espanya, que detallen que mentre que els dipòsits de les famílies van tancar el 2022 en màxims que superaven el bilió d'euros, les dades de juliol mostren un descens fins als 984.800 milions.

L'últim any (de juliol de 2022 a juliol de 2023) la minva d'aquests dipòsits ha estat d'uns 12.600 milions, la qual cosa suposa un descens de l'1,3%. La retirada de dipòsits per part de les empreses ha estat encara més gran, ja que al juliol s'havien reduït un 4,2% respecte a un any abans.

Les famílies retiren 5.500 milions en un mes

En general, des que comencés l'any, les famílies han anat retirant fons gradualment dels seus comptes, tret d'en els mesos d'abril i juny. Aquesta retirada de fons respon a la necessitat de fer front a l'increment de despeses derivat de l'elevada inflació (que fa que les famílies hagin de gastar més en afrontar les compres) i també al seu interès per trobar productes que els ajudin a treure una mica de rendibilitat els seus estalvis.

I és que, davant de la negativa fins al moment de la gran banca a remunerar els dipòsits, les famílies estan tendint a traspassar els seus diners a fons o altres productes que ofereixin una mica de rendibilitat, com les lletres del Tresor. Es tracta d'un canvi de rumb respecte a la tendència relativament recent de les llars d'augmentar de forma sostinguda els dipòsits bancaris a mesura que empitjorava la crisi econòmica en la qual va desembocar la pandèmia de la covid-19 que va esclatar el març de 2020, en una actitud de prudència a l'hora de gastar.

De fet, durant els tres anys de pandèmia (2020-22) les llars espanyoles van incrementar en un 17,7% els estalvis dipositats als bancs, fins a superar de forma inèdita el bilió d'euros.

A la recerca de rendibilitat dels estalvis

Tanmateix, l'agost de 2022 ja es va notar un punt d'inflexió, ja que aquell mes es va produir una retirada de dipòsits d'uns 3.800 milions. El setembre i l'octubre d'aquell any el saldo també es va reduir, encara que el novembre i el desembre va tornar a créixer. En qualsevol cas, el 2022 l'estalvi de les llars espanyoles en forma de dipòsits bancaris va augmentar gairebé un 4,6% interanual i va superar per primera vegada el bilió d'euros al tancament de l'any, quan en la zona euro ja s'havien començat a pujar els tipus d'interès.

De fet, i després d'una dècada amb tipus pràcticament a zero, a l'estiu de 2022 el Banc Central Europeu (BCE) va començar a pujar els tipus d'interès per iniciar així una trajectòria alcista que tot fa indicar que es mantindrà en els mesos vinents.

De seguida, aquestes pujades es van començar a traduir en increments de l'euríbor i, per tant, de les quotes mensuals de les hipoteques variables, fins al punt que el Govern va haver d'intervenir perquè la banca impulsés mesurades per facilitar el pagament de les hipoteques les famílies més vulnerables. Ja el 2023, la retirada de fons en un sol mes s'ha anat fent més constant, encara que la retallada més gran fins al moment s'ha registrat el juliol respecte a juny, quan s'han evaporat 5.500 milions.

Mentre que la retirada de fons de les famílies des de començament d'any suposa gairebé el 2% del total, la protagonitzada per les empreses pràcticament assoleix el 6% dels dipòsits de les companyies (que no suposen ni un terç dels de les llars espanyoles). Concretament, les empreses han retirat 18.800 milions d'euros dels bancs des de començament d'any, amb la qual cosa el saldo de dipòsits de societats no financeres ha tancat juliol en 299.000 milions.