Entre les diferents modalitats de pensions que adoba la Seguretat Social hi ha la Incapacitat permanent, una prestació econòmica que permet a un treballador cobrir la pèrdua d'ingressos si ha patit una malaltia o accident -per efectes laborals o de caràcter general- que hagi anul·lat o reduït la capacitat laboral. En funció de la lesió hi ha diversos tipus d'incapacitat permanent que donen dret a prestacions igualment diferents que, encara que podria ser per tota la vida, també hi ha motius pels quals es podria perdre. I s'han modificat les causes.

Graus d'incapacitat

Actualment, la Seguretat Social abona mensualment 978.874 pensions d'incapacitat permanent, amb una prestació mitjana de 1.165 euros per 14 pagues, amb un cost 1.145 milions d'euros al mes.

Parcial per a la professió habitual: Ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el rendiment per a l'esmentada professió.

  • El grau més baix d'incapacitat no dona dret a una prestació mensual, sinó a un pagament únic a tant alçat.

Total per a la professió habitual: Inhabilita el treballador per a la seva professió habitual però pot dedicar-se a una altra de diferent.

  • Pensionistes actuals: 626.976
  • Prestació mitjana: 967 €

Absoluta per a tot treball: Inhabilita el treballador per a tota professió o ofici.

  • Pensionistes actuals: 323.061
  • Prestació mitjana: 1.420 €

Gran invalidesa: Quan el treballador incapacitat permanent necessita l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida.

  • Pensionistes actuals: 33.273
  • Prestació mitjana: 2.423 €

Requisits generals

Tenen dret a aquest tipus de pensió els treballadors que estiguin cotitzant en qualsevol règim de la Seguretat Social (General, DESAFIA, del Mar i Mineria i Carbó) que reuneixin certs requisits per a cada grau d'incapacitat.

Com a regla general, si la incapacitat deriva d'un accident -sigui o no de treball- o d'una malaltia tipificada com a professional no s'exigeixen cotitzacions prèvies. Encara que en aquests cas, si es tracta d'una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa per accident no laboral i si el treballador no estava en aquell moment d'alta o situació assimilada, s'exigirà un període genèric de cotització de 15 anys i un període específic de cotització de 3 anys en els últims 10.

Si la incapacitat és producte d'una malaltia comuna, cal haver cotitzat almenys 1.800 dies en els deu anys immediatament anteriors a la data en la qual s'hagi extingit la incapacitat temporal de què deriva la incapacitat permanent.

Retirada de la pensió

Existeixen diversos motius pels quals un pensionistes per incapacitat permanent pot perdre la prestació:

Treball incompatible: Les quatre modalitats són compatibles amb l'exercici d'aquelles activitats -siguin o no lucratives-, sempre que siguin compatibles amb l'estat de l'invàlid. En el cas de l'absoluta i gran invalidesa, si les activitats superen les condicions establertes per a cada pacient, seran incompatibles i poden suposar la suspensió de la pensió. Si es realitzen feines -per compte d'altri o pròpia- que es poguessin considerar compatibles, s'ha de comunicar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, tret d'en el cas que derivi de malaltia professional, en què serà necessària l'autorització prèvia. La pensió permanent total és incompatible amb un lloc de la mateixa categoria o grup professional a què exercia el treballador, sent compatible amb un altre tipus d'activitat laboral en la mateixa empresa o en una altra de diferent.

Millora que permeti l'activitat laboral: La incapacitat pot ser revisada en tot temps, per la qual cosa l'Entitat Gestora podrà citar el pensionista per revisar el grau d'incapacitat i, per tant, la prestació econòmica inicialment reconeguda, en el supòsit que l'esmentada incapacitat derivi de malaltia professional, encara que tingui més de 65 anys. En la resta dels casos, una vegada complerta l'esmentada edat, no ha de passar més revisions mèdiques. En aquest cas, si s'aprecia una millora patent, podria perdre la prestació, però és més normal que es modifiqui l'estatus de la rasclo d'incapacitat. El que suposa, que si ha agreujat cobrarà més prestació i si ha millorat, menys.

Faltar a les revisions. No acudir a les revisions sense una causa justificada, podria suposar la pèrdua de la pensió.

Possible error en el diagnòstic inicial: Si el tribunal mèdic té sospites d'un error de diagnòstic, podrà reavaluar el pacient per considerar si manté la prestació, la modifica i la suspèn.

Mort del pensionista. El dret a la pensió no s'hereta, ja que està lligat al beneficiari. Continuar cobrant la pensió -qualsevol de les modalitats- d'una persona que ha mort està considerat com un delicte.

Prestacions per modalitat

Com la resta de les modalitats de pensió -jubilació, viduïtat, orfandat-, la d'incapacitat permanent està determinada per la base reguladora i el percentatge que s'aplica segons el grau d'incapacitat permanent reconegut.

Parcial: Indemnització a tant alçat (24 mensualitats de la base reguladora que va servir per al càlcul de la incapacitat temporal). Per tant, no és una prestació mensual.

Total: El 55% de la base reguladora que s'incrementa un 20% a partir dels 55 anys quan es presumeixi la dificultat d'obtenir ocupació en activitat diferent a l'habitual.

Absoluta: Totalitat de la base reguladora.

Gran Invalidesa: A la base reguladora s'aplica el percentatge corresponent a la incapacitat permanent total o absoluta, incrementada amb un complement.