El Roberto té 59 anys, fa cinc anys que està a l'atur després d'haver treballat com a conserge i en la neteja i ara depèn de l'Ingrés Mínim Vital, de 480 euros, per pagar l'habitació de lloguer on viu en un pis compartit al barri de Carabanchel de Madrid, el menjar i poc més. Però a finals de novembre, va rebre una nòmina de només 180 euros. Vint dies després, encara no sap per què, no ha rebut cap notificació de la Seguretat Social i espera que li resolguin el dubte a l'oficina d'ajut a les prestacions que té l'Ajuntament de Madrid, tot i que només li han pogut donar hora pel pròxim dia 20. El seu problema és una constant en els barris més vulnerables d'Espanya, tal com ha pogut comprovar ON ECONOMIA parlant amb ciutadans i plataformes veïnals de Badalona i Barcelona, Múrcia, València, Madrid i Vigo. 

Preguntat per ON ECONOMIA, el ministeri d'Inclusió i Seguretat Social reconeix que hi va haver errors en els pagaments del novembre perquè van calcular malament el que li corresponia rebre a alguns beneficiaris. Asseguren que ho rebran a la pròxima nòmina, però no concreten quantes errades s'han comès ni si els han notificat als afectats i, mentrestant, alguns d'ells estan sense calers, sense notificació de la Seguretat Social i, en moltes ocasions, sense poder contactar amb ells. Això últim ho corroboren els mateixos representants sindicals de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que aquest dijous justament s'han manifestat a la porta de l'oficina de Barcelona per demanar ampliacions de plantilla que els permetin abordar el gruix de feina generat per l'IMV.

"Es van contractar 1.000 interins sense cap perspectiva més enllà de 2023, i així no podem abordar aquesta feina. Molts marxen perquè cerquen estabilitat", explica Martín Lanzas Gironés, coordinador estatal de serveis públics de l'UGT. Els sindicats es queixen també que, per afrontar el gruix de feina, s'estan oferint des de la Seguretat Social hores extra que es paguen a 10,50 euros l'expedient tramitat, i també que degut a les jubilacions l'equip té un dèficit de 7.000 treballadors, ja que entre 25.000 persones atenen 20 milions d'afiliats, 10 milions de pensionistes, 1,4 milions d'empreses i les jubilacions, incapacitats, IMV, etc. A més, preveuen que en els cinc anys vinents es jubilarà el 28,5%.  

IMG 6946
Sindicats concentrats davant les oficines de la Seguretat Social de Barcelona. | ON ECONOMIA

El ministeri i els sindicats afirmen que el passat mes de novembre es van incorporar els canvis de situació econòmica dels ciutadans a les nòmines, i que per això alguns han cobrat més que abans i d'altres n'han cobrat menys. Però fonts sindicals critiquen també que els càlculs es fan creuant dades de l'Agència Tributària de la declaració de la renda de 2021 i per tant relatives a l'any 2020, per la qual cosa no mostren la situació real i actual del ciutadà. A més, en alguns casos els càlculs s'han fet malament, però el ciutadà en cap cas si se li ha fet el càlcul malament o si, efectivament, per la seva situació de l'any 2020 ara li toca percebre més o menys quantitat. Ara bé, en cas que la situació de vulnerabilitat sigui sobrevinguda, el ministeri preveu una excepció que permet als ciutadans percebre els ajuts. 

"El que més mal em fa és que m'hagin fet la revisió ara, a les portes de Nadal, em sembla una falta de sensibilitat, i jo és l'únic ingrés que tinc per viure, no entenc om el poden haver fet. I com de vital pot ser un ingrés de 178 euros?", es pregunta de nou el Roberto, que a més lamenta que "si han fet un càlcul del que has de percebre, t'ho haurien de comunicar perquè tu puguis demostrar quina és la teva situació i no treure't directament els diners dels quals depens per viure". En el seu cas, amb els 178 euros, per ara va "tirant" per menjar i pagar el transport, mentre que els diners del lloguer els té com a deute amb el propietari del pis on lloga l'habitació. 

Una de les treballadores que aquest dijous estava manifestant-se davant les oficines de l'INSS, Eugenia, explicava el que es troba en l'atenció al públic. "El primer que t'expliquen és el que els ha costat arribar fins aquí, que troben dos mesos de llista d'espera a la web. Després, que no han cobrat, que han cobrat malament. I posteriorment nosaltres quan truquem a la secció encarregada, que també té menys gent de la que tenia, ens diuen que fem pedagogia, que no poden arribar", conta.

Entre els múltiples errors que s'han comès, hi ha famílies que han rebut una petició de retornar 700 euros a la Seguretat Social quan en veritat havien de retornar 70, perquè havien afegit un 0 per error. "Imagina, gent amb aquesta situació econòmica i es pensa que ha de pagar 700 euros, venen espantadíssims", afegeix. O un dels casos que més li va cridar l'atenció: "Va arribar una família que l'home ha començat a treballar i estan rebent més diners dels que li pertocarien. No vol cobrar de més i després haver de tornar-ho perquè té dos nens i pensa que ho haurà de necessitar i, d'altra banda, el fet de cobrar més del que li pertoca li impedeix accedir a altres ajuts com les beques del menjador", afegeix. "I si les cites prèvies estan saturades, imagina les reclamacions", completa. 

Un milió de trucades sense atendre

Segons dades a les quals ha tingut accés ON ECONOMIA, les reclamacions a la Seguretat Social s'han triplicat els anys 2021 i 2022, des que està l'Ingrés Mínim Vital, respecte al 2020. Durant el segon trimestre de l'any 2021, es van registrar 2090 reclamacions i en el mateix període d'aquest any, han sigut 2966. És gairebé el triple que l'any 2020, quan van ser 934. "Des del ministeri diuen que són poques amb relació al total d'ajuts que donen, però la majoria de gent no confia en les reclamacions"; apunta Gironés, d'UGT. Gironés acusa a la Seguretat Social de "maquillar les dades i ocultar la realitat", perquè "informa de les gestions realitzades i no de tot el que s'ha quedat per fer". "Tenim, a més, més d'un milió de trucades no ateses només el mes de novembre. L'administració s'ha tornat hostil al ciutadà", afegeix. 

"Això genera un contrast de realitats: el dels gestors que diuen que s'estan resolent milers d'expedients i el dels treballadors que diem que hi ha milers de persones que no poden entrar, que es queden sense l'ajut", reclama Gironés, que a més lamenta que "és molt difícil emplenar el document d'accés a l'Ingrés Mínim Vital". 

Això fa que, segons critica Nacho Gala, representant de Comissions Obreres, es doni una "bretxa digital" perquè "aquell qui viu sota un pont, normalment no té mòbil i és per aquesta gent per a qui ha d'estar pensat aquest ajut". "No només hi ha milers d'errors, sinó que també és molt difícil relacionar-te amb la Seguretat Social", afegeix. "La gestió és un absolut desastre i nosaltres estem totalment d'acord amb la mesura. El mal funcionament està provocant milers d'errors i la normativa canvia una vegada i una altra", diu Gala. 

La problemàtica amb l'Ingrés Mínim Vital va sortir a la llum quan, el passat 6 de desembre, RAC1 va donar a conèixer que més de 1.000 catalans havien cobrat menys o directament no havien cobrat la Renda Garantida, gestionada per la Generalitat de Catalunya i que funciona com a complement a l'IMV per als ciutadans que reuneixen els requisits per ambdues transferències de renda. La Maria, de Badalona, és una de les afectades per aquella situació, i es va quedar amb el compte descobert quan li van treure l'ajut després de pagar-li. VInt dies després, no ha rebut cap explicació per part de la Seguretat Social, amb qui té cita pel dia 20 d'aquest mes, segons explica a ON ECONOMIA. Des de Renda Garantida sí que li han escrit per dir-li que han revisat l'expedient per corregir l'error de pagaments. "Quan es creuen dades amb altres administracions és quan aflora la situació", diu Gironés, d'UGT, que aclareix que "es creuen dades de moltes administracions i això genera molts errors i situacions". 

Des de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, que ajuda veïns i veïnes vulnerables en temes d'habitatge i ajuts socials, calculen que tenen unes 20 famílies afectades només al barri. Des de Madrid, el Roberto, de l'Asociación Apoyo, també d'ajut als barris, explica que en una xarxa de vint col·lectius de barris diferents han tingut una mitjana de 15 persones per barri afectades per problemes en l'IMV. O sigui, almenys, unes 200 famílies. ON ECONOMIA ha contactat encara amb tres particulars més, una dona de Múrcia, que directament no l'ha rebut, una altra de la comunitat valenciana que ha passat de cobrar 755 euros a 500 i no li han explicat perquè. Al Facebook, un grup d'Astúries compta també amb desenes de queixes i preguntes per les complicacions de l'IMV.  Des de Vigo, el Diego, de l'Organització de Drets Socials Coia, calcula que tenen contacte amb unes 30 persones amb problemes per accedir als ajuts de l'Ingrés Mínims Vitals per la dificultat burocràtica. 

Des de Moncloa, reconeixen l'error, però ningú notifica als afectats ni detallen quants han estat, mentre que el passat 30 de novembre informaven que l'ingrés arriba a 535.732 llars en les quals viuen 1.495.128 famílies. El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migració, José Luis Escrivá, defensava que valoraven "molt positivament" l'IMV i defensava que encara és més important la valoració  "extraordinàriament positiva" que estan fent altres institucions com la Comissió Europea o l'Autoritat Independent d'Autoritat Fiscal o(AIREF). A més, va assegurar que seria "inconstitucional" transferir la gestió a la Generalitat, tal com demanaven des d'ERC. 

L'Ingrés Mínim Vital va ser aprovat pel Govern espanyol en consell de ministres el 29 de maig del 2020, en plena pandèmia, i pretenia arribar a 830.000 llars i 2,3 famílies. Els ajuts van destinats a totes les persones que reben ingressos inferiors al mateix ingrés, que va des dels 491 euros per a adults sols fins als 1,081 euros per famílies amb cinc o més persones, siguin menors o no. 

Davant de les dificultats perquè els ajuts arribessin a les persones que es pretenia, el ministeri va encetar una campanya publicitària amb un autobús per donar a conèixer l'ajut per tota Espanya. Els sindicats creuen que no ha donat resultat i denuncien que només s'ha executat el 56% del pressupost destinat a aquest ajut i que arriba al 57% de possibles persones beneficiàries. Els sindicats critiquen la falta de mitjans per donar resposta als sol·licitants mentre que el Roberto, la Maria i com a mínim varies desenes de famílies de tota Espanya encara esperen que se'ls pagui el que esperen o que, almenys, se'ls expliqui perquè han canviat les quantitats.